Seguretat Humana

La desobediència ha estat sempre un indicador de què, quelcom establert, tensiona les normals relacions que en tota societat civil han d'existir, per tal que aquesta pugui desplegar-se acord a un ordre social i polític comunment acceptat pels ciutadans/nes. Aquesta desobediència civil no violenta a la que s'apel·la, mai acaba sent del tot no violenta, perquè en el fet de desobeir ja hi ha una tensió violenta al violentar a allò establert al que caldria obeir s'estigui o no d'acord i això acaba tenint conseqüències. Desobeir és no obeir i obeir és entre altres acepcions, executar allò que mana algú, cedir a alguna cosa, impuls  o a l'acció, complir un manament, etc. La desobediència civil no violenta que ve motivada per unes circumstàncies de creença i convicció contrària a allò establert, es troba finalment davant de la icona del que representa l'ordre establert, per excel·lència, que són els seus agents de policia. A Catalunya, sempre sota a

A Europa, com a subjecte polític, des de l'any 1979, en fa 39 anys, tenen molt clar de la importància de les organitzacions policials com a actores de cohesió social i operadors de la seguretat pública en la garantia de l'exercici dels drets i llibertats democràtiques de la ciutadania. Només hem d'anar a llegir la Resolució del Consell d'Europa 690 (1979). Declaració sobre la policia. I la Recomanació (2001) 10 del Consell d'Europa sobre el Codi Europeu d'Ètica de la Policia (CEEP). A Catalunya l'acord de govern 25/2015 de 24 de febrer, aprova el Codi d'Ètica de la Policia de Catalunya. El Codi dona a cada agent de policia i als responsables i comandaments dels cossos policials la possibilitat i la responsabilitat d'avaluar les seves decisions i comportaments a partir d'uns principis comuns per a tothom: Garantir els drets i les llibertats de totes les persones; Actuar amb integritat, proporcionalitat, congruència i oportun

Malauradament estem en un moment on les qüestions del dia a dia estan supeditades a l'esdevenir d'un escenari incert en el que molts ciutadans i ciutadanes no ens sentim còmodes, a banda de que tampoc es veu un gran interès en baixar tensions i crear clima adient al diàleg per a la negociació del conflicte polític generat entre algunes forces polítiques catalanes i altres d'àmbit estatal. El clima de conflicte, cada cop amb més violències entre la ciutadania a peu de carrer, mostra la incapacitat política i l'interès d'alguns polítics en seguir en una dinàmica que no ens portarà enlloc. Si uns pretenen eixamplar una suposada base independentista, que vol ser majoritària, i només atendre a aquells/es que creguin amb el Déu pare independentista, i altres, viure de generar encara més conflicte del que es genera només amb el fet de no combregar, no es veu una millora en un futur proper. El passat està molt farcit d'errors de càlcul

DOCUMENT ESTRATÈGIA GLOBAL POLÍTICA EXTERIOR I SEGURETAT DE LA UE

Consulteu enllaç:  Postgrau en Mediació i resolució de conflictes per la UdG

El futur de les organitzacions policials al segle XXI cal que es plantegi abandonar vicis del passat o més aviat llast que les fan sospitoses de ser serfs dels actors polítics del govern de torn siguin del nivell d'administració que sigui al que estiguin adscrites. L'aposta ha de passar per reivindicar-se com organitzacions altament qualificades, reconegudes acadèmicament i capaces de generar un coneixement a cada escala de necessitats adequat per a donar respostes tècniques d'alta qualitat. No s'ha de tractar tant de ser organitzacions reactives i complaents, sinó més aviat proactives i displaents però no només en intencions o a nivell d'aparador, darrera han d'haver treballs d'alta qualitat científic-tècnica i conseqüentment professionals més preparats i amb més mitjans científics-tècnics. No es tracta de generar estructures de pensament i coneixement científic fora de les organiztacions policials, només, perquè la materia primera, les

Que a Europa s'estan movent fonaments sòlids que van estar forjats des de finals del segle XVIII fins a consolidar-se a partir de la segona meitat del segle XX, a ningú se li pot escapar. Aquests fonaments, fonts de l'Estat del Benestar, fonts de seguretat dels Estats nació del segle XX, construïts de revolució en revolució, de guerra mundial en guerra mundial, arriben molt tocats a la primera dècada del segle XXI. La forta crisi econòmica de finals de la primera dècada del segle XXI, de la que encara s'està sortint en ple any 2018, està posant sobre la taula qüestions de seguretat vital per als habitants de la Europa d'avui. Una Europa que segueix sense fer el pas, per passar de ser, una munió d'Estats sobirans amb una moneda única, un mercat comú, un espai de lliure circulació de persones membres d'algun Estat, un Parlament Europeu, Euroregions, directives UE, etc., a quelcom més adient a les necessitats dels i les europeus/es. Vivim un moment

El modelo de seguridad pública actual en España que se desarrolla a partir de los preceptos de la Constitución Española, los Estatutos de autonomía de las comunidades autónomas que colaboran en materia de seguridad pública con el Estado, la ley orgánica 2/86 de cuerpos y fuerzas de seguridad, la ley 7/85 reguladora de bases de régimen local, las leyes autonómicas de policía local, de coordinación de las policías locales, etc., nos dejan un escenario donde la competencia exclusiva del Estado, que es la seguridad pública, pasa por demasiadas figuras de autoridad de diferente nivel de administración en esta materia, que no siempre, como la realidad demuestra y muy especialmente en el mundo local, tienen una sensibilidad homogénea y adecuada a las exigencias de seguridad que presenta el mundo “glocal” en el que hoy vivimos. Las amenazas globales se manifiestan localmente en cualquier punto de nuestra geografía y no siempre la respuesta que se debe dar y que los ciudadanos esperan

