Seguretat Humana

Ningú hauria de posar en dubte després de més de 5 mesos de presa de decisions importants a Sant Cugat en l'àmbit de la seguretat, que alguna cosa comença a canviar. Hi ha una presència estratègica dels efectius policials locals que els fa més visibles, fruit de la implementació d'un sistema de patrullatge més dirigit que ha trencat les dinàmiques de patrullatge que havien fins al moment. Res d'especial, però necessari. També, seguint la premsa local, s'intueix que s'ha augmentat el nombre d'intervencions dels policies locals en serveis de seguretat ciutadana. Fins hi tot ara hi ha agents lesionats. Es percep, però, que queda molt per fer en aquest complex àmbit d'actuació municipal, sobretot a nivell intern. No podrem gaudir d'una millor seguretat encara, més enllà del que estem gaudint, com a primeres mesures adoptades, si no es treballa en una elaboració conjunta, entre totes les forces polítiques i tots els actors de la ciutat, d'

El proper dimarts 13 de desembre a l'Associació Catalana de Municipis donarà inici la primera edició del Diploma de Postgrau sobre Gestió Pública de la Seguretat Local. Més informació en el següent enllaç: Informació Diploma de Postgrau

Recentment s'ha publicat el segon volum de LA POLICIA LOCAL A CATALUNYA que edita la Diputació de Barcelona. Obra de Temes de Seguretat 1 que dirigeix l'excomissari del CME Joan Miquel Capell actualment Cap de Seguretat Corporativa de la Diputació de Barcelona. Adjunto enllaç del pdf "fullejar" del volum 1 i el volum 2. Volum 1 Volum 2

ENLLAÇ RÀDIO ARENYS DE MAR

Quan un visualitza aquest vídeo, sense entrar en els detalls del què ha provocat la reacció i confecció del mateix, en el que s'expressen molts membres de col·lectius diversos de forces i cossos de seguretat i defensa de l'Estat i altres institucions públiques de diferents nivells d'administració, d'entrada personalment observo una necessitat de refermar-se. Refermar-se , en el que sigui, és mostra d'una voluntat de tornar a afirmar allò que en un principi ja s'havia quedat que era d'una determinada manera i ja s'havia convingut què el que es referma, és el que ha de ser i no de cap altra manera. Refermar-se en definitiva és tornar a fer ferm allò que s'havia convingut que era ferm. Queda evidenciat, doncs, que a Catalunya, avui, les coses no estan clares i qui hauria de clarificar-les no se'n surt.

http://www.uab.cat/web/formacio-continuada/curs-d-investigacio-d-accidents-1345668891036.html?platform=hootsuite

El desgavell en la seguretat dels municipis és cada cop més una qüestió d'abordatge urgent des de les institucions amb competència en seguretat pública. Cal posar ordre i redefinir les dependències orgàniques i funcionals del servei bàsic de policia local. A la seguretat municipal es poden arribar a llegir notícies com aquestes  "quien quiera seguridad, que se la pague" ,  "la CUP demana la dimissió del Cap de la Policia local de Girona" ,  "ERC de Gavà demana la dimissió del Cap de la Policia Local" ,  "l'Associació de Comandaments de Policia local denúncia que són un col·lectiu assetjat pels Ajuntaments" ,  "la CUP vol convertir la Policia local de Sant Celoni en Vigilants Municipals" ,  "la Policia local de Algemesí en crisis debido a presuntas irregularidades en nombramiento de su intendente jefe" ,  "Crisis oberta al cos de la Policia local de Cambrils" ,  "Expediente a un mando de la Policia l

La mobilitat sostenible és un repte "glocal" que al meu entendre ha d'anar molt lligat als estils o formes de vida de les diverses societats que habiten el planeta i en cap cas ha d'anar lligat a "postureos". Quan jo era petit recordo anar a peu a escola amb els meus germans perquè l'escola era a prop de casa, recordo anar a entrenar a bàsquet a peu, perquè el club on jugava era a prop de casa, amb els amics ens trobàvem a la granja del barri, a prop de casa...la mare anava a treballar a prop de casa. El pare era l'únic de casa que anava amb cotxe a treballar i ho feia de forma compartida amb el seu germà ja que treballaven junts. El relat ens dóna certs indicis del que pot ser rellevant a l'hora d'assolir un alt grau de mobilitat sostenible. Passa, sobretot, per establir el lloc de residència en un indret on puguem desenvolupar tota la nostra activitat diària i quotidiana podent prescindir dels vehicles privats i si pot ser del tran

