Seguretat Humana

Ara més que mai. Jaume Curbet. (EPD) "Què s’interposa, doncs, entre l’evidència raonada d’un risc global –que ja no admet intents il·lusos d’escapatòria individual/local– i l’emergència d’aquesta imprescindible consciència mundicèntrica que ens permeti, finalment, eludir el perill d’autodestrucció?  En l’estadi actual de l’evolució humana –encara dominat per l’exasperació de l’individualisme competitiu i consumista, així com per la proliferació de particularismes excloents–, el que necessitem amb més urgència (una seguretat mundicèntrica) és també, paradoxalment, allò per a què ens trobem menys capacitats.  Són quatre, al meu parer, els obstacles principals que hem de superar.  En primer lloc, hem perdut –en realitat oblidat– la consciència de la nostra vulnerabilitat davant els fenòmens naturals i, per tant, també la noció de quin és el nostre lloc a la Terra.  En segon lloc, ebris d’orgull tecnocientífic, hem arribat a creure que ho podem fer tot i que tot el qu