Seguretat Humana

Feminitzar les cúpules dels cossos policials és una assignatura pendent en la major part dels cossos de policia del món. Tot i que hi ha països  que van per davant del nostre. I no és una qüestió de que a dia d'avui no hi hagin dones vàlides i amb trajectòries professionals consolidades. Caldria analitzar molt detalladament i sense que ningú s'ofengui les trajectòries professionals de molts homes que a dia d'avui, ostenten o han ostentat prefectures de cossos policials. Mai ha estat fàcil ser dona i policia en organitzacions on estan molt marcats determinats valors relacionats amb la masculinitat. Han hagut de recórrer les autoritats polítiques a modificacions legals per tal d'intentar normalitzar la presència de dones en les organitzacions policials i, per tant, d'alguna manera, es justifica que en el sí dels cossos policials quelcom no s'ajustava a la realitat a la que serveixen i han de servir que és una societat composada pel 52% de dones i 48% d'homes.

Que la nova llei del sistema de policia a Catalunya és una oportunitat per a resoldre qüestions que generen i han generat i generaran controversia si no s'aborden, és una qüestió de voluntat de voler entomar el bou per les banyes. Seré potser repetitiu per a aquells lectors i lectores que seguiu el bloc, però, no puc deixar escapar els moments per seguir insistint en un tema que com a ex-cap de policia local em preocupa. I no és altra qüestió que la de desvincular definitivament el càrrec de cap del cos de la policia local del partit polític que ostenta la alcaldia. La manera de fer-ho, al meu entendre, no és altra que contemplar en la nova llei del sistema de policia la figura del càrrec eventual de director de la policia local. La majoria de conflictes greus que es generen en els ajuntaments venen tradicionalment lligats al fet de vincular al cap de la policia local amb el color polític de la alcaldia. Fet que acaba produint perjudicis als caps de policia local quan es produeixen

  Que tenim un problema greu d'inseguretat amb les armes blanques a casa nostra, és un fet més que evident degut a la quantitat d'incidents amb resultat de greus ferides o morts que s'estan produint a banda de l'augment de detecció d'aquest tipus d'armes en les intervencions policials. Potser caldria fer amb les armes blanques el que es va començar a fer amb èxit al Japó amb les armes de foc: Què va fer el Japó amb les armes de foc per reduir els morts per arma de foc, en aquest enllaç: Què ha canviat en el nostre país des d'un punt de vista cultural per a que la ciutadania resolgui les seves diferències i gestioni les seves emocions amb un increment de l'ús de les armes blanques? Ens hem de preguntar com pot ser possible que l'accés a les armes blanques sigui tant senzill en la nostra societat? Hem de fer un anàlisi en la nostra societat per a veure, amb dades, si realment aquest increment d'ús de les armes blanques és real o només respon a una

  El tema de la gestió de les fronteres és d'una complexitat enorme, és una situació que ve de molt lluny perquè des de que es van establir fronteres amb el naixement dels estats,  la lliure circulació de persones i mercaderies arreu del món sempre ha estat objecte de polèmiques, negociacions entre governs estatals, conflictes i malgrat el segle XXI està molt avançat cronològicament, l'ideal d'un govern mundial que ho reguli tot queda en l'ideari de filòsofs com Kant entre d'altres i poca cosa més. Frontex va néixer al 2004 per ajudar als estats membres de la Unió Europea (UE) i als paisos associats al conveni Schengen a protegir les fronteres exteriors de l'espai de lliure circulació de la UE. La frontera entre el Marroc i Espanya (UE) està gestionada pels governs marroquí i espanyol mitjançant els seus cossos policials respectius. Potser una millor manera de gestionar les fronteres de la UE seria que Frontex es fes càrrec de totes, establint una única metodolo

 

  Us deixo en aquest post la meva intervenció  d'ahir en el marc de la taula rodona sobre el Futur de les Guàrdies  Municipals a Catalunya: Salutacions a les autoritats i assistents. Avui estic aquí amb vosaltres gràcies a Josep Lluís, secretari de la Associació de Guàrdies Municipals de Catalunya. Un contingent de 430 homes i dones que donen servei de seguretat local en 115 municipis de Catalunya a més de 400.000 habitants. Gràcies Josep Lluís per seguir i per valorar les reflexions que comparteixo sobre la seguretat a Catalunya, en clau local, al meu BLOC de SEGURETAT HUMANA: Reflexió per a l'acció , i gràcies per valorar les aportacions que us deixo a LES XARXES SOCIALS al meu perfil de Twitter @jcdeblas, com a llicenciat en filosofia, màster en polítiques públiques de seguretat, postgrau en gestió de la seguretat local, ex-cap de la policia local de Canet de Mar i ciutadà a Sant Cugat del Vallès. A la pregunta, quina importància té la seguretat local en el context més a