Els cossos policials estan composats per homes i dones molt diversos, de pares i mares diferents, de famílies distintes, i com a éssers temporals que són, han nascut en moments històrics concrets, crescut en circumstàncies diverses i es relacionen en uns determinats contexts que difereixen d'uns als altres. D'aquesta diversitat en orígen de servidors públics el que s'espera és una deontologia de mínims alhora d'exercir la professió que permeti generar confiança en les institucions que representen, com a garants que són, de vetllar per al lliure exercici dels drets que la legalitat vigent atorga a la ciutadania. No poden haver dubtes en què és allò reprovable en un policia ja sigui en l'àmbit de l'exercici de les seves funcions o en l'àmbit privat, independentment de què sigui, i, sigui quin sigui el context en el que s'ha format com a ciutadà abans de ser seleccionat. Moltes vegades entre els incomplets flaixos dels mitjans de comunicació, e

Les crides a la coresponsabilitat que es fan des de les institucions i altres entitats del teixit social per reduir l'incivisme a les poblacions no es mostren suficients. Sant Cugat no és diferent a la resta de pobles, viles i ciutats, i cal treballar molts altres aspectes. Els esforços que fan els municipis per presentar-se amb un bon "target de civisme" a la resta del món són cada vegada més ingents i sobretot necessaris per ser atractius per captar nous veïns, visitants i generar bones sinergies de negoci. Els pobles, viles i ciutats no poden viure i desenvolupar-se només a base de la poca recaptació que representen els impostos municipals d'IBI, IVTM, entre altres que fluctuen ara mateix a la baixa, i transferències de l'Estat. Tenir un "bon target de civisme" es convertirà cada vegada més en un element de qualitat de les ciutats i un pol d'atracció. Neteja, civisme, seguretat, disseny i manteniment urbanístic i medi urbà sos

Consultar aquest enllaç http://www.pladevalors.cat/els-ambits-tematics/seguretat/

La política, amb el temps, decep per la seva crueltat i manca de compliment de la seva finalitat primera apuntada pels clàssics grecs, procurar per la felicitat dels governats. Descobreixes, que és per a la gran majoria dels grups polítics un joc de "quatre amics" a voltes malavinguts, que sota unes sigles associades a un imaginari, lluiten, per assolir el màxim temps possible, el "suposat" control d'unes estructures que no necessiten d'ells (perquè aquestes estructures administratives ja tenen les seves normes i mecanismes funcionals de regulació i jerarquia), per seguir prestant uns serveis que són de tothom, són rex pública. La democràcia tecnocràtica en la que ens trobem potser hauria de revisar el seu sistema de representativitat, potser el tenim duplicat o triplicat o ves a saber si massa sobrerepresentat... Les estructures administratives funcionen "per se", això és així, potser caldria per millorar les dinàmiques executives dip

http://m.il3.ub.edu/es/oferta_formativa/cursos/curso-experto-intervencion-gestion-delincuencia-violencia-juvenil.html

Recentment s'escriu sobre el model de ciutat cap el que Sant Cugat ha d'evolucionar, també sobre si a Sant Cugat hi ha ciutadans de primera o de segona, etc. En aquest sentit voldria obrir, per enriquir el debat, una altra manera també de percebre Sant Cugat que tenim alguns dels que som o ens sentim del Sant Cugat ciutat. Aquells "nous" santcugatencs que en les darreres dues dècades ens hem sumat a la vida de la ciutat de Sant Cugat i per tant no hem gaudit del Sant Cugat poble que sí alguns santcugatencs sempre ens recorden que tan bé s'hi vivia. Ara mateix el debat sobre santcugatencs de primera i de segona s'està estenent moltíssim en les intervencions de ciutadans i polítics del municipi. A mi personalment aquest debat no m'agrada perquè considero que no és real, tot i que com a percepció pugui ser respectable i fins hi tot objectivament raonable. Sant Cugat fa molts anys que ja ha deixat de ser un poble per esdevenir ciutat, i com to

