Seguretat Humana

  Els debats són enriquidors sempre i quan no siguin sospitosos d'influències que estiguin suportades més enllà de l'estrictament professional i/o acadèmic. Però, això és possible? És inevitable fer una dissecció fina entre plantejaments purament tècnic-professionals i/o acadèmics i les influències ideològiques de les persones perquè no hem d'oblidar mai les paraules en la filosofia d'Aristòtil zòon politikon (animal polític). Les persones som animals polítics i per tant els nostres discursos quan tractem temes socials de millora de les ciutats ( polis ) sempre responen a un logos  (discurs) que no és neutre. Dit això, construir la idea de que les dretes tenen un debat sobre la seguretat més travat que les esquerres al meu entendre no és cert. M'explicaré, entenc que les polítiques públiques de seguretat no són ni de dretes ni d'esquerres quan parlem de seguretat ciutadana, si parlem de seguretat com a concepte més ampli i com a dret social llavors podem entrar

La darrera Junta de Seguretat de Catalunya ens ha deixat un nou sostre per a la plantilla del cos de la policia de la Generalitat de Catalunya fixat en 22.006 efectius policials entre totes les categories. Un gran assumpte a dirimir per part dels màxims responsables de la seguretat pública a tots els nivells d'administració, és el nombre d'efectius de les plantilles dels cossos policials que han d'haver en cada cos policial. Havia una resolució del Parlament de Catalunya que fixava en 4,5 policies per cada 1.000 habitants la ràtio d'efectius que hauria d'haver en el territori, sigui quina sigui la part de territori a prestar aquest servei. Un servei que està contemplat i admés per totes les polítiques públiques de seguretat com a dret social que la ciutadania té dret a rebre. La qüestió que mai ha quedat clara en aquesta ràtio fixada pel Parlament de Catalunya és qui composa aquest 4,5 policies per cada 1.000 habitants i en funció de què i per a què. Si