Seguretat Humana

Lectura prèvia en aquest enllaç: El conseller d'interior Sàmper demana més mossos   Vagi per davant que si el conseller d'interior demana elevar el sostre d'efectius del cos de mossos d'esquadra és perquè darrera es pressuposa que hi ha un estudi elaborat pels assessors i tècnics de la conselleria que fora bo conèixer. Passar dels gairebé 17.000 efectius  entre totes les categories  a 22.000 efectius del cos de mossos d'esquadra implica 5.000 policies més que suposaria passar de la ràtio de 2,27 mossos per cada 1.000 habitants a 2,94 mossos per cada 1.000 habitants si el cens a Catalunya el fixem en 7.500.000 d'habitants. Segons IDESCAT al 2019 havia un total de 10.703 efectius entre totes les categories dels cossos de policia local a Catalunya donant una ràtio de 1,39 policies locals per cada 1.000 habitants (consultar enllaç  Idescat policies locals a Catalunya)  segons IDESCAT agafat el cens global  a Catalunya de 7.500.000 d'habitants tenint en compte qu

Cada vez más leemos preocupantes titulares en la prensa sobre procesos selectivos ya sea de nuevo acceso o promoción en los cuerpos de las policías locales, mayoritariamente, que nos hacen saber que han ocurrido y siguen ocurriendo hechos producto de la falta de una mayor seguridad jurídica en la ejecución de estos procesos administrativos de selección o promoción de personal que vienen regulados por normativas tanto estatales como autonómicas. Cabe decir que estos procesos no son fáciles de llevar a cabo para los diferentes tipos de administraciones locales que existen debido a que el volumen de participantes cada vez es mayor y el nivel de preparación de los y las aspirantes cada vez es superior y más orientados a defender sus intereses ante posibles errores o vulneraciones de sus derechos por parte de los responsables de la ejecución de los procesos selectivos, en definitiva por parte de la administración convocante. Existen unos principios por los cuales deben regirse todos estos p

  Tres años después de aquel lamentable episodio de violencia policial, confrontación y desobediencia civil que vivimos en Cataluña el 1 de octubre de 2017 debido a una falta de altura de miras a la hora de abordar un conflicto de resolución política por parte de los actores diversos del momento (tanto políticos como sociales), que se dedicaron a judicializar al extremo y a forzar la legalidad vigente, todo y estar avisados mediante informes jurídicos por los altos funcionarios de las administraciones, incluso a los límites alcanzados que derivaron en lo vivido, nos encontramos aún gestionando las lamentables consecuencias. Unas consecuencias que han agravado las vías de posible solución y que siguen aún en vías de resolución judicial a diferentes esferas de algunos casos y cumplimiento de condenas penales en otros. A esto hay que añadir el daño (en forma de lesiones y moral) que se propinó a muchas personas que lo único que pretendían era expresar en unas urnas (aunque no fueran legal

L'assumpte de les ràtios policials és encara avui una qüestió que preocupa als responsables polítics i directius i als gestors tècnics policials. Establir quin és el nombre de policies per cada 1.000 habitants que hauria d'haver en cada barri de cada poble i ciutat és una feina que encara avui està per treballar, consensuar i establir de forma realista i ajustada al sistema de policia vigent. Enllaç de Notícia sobre ràtios policials a Galícia La complexitat que presenta determinar el nombre adient de recursos humans policials que s'han de desplegar durant 24 hores els 365 dies a l'any en un territori per complir la llei i prestar servei en les competències de seguretat pública que fixa la legislació de cada nivell d'administració, és enorme i aniria lligada a moltes variables que haurien d'anar suportades a unes diagnosis i anàlisis previs de les realitats que presenta cada territori (barri) i micro-territori (carrers, places, etc.) que donades les dinàmiques qu

El terme seguretat humana apareix per primer cop a l'informe del programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'any 1994, consultar document en aquest enllaç : Informe PNUD 1994 La idea central és introduir el concepte de "seguretat humana" i avant-posar-lo al concepte de "seguretat nacional", és a dir, avant-posar la seguretat de les persones a la de l'estat nació. Què necessiten les persones per a sentir-se segures? Necessiten saber que podran menjar cada dia, que podran exercir una professió o tenir una feina que els permeti ingressar un salari digne i disposar de recursos econòmics suficients, necessiten sortir al carrer sense por de ser assaltades o que els seus drets siguin violentats, necessiten sentir-se segures davant l’estat, necessiten sentir-se lliures i acceptades independentment del seu origen, sexe, tendència ideològica, religió… En resum, i citant l’informe del PNUD de 1994, “la seguretat humana no és una preocupaci

Recentment ha publicat l'Institut de Ciències Polítiques i Socials adscrit a la Universitat Autònoma  de Barcelona un dels seus tradicionals Working Papers, concretament el número 367 que es titula "Sistema de Policia de Catalunya: Un nou model Organitzatiu  Policial." Consultar el document,  https://www.icps.cat/publicacions/colleccio-working-papers El seu autor, el professor Andreu J. Martínez, que ha estat director general de l'administració de la Seguretat i també de la Policia en el departament d'interior en diferents etapes de govern, entre altres responsabilitats a nivell de l'ajuntament de Barcelona, ens ofereix un document prou interessant per tal de, si més no, començar a dibuixar un escenari nou per al sistema de policia de Catalunya. Aquest escenari passa per ser conservador pel que fa al marc legal estatal, ja que no demana cap modificació sobre textos legals estatals, fent una proposta merament autonòmica mirant d'extreure el màxim profit del