Adjunto Enllaç Carta Sr. Jordi Pascual Voldria, un cop passats uns mesos des de la publicació en el digital Elcugatenc de l'escrit del Sr. Jordi Pascual, fer els següents aclariments. Mai he desenvolupat les funcions d'inspector en cap de la policia local de Canet de Mar contractat irregularment. Tots els nomenaments que es van realitzar, com tots els que hi ha de forma interina a les policies locals catalanes i que es van prorrogant en moltíssims casos i cossos, es basen en la legislació vigent de la llei 16/1991 de policies locals de Catalunya i del decret 233/2002 d'accés, promoció i mobilitat a les policies locals de Catalunya. Val a dir que qualsevol persona que es sentís agreujada o perjudicada per aquests actes administratius de nomenament que van ser públics tenia la potestat de presentar un contenciós administratiu, cosa que no va fer ningú durant els quasi tres anys de desenvolupament del càrrec. Afegir que per seguretat jurídica meva, tots els

Adjunto enllaç per a la seva lectura

Realment no entenc el que està esdevenint a España, i menys encara entenc, el que a Catalunya molts es neguen a acceptar i continuen parlant de desconnexió en termes de connectivitat com si les coses anessin o es poguessin resoldre amb un manual d'electricitat de FP 2, i no en termes de negociació política i seguretat jurídica per a tothom. España no té govern, i per tant, no té un interlocutor ferm, estable, amb una legislatura per davant per poder seure amb un govern català que fins passat setembre de 2016 no sabrem si té bons fonaments o continua "apuntalat" i cal passar per les urnes novament. España ha de decidir què vol ser de gran, i potser ens anem dirigint cap a unes terceres eleccions estatals que tornarà a guanyar el PP, no tingueu cap dubte, perquè com bé ja he escrit en anteriors post, España és un país d'ordre i d'una lògica molt simple. Per tant, si el que es pretén per part dels actors dels partits de l'anomenada esquerra PSOE, Pod

Què és el patrullatge predictiu?  El patrullatge predictiu intentarà aprofitar el poder de la informació, les tecnologies geoespacials i models d'intervenció basats en l'evidència per reduir la delinqüència i millorar la seguretat pública. Aquest enfocament de dues vies - l'aplicació d'analítica avançada per a diversos conjunts de dades, juntament amb els models d'intervenció policial- ens permet ser més efectius alhora de reaccionar als delictes en l'àmbit de la predicció de què i on és alguna cosa probable que succeeixi i el desplegament de recursos en conseqüència. L'enfocament del patrullatge policial predictiu no reemplaça el model policial tradicional. En el seu lloc, millora els enfocaments existents, com ara la policia orientada a la solució de problemes, la policia de proximitat, policia d'intel·ligència i policia preventiva. Els sistemes policials predictius aprofiten els models d'ordinador - com ara els utilitzats en la

La Constitució espanyola  article 148.1.22  i l'Estatut de Catalunya  Article 164  atorguen al Govern de Catalunya la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública i l'ordenació de les policies locals. Aquesta competència està desenvolupada a la  Llei 16/1991  de les policies locals de Catalunya. El marc legal determina que tots els municipis de més de 10.000 habitants tenen la potestat, que no l'obligació, de crear un cos de policia local. Actualment, tots els que superen aquesta població tenen policia local i alguns altres de més petits, per autorització excepcional del Departament d'Interior, també. Així, dels 948 municipis que té Catalunya, 213 tenen policia municipal, amb més d'11.000 policies que donen servei directe a una població de més de 5 milions d'habitants, el 73% del total català, tot i que només és present en els nuclis principals de població, és a dir, en el 20% del territori català. S'ha passat de 162 policies locals l'

