Seguretat Humana

Parlar de gestió de recursos humans en qualsevol àmbit, recentment, està obrint debats molt interessants en quant a l'adequació del llenguatge emprat quan ens referim a les persones que composen o han de composar les organitzacions ja siguin públiques o privades. Es parla de departaments de recursos humans, de gestió de recursos humans, de capital humà, entre altres, recentment la tendència és a parlar de gestió de les persones. Les persones es gestionen? Les persones són un recurs igual que ho potser un vehicle o una partida pressupostària? D'entrada aquestes qüestions donen per a molt i per a debats que poden fer acabar sortint el pitjor i el millor de cadascú dels que tenen o han tingut responsabilitat, per petita que sigui, de tractar a les persones de qualsevol organització. Les persones, i aquí el diccionari ens ajuda molt, més que gestionar-se, es tracten i fins i tot alguns règims disciplinaris, en el cas de les policies és molt clar, apel·len al deure del t

El 21-D analitzat des del punt de vista del que necessita tècnicament l'àmbit de seguretat pública es pot cloure que els distints programes electorals no tenen cap abordatge profund, més enllà de les declaracions d'intencions, que apunten els punts programàtics de les diferents propostes dels partits polítics que concorren als comicis autonòmics i que poden tenir opcions de govern. Hi ha moltes qüestions importants a resoldre sistèmicament en aquest àmbit que es mou entre els cossos i forces de seguretat, els d'emergències i protecció civil i el sempre important subàmbit de la seguretat privada. Manca un discurs clar i propositiu de la seguretat que tingui el pragmatisme operatiu necessari governi qui governi, creïble, suportat per una teoria sistèmica que l'aguanti i el faci viable i sostenible econòmicament. I aquí han d'haver polítics valents i valentes que després de fer un bon diagnòstic juntament amb els tècnics sobre la situació actual que no obli