  Antoni Balmón Vicepresident executiu de la AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat: " AQUEST MANDAT TOCA CREAR UN MECANISME QUE MILLORI LA SEGURETAT METROPOLITANA" Ahir es va celebrar a Foment del Treball la  primera sessió del cicle de conferències  Fer Metrópoli,  que s'emmarca en la iniciativa  Rethink BCN de Foment del Treball . Que un cert discurs de la "seguretat metropolitana" sempre ha intentat ja des dels anys 90 cercar un paper rellevant per donar resposta local als problemes metropolitans amb els recursos dels ajuntaments metropolitans, no ens ha de sorprendre. Els ajuntaments per sí sols no poden donar les respostes glocals  que s'espera dels mateixos per separat i el sistema de policia de Catalunya, actualment en revisió en comissió parlamentària, al meu entendre va tard, degut a tots els anys esmerçats en utopies poc pragmàtiques que han distret a tots els responsables polítics en seguretat dels governs de torn. L'Estatut d'Autonomia d

  L'avinguda Meridiana de Barcelona porta molt de temps sent un espai de reivindicació política generant moltíssimes molèsties i impediment de l'exercici, també dels seus drets, a molts ciutadans i ciutadanes. Recentment, després de molts i molts mesos de talls del trànsit rodat en aquesta via pública per la que hom té dret a circular lliurement sempre que compleixi amb les normes democràticament elaborades i regides en el cos normatiu de la ciutat, el departament d'interior ha resolt decretar posar fi a aquests talls del trànsit. Ahir dissabte 12 de febrer de 2022 era la prova de foc, i com era d'esperar, segons ens té acostumats ja una part de la ciutadania de Catalunya a la que malauradament li pesa més el seu sentit anàrquic i anòmic que el de respecte al cos normatiu donat democràticament entre totes i tots, hem tornat a veure com el cos de la policia de Catalunya, els mossos d'esquadra, quedaven abandonats a la seva sort en una situació kafkiana on entre els m

  Les polèmiques polítiques que estem veient als mitjans de comunicació entre les diferents forces polítiques sobre les decisions al departament d'interior sobre la prefectura del cos de mossos d'esquadra no passen ja, a hores d'ara, inadvertides. Parlar d'orientacions ja és una nova moda, sembla ser, de parlar de com establir les prioritats en les polítiques públiques més adequades per a qualsevol departament. I és que nomenar a un cap de qualsevol cos policial ja és una feina complexa que porta una prèvia de mesos de preparació per arribar a executar el relleu amb la necessària complicitat, malgrat pugui haver desacords, del cap que plega o és cessat del seu nomenament. Ho han fet consellers d'interior anteriors, sense dubte, per quins motius?, cadascú tindria les seves orientacions a donar al nou cap del cos de mossos d'esquadra que com és natural i com a coneixedor de les persones que integren el cos, escollirà/ria sense cap mena de dubte al seu equip, com n

  S'ha publicat recentment la  LLEI 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic. Enllaç a la Llei 2/2021   En la mateixa s'inclouen modificacions a la Llei 16/1991 de Policies locals de Catalunya, la Llei 10/1994 de la policia autonòmica de Catalunya i el Decret legislatiu de la funció pública 1/1997. No vull entrar en qüestions de com, de quina manera i en valorar en quina llei s'han produït aquestes modificacions i si tots els grups parlamentaris hi estan d'acord, informats i/o han participat en les comissions parlamentàries pertinents.  Podem entrar a remarcar moltes  qüestions de les modificacions que han hagut però a nivell local em centraré en dues modificacions que repercuteixen molt  directament a la figura del cap de la policia local ja que una de les grans modificacions que s'ha produït ha estat la de l'article 26 apartat 2 de la Llei 16/1991 de policies locals de Catalunya. Abans de la modificació la