DESGAVELL EN LA SEGURETAT MUNICIPAL

El desgavell en la seguretat dels municipis és cada cop més una qüestió d'abordatge urgent des de les institucions amb competència en seguretat pública. Cal posar ordre i redefinir les dependències orgàniques i funcionals del servei bàsic de policia local.

A la seguretat municipal es poden arribar a llegir notícies com aquestes "quien quiera seguridad, que se la pague", "la CUP demana la dimissió del Cap de la Policia local de Girona", "ERC de Gavà demana la dimissió del Cap de la Policia Local", "l'Associació de Comandaments de Policia local denúncia que són un col·lectiu assetjat pels Ajuntaments", "la CUP vol convertir la Policia local de Sant Celoni en Vigilants Municipals", "la Policia local de Algemesí en crisis debido a presuntas irregularidades en nombramiento de su intendente jefe", "Crisis oberta al cos de la Policia local de Cambrils", "Expediente a un mando de la Policia local de Marbella presumptamente por motivos políticos", etc...

Realment, el que queda palés en aquest petit recull de notícies sobre el món de la seguretat local, i que podria arribar a ser un recull inacabable, és que hi ha un problema a resoldre en el sistema de seguretat pública. 

La seguretat local en mans dels governs locals genera problemes, conflictes, i lluny de presentar-se com una resposta de proximitat i bon servei cap al ciutadà, és més aviat una font permanent de conflicte, tant pels que l'han de gestionar políticament, com pels professionals que han de desenvolupar les seves funcions que determina la legislació vigent en unes condicions de risc psicosocial enormes, produïdes per tensions generades per la part política, en quant aquesta, per les raons que sigui, decideix generar controvèrsia en un àmbit que ja de per sí, és prou controvertit.

No hi ha majoritàriament en els municipis un pacte per la seguretat entre totes les forces polítiques que es respecti, governi qui governi. Un pacte en el que es defineixi el model o pla director de seguretat que el municipi en qüestió requereix i pugui ser portat a la pràctica pels professionals de la seguretat pública.
Els plans locals de seguretat que s'elaboren en no tots els municipis sempre acaben sent sospitosos davant dels ulls de l'oposició en un o altre moment de la legislatura, o són posats en dubte depenent de quin professional els ha confeccionat o dirigit.

La proximitat del nivell d'administració local al ciutadà que hauria de ser l'element clau que jugués a favor d'una millor seguretat municipal, malauradament, hi juga més a la contra que a favor, tant pel que fa al divers nivell i grau de respecte, coneixement i confiança dels polítics locals envers les estructures dels serveis dels cossos de policia local, com el nivell de despesa tan elevat que representa aquest servei local en els pressupostos dels diferents ajuntaments que desenvolupen aquestes competències, fet que de ben segur molesta a la majoria dels representants polítics que preferirien invertir aquests recursos en d'altres àmbits.

Cal un abordatge valent que resolgui el desgavell de la seguretat municipal ja que avui dia la seguretat és "glocal" i, per tant, el municipi com a entitat mínima i primer nivell d'administració no pot afrontar fenòmens globals que afecten a la seguretat i la convivència que es manifesten en els seus territoris amb escassos i/o múltiples formes d'organització dels recursos propis, condicionats, a múltiples pactes de condicions laborals i marcs competencials tan amplis en els que es requereix cada cop més una gran especialització per a la prestació d'un bon servei.