ELS COSSOS DE GUÀRDIES I VIGILANTS MUNICIPALS A CATALUNYA

Els cossos de Guàrdies i Vigilants Municipals de Catalunya realitzen des de fa molts anys una aportació a la seguretat pública del país i al seu sistema de policia d'un valor que va més enllà del seu àmbit competencial definit a la Llei 16/1991 de les Policies locals de Catalunya.

Cal remarcar que actualment, els Vigilants Municipals són un contingent de més de 500 efectius al servei de la seguretat pública del país, els primers en arribar als requeriments de violència de gènere (seguretat ciutadana), alarmes privades i municipals (seguretat ciutadana), baralles a bars i via pública (seguretat ciutadana), accidents de trànsit (dins i fora del casc urbà), i més serveis que en sentit estricte estan dins de l'àmbit competencial del cos de Mossos d’Esquadra que no arriben a poder donar una resposta ràpida per manca d’efectius al territori del cos autonòmic.

Recordem una part de la legislació vigent que els afecta:

L'article 51 de la Llei 2/1986 de Cossos i Forces de Seguretat fa referència als guardes, vigilants, agents, agutzils o anàlegs en municipis on no existeixi policia municipal, però no en defineix les seves competències, tot i que en el propi article es diu clarament que les comeses de la policia municipal en municipis on hi hagi vigilants seran exercides pel personal que exerceixi funcions de custòdia i vigilància de béns, serveis i instal·lacions, amb la denominació de guardes, vigilants, agents, agutzils o anàlegs.

Article 51

1. Els municipis podran crear cossos de policia propis, d'acord amb el previst en la present llei, en la Llei de Bases de Règim Local i en la legislació autonòmica.

2. En els municipis on no existeixi policia municipal, les comeses d'aquesta seran exercits pel personal que exerceixi funcions de custòdia i vigilància de béns, serveis i instal·lacions, amb la denominació de guardes, vigilants, agents, agutzils o anàlegs.

3. Aquests cossos només podran actuar en l'àmbit territorial del municipi respectiu, excepte en situacions d'emergència i previ requeriment de les autoritats competents.

No obstant això, quan exerceixin funcions de protecció d'autoritats de les corporacions locals, podran actuar fora del terme municipal respectiu, amb autorització del Ministeri de l'Interior o de la corresponent autoritat de la comunitat autònoma que compti amb cos de policia autonòmica, quan desenvolupin íntegrament aquestes actuacions en l'àmbit territorial d'aquesta comunitat autònoma.

La Llei 16/1991 de les Policies locals de Catalunya és el text autonòmic en el que estan encabits, d'una forma al meu entendre forçada i poc ben tractada, els cossos de Guàrdies i Vigilants Municipals i que fa referència als mateixos de passada en alguns articles excepte en el 13 on es fixa el seu àmbit competencial.

Article 1

-1 Aquesta Llei s'aplica a tots els cossos de policia que depenen dels municipis de Catalunya, denominats genèricament "policies locals".

-2 Els municipis que no disposin de policia local es poden dotar de guàrdies, vigilants, agents, algutzirs o similars perquè exerceixin les funcions a què es refereix l'article 13. El conjunt d'aquest personal rep en l'àmbit de Catalunya la denominació genèrica de "vigilants".

-3 El servei que competeix a les policies locals ha d'ésser prestat directament per les corporacions locals respectives, que no poden constituir òrgans especials de gestió ni aprovar la concessió, l'arrendament ni cap altra forma de gestió indirecta del servei.

Article 8

-1 Els policies locals, com a integrants d'un institut armat, han de dur l'armament reglamentari que se'ls assigni. Així mateix, han de disposar dels altres mitjans tècnics i operatius necessaris per al compliment de llurs funcions.

-2 L'alcalde ha de determinar, en forma motivada, les circumstàncies i els serveis en què no s'han de dur armes de foc.

-3 Els vigilants a què es refereix l'article 1.2 no poden dur armes de foc.

Article 13
Els vigilants a què es refereix l'article 1.2 poden únicament acomplir les actuacions següents:
a) Custodiar i vigilar béns, serveis, instal·lacions i dependències municipals.
b) Ordenar i regular el trànsit dins el nucli urbà, d'acord amb les normes de circulació.
c) Participar en les tasques d'auxili al ciutadà i de protecció civil, d'acord amb el que disposen les lleis.
d) Vetllar pel compliment dels reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals.

Donat que el sistema de policia actual a Catalunya, que requereix una revisió i actualització coherent, no acaba de funcionar de forma homogènia a tot el territori, com era d'esperar en el seu plantejament inicial, i que el desplegament dins i fora de Barcelona és clarament insuficient, cal afanyar-se a elaborar una reforma de la Llei de Policies locals de Catalunya o millor, i d'una forma més raonada i lògica als plantejaments de la pròpia Llei 4/2003 d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, elaborar una nova Llei del Sistema de Policia de Catalunya que doni sentit al concepte Policia de Catalunya integrant la Llei 16/1991 de Policies locals de Catalunya, la Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat-Cos Mossos d'Esquadra i donar als actuals cossos de Vigilants Municipals dels municipis el reconeixement de cos de Policia local com han fet en altres comunitats autònomes cercant els mecanismes de formació i convalidació adients a tal efecte.

Cal establir mecanismes àgils de mancomunació de serveis de policia local entre Ajuntaments, que per separat, no puguin mantenir els costos ni el grau d'eficiència en la prestació dels serveis bàsics de policial local, serveis bàsics que la nova Llei del Sistema de Policia de Catalunya hauria de definir tenint en compte les variables de territori, població, activitat (agrària-ecològica-econòmica-industrial-comercial-turística-tecnològica-educativa-sanitària-oci-administrativa), capitalitat i gran ciutat metropolitana.   

És obvi que la legislació policial tant a l'Estat com a les Comunitats Autònomes, i sobretot a Catalunya, és molt antiga, i requereix urgentment i des de fa masses anys d'una bona actualització, el cas dels cossos de Vigilants Municipals ens ho evidencia d'una forma fefaent i és de rebut reivindicar d'una forma contundent el seu paper dins de la seguretat pública de Catalunya, però, estaria molt millor resoldre la seva situació d'encaix forçat en la legislació que els exigeix com a policies locals sense ser reconeguts com a tal. 

Trobar la cura pel COVID-19 és la prioritat màxima avui de totes les persones, institucions i organismes mundials. Això no ens ha de privar de pensar, i veure també què ens ha posat sobre la taula aquesta situació de crisi. Necessitem nous plantejaments per ser més eficients en seguretat pública i només legislant millor i acord a les necessitats de la ciutadania en cada territori ens en sortirem.