Recentment s'estan produint convencions a nivell d'entitats municipalistes com l'Associació Catalana de Municipis, en les que estan sorgint conclusions que de ben segur acabaran fent replantejar la prestació de serveis a nivell local que actualment s'ofereixen des dels ajuntaments. L'esforç de gestió que han fet les entitats municipals per a complir les imposicions de dèficit i les restriccions de contractació, entre d'altres, han portat als ajuntaments a haver de fer més amb menys i a posar en risc, en algunes ocasions, l'òptima prestació dels serveis. En el cas de la seguretat pública, els ajuntaments han estat des de fa molt de temps assumint uns costos molt elevats en les partides dels seus pressupostos en quant a la prestació d'aquest servei, que no oblidem, és de competència exclusiva estatal segons la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat (article 1), i que deixa a comunitats autònomes i ents locals la possi

DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME/DONA I DEL CIUTADÀ/ANA  (1789) "Article 4.  La liberté consiste à pouvoir faire tout ce qui ne nuit pas à autrui : ainsi, l’exercice des droits naturels de chaque homme n’a de bornes que celles qui assurent aux autres membres de la société la jouissance de ces mêmes droits. Ces bornes ne peuvent être déterminées que par la loi." Article 4.  La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així, l’exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d’aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la llei. La majoria de ciutadans i ciutadanes són gent d'ordre, responsables, complidores, persones que comencen a estar tipes d'aquest escenari polític i social desordenat i incert que estem vivint producte de conflictes que estan sense resoldre i als que cal afegir el context de crisi econòmica i d'in

Debats, grups de reflexió, grups de treball, torns oberts, crides a la participació en entitats com el CEEC (Centre Estudis Estratègics de Catalunya), etc., ens posen sobre la taula dia sí, dia també, el tema del model policial a Catalunya.  Model que si es vol diferenciar del que estem vivint avui al país, que només fa que intentar que es coordinin, col·laborin, cooperin els membres dels 214 cossos policials (1 cos autonòmic i 213 cossos locals) que van operant al territori de diferents formes de gestió segons cada prefectura i voluntat del govern municipal de torn, ha de proposar-se seriosament algunes renúncies i vèncer certes resistències per a què assolim veritablement un model policial sostenible, eficaç, eficient i únic, que sigui capaç de donar respostes "glocals", tant als problemes de la quotidianitat local més pròxima com a les amenaces globals que poden emergir en un moment donat en la nostra més íntima localitat. El món local 948 municipis requereix fe

Informació en aquest enllaç: Curs de detecció substàncies psicotròpiques

Informació en aquest enllaç: Curs de gestió de la seguretat hotelera i turística

Lectura de l'article en aquest enllaç: Article sobre què en volen fer de les policies locals?

El Cos Nacional de Policia ha modificat les seves divises de la seva uniformitat. Adjunto imatge.

Consulta enllaç de nota de premsa La meva darrera nota de premsa com a inspector cap de la policia local de Canet de Mar. Enllaç de la nota premsa a Ràdio Canet sobre la meva dimissió   Orgull per la bona feina! Fins a sempre!!

El departament de policia de Manchester ha baixat un 28% els delictes en aplicació d'aquest sistema de patrullatge. Sobre el patrullatge predictiu a la PD de Manchester

Que ens cal una Policia única a nivell de prevenció i proximitat, és una necessitat, al meu entendre imperiosa i de sentit comú, que ha de superar debats passats sobre principis d'autonomia mal entesos, superar dependències orgàniques i funcionals vigents, i cercar radicalment l'eficàcia, l'eficiència i sostenibilitat d'un sistema policial que ha de respondre a fenòmens globals que representen amenaces locals i seguir cobrint la necessitat i demanda de servei del ciutadà local pel que fa a la proximitat. Una proximitat que compti amb l'alienació de tots els serveis públics que puguin intervindre en la resolució de problemàtiques que arriben a la policia, però, majoritàriament no requereixen d'una resposta o sol.lució, únicament policial. El món policial espera aquesta valentia dels decisors davant aquest repte, que es presenta cada cop més imperiosament necessari per superar la precarietat en la gestió atomitzada, descentralitzada i asimètrica del vigent mo