Realment, la gran qüestió que es plantegen tots els gestors  i comandaments de la seguretat pública local és, i un cop definit el model de policia de proximitat a cada localitat que disposa de cos de policia local, i ara, què? Hem de recordar que tot i que tothom en parla de la policia de proximitat, gairebé es pot dir que existeixen tants models de policia de proximitat com tipus de cossos de policia local, cadascun dels quals segons efectius, recursos, etc., defineix el seu model i és tan vàlid com qualsevol altre en qualsevol altra localitat, perquè els paràmetres sobre els que es planteja aquest model de servei són els mateixos. Consultar enllaç  Manual de Policia de Proximitat. Diputació de Barcelona El ciutadà demana al servei bàsic de policia local sempre coses molt elementals i curiosament les mateixes, a diferent escala segons grandària del municipi, que de per sí sol el servei de policia no pot resoldre. Aquí rau la importància de parlar de model de servei pú

Ahir va ser un gran dia per als que tenen molt clar que la igualtat entre homes i dones és essencial pel futur de la humanitat en aquest planeta i va molt més enllà dels gestos, accions positives forçades per llei o el "postureo". També va ser un gran dia per als que creuen en la llibertat, la llibertat de ser i desplegar-se al món i a l'alteritat, lliurement. Una llibertat sense complexes però respectuosa, que combat els prejudicis que encara avui imperen en molts homes i dones que condicionen, en negatiu, l'assoliment de la igualtat efectiva i la no discriminació. Caminem més depressa cap a una normalitat que és biològica -50% homes i 50% dones al món-, del que molts i moltes volen. Aquesta biològica normalitat no satisfà als "egos" dels homes i dones masclistes que maneguen i decideixen sobre uns valors i maneres d'entendre la societat, les organitzacions, la família, la individualitat. Apel·lant al que va dir Nietzsche en la seva famosa

Demà 8 de març de 2018, aquest bloc compleix 6 anys de vida. Vull agraïr molt especialment les més de 10.400 visites a aquest bloc que porta comptabilitzades des del 8 de març de 2012, data en la que vaig iniciar aquest projecte. Una mitjana de quasi 5 visites diàries. Espero que els continguts i enllaços del mateix siguin profitosos per a tots i totes aquells i aquelles que d'una o altra forma estan lligats a la seguretat pública i sobretot a la reflexió per a l'acció. Moltes gràcies i seguim!!

Consultar enllaç adjunt http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/03/05/predvol-leina-de-la-policia-francesa-que-prediu-les-zones-amb-risc-de-robatori-de-vehicles-millora-loperativa-policial/amp/?__twitter_impression=true

Adjunto enllaç a consultar http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/03/07/ciberamenaces-i-delicte-cibernetic-tendencies-emergents/amp/?__twitter_impression=true

Adjunto enllaç article publicat al digita Cugat.cat http://www.cugat.cat/diari/carta/135036/sobre-la-valoracio-de-la-seguretat-a-sant_cugat

El pasado lunes 26 de febrero, el Ilustrísimo Alcalde de Vigo Sr. Abel Caballero, que además ostenta el cargo, y lo ejerce de manera ejemplar, de presidente de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), se reunió con el Excelentísimo Ministro de Hacienda Sr. Montoro. Los temas sobre la mesa que habían eran económicos y como bien siempre ha señalado el Sr. Caballero de justicia su reivindicación para el mundo local. Los ayuntamientos han hecho sus deberes y han presentado un superávit de 5.000 millones de euros cumpliendo los criterios fijados por el gobierno de España. Es de recibo que los servicios que prestan a los ciudadanos y ciudadanas en los municipios y que dependen de los alcaldes y alcaldesas reciban esta inyección económica a las arcas municipales entre otras cuestiones. También se abordó que la negociación de la financiación de los municipios vaya ligada a la negociación de la financiación de las autonomías, hecho que de darse, y así, parece q

Parlar d'ordre com a concepte no ens hauria de remetre a res sospitós de ser considerat quelcom negatiu, ja que, dins de les múltiples accepcions del terme definit al diccionari, res fa pensar de per sí, que l'ordre sigui quelcom maligne. Més aviat l'ordre ens ajuda en múltiples disciplines del coneixement a assolir major grau d'eficiència, de benestar, d'encert, de tranquil·litat, de disposició, de previsió, de normalitat, de disciplina, d'harmonia, d'equilibri, etc. Per què no prendre el concepte d'ordre com a fonament de les polítiques públiques de seguretat? L'ordre és patrimoni d'algú?  Les polítiques de seguretat pública es poden qualificar de dretes o d'esquerres depenent de si el concepte d'ordre sobre el que es fonamenten beneficien a les esquerres o a les dretes? Això què voldria dir? Realment hi ha un ordre de dretes i un ordre d'esquerres en les polítiques públiques de seguretat? Podríem contin