La nova moda entre els Ajuntaments que cerquen nou inspector cap de la policia local o cap de policia local en d'altres categories que no són la d'inspector, que la llei 16/1991 de policies locals de Catalunya no contempla, està entrant en fase d'obrir processos de comissió de serveis o interinatges, enlloc de convocar la plaça per concurs oposició lliure tal com fixa el decret 233/2002 del reglament d'accés, promoció i mobilitat en els cossos de policia local. La fórmula dels interinatges en la que s'han tingut i es tenen encara avui a molts caps de policia local, va a menys tot i que encara hi ha Ajuntaments que pretenen proveir interinament un lloc de treball que requereix d'una seguretat jurídica que la fórmula de l'interinatge no proveeix a l'interessat.  Ens trobem en un moment en que molts inspectors caps de policia local o caps de policia local d'altres categories s'estan jubilant i es jubilaran en breu espai de temps i

Els cossos de Guàrdies i Vigilants Municipals de Catalunya realitzen des de fa molts anys una aportació a la seguretat pública del país i al seu sistema de policia d'un valor que va més enllà del seu àmbit competencial definit a la Llei 16/1991 de les Policies locals de Catalunya. Cal remarcar que a ctualment, els Vigilants Municipals són un contingent de més de 500 efectius al servei de la seguretat pública del país, els primers en arribar als requeriments de violència de gènere (seguretat ciutadana), alarmes privades i municipals (seguretat ciutadana), baralles a bars i via pública (seguretat ciutadana), accidents de trànsit (dins i fora del casc urbà), i més serveis que en sentit estricte estan dins de l'àmbit competencial del cos de Mossos d’Esquadra que no arriben a poder donar una resposta ràpida per manca d’efectius al territori del cos autonòmic. Recordem una part de la legislació vigent que els afecta: L'article 51 de la Llei 2/1986 de Cossos i Fo

El món local, com ja va sent habitual en el nostre país, és aquell que pateix els fenòmens globals,i als que ha de donar resposta amb uns recursos locals que sempre, i amb no poques dificultats, estan dimensionats a escala local, com no pot ser d'altra manera, però, amb un nivell d'exigència que supera les capacitats operatives i en molts casos organitzatives i econòmiques dels municipis malgrat el principi d'autonomia municipal en en qual s'emparen sempre i que sempre acaba tenint límits, entre d'altres els que els actors socials acaben imposant en la gestió dels recursos humans. Agradi o no reconèixer. A les ja minvades, en el cas de la seguretat local, plantilles dels cossos de policies locals i vigilants a molts municipis, la majoria, que estan en fase de renovació i recuperació de les plantilles després de la jubilació de molts dels seus efectius degut a l'envelliment que patien, cal afegir altres factors que fan molt complicada la gestió local de

Estem patint un dels pitjors mals que pot patir la humanitat a escala glocal, una pandèmia, que afecta a la salut de les persones arreu del món i produeix por, patiment i  morts de persones estimades. Una de les majors causes d'inseguretat en la població és la por a patir malalties, a patir problemes de salut. La salut és un pilar fonamental de seguretat. Trobar-se bé físicament i mentalment és un punt de partida sobre el que continuar construint seguretat i malauradament aquesta pandèmia ha malmès aquesta falsa sensació de seguretat i ha permès adonar-nos novament com a espècie de la nostra vulnerabilitat. Com deia en el darrer seminari "La seguretat en la societat del risc" que va impartir al 2011 el teòric de la seguretat Jaume Curbet (EPD): " El menyspreu generalitzat per una comprensió ajustada de l'evolució que registren els diferents riscos i conflictes que, en cada cas, alimenten els desastres i les violències més temudes, més que una mancanç

Curs de 20 hores ofert pel ICPS adscrit a la UAB i coordinat pel Dr. Jofre Montoto, expert en Gihadisme. Informació i horaris del curs en aquest enllaç Clica aquest enllaç per obtenir informació i inscripció a aquest curs

Cal començar sempre tot escrit que es pretén publicar amb una gran dosi de prudència i humilitat que no sempre es veu. I si a sobre el que escriu és llicenciat en periodisme, la deontologia a la que es deu encara és de més exigir. Tot allò que s'expressa sota el dret a la llibertat d'expressió, com a exercici de dret fonamental caldria sempre realitzar-ho amb més cura, prudència, bona informació de fonts i fiables i sobretot contrastant amb els actors i actrius interessats. Quants escrits volten per diaris digitals, xarxes socials i, els més antics, per hemeroteques, faltant a la veritat?  Veritat només hi ha una i la resta són aproximacions, constructes que hom fa sobre conjectures i informacions. Com passa a la tasca d'investigació policial, calen proves per tal de que un jutjat condemni, elements de prova per demostrar la culpabilitat, responsabilitat del presumpte autor/a d'uns fets. En periodisme i en escrits d'opinió caldria exigir aquesta lò