Seguretat Humana

Parlar de gestió de recursos humans en qualsevol àmbit, recentment, està obrint debats molt interessants en quant a l'adequació del llenguatge emprat quan ens referim a les persones que composen o han de composar les organitzacions ja siguin públiques o privades. Es parla de departaments de recursos humans, de gestió de recursos humans, de capital humà, entre altres, recentment la tendència és a parlar de gestió de les persones. Les persones es gestionen? Les persones són un recurs igual que ho potser un vehicle o una partida pressupostària? D'entrada aquestes qüestions donen per a molt i per a debats que poden fer acabar sortint el pitjor i el millor de cadascú dels que tenen o han tingut responsabilitat, per petita que sigui, de tractar a les persones de qualsevol organització. Les persones, i aquí el diccionari ens ajuda molt, més que gestionar-se, es tracten i fins i tot alguns règims disciplinaris, en el cas de les policies és molt clar, apel·len al deure del t

El 21-D analitzat des del punt de vista del que necessita tècnicament l'àmbit de seguretat pública es pot cloure que els distints programes electorals no tenen cap abordatge profund, més enllà de les declaracions d'intencions, que apunten els punts programàtics de les diferents propostes dels partits polítics que concorren als comicis autonòmics i que poden tenir opcions de govern. Hi ha moltes qüestions importants a resoldre sistèmicament en aquest àmbit que es mou entre els cossos i forces de seguretat, els d'emergències i protecció civil i el sempre important subàmbit de la seguretat privada. Manca un discurs clar i propositiu de la seguretat que tingui el pragmatisme operatiu necessari governi qui governi, creïble, suportat per una teoria sistèmica que l'aguanti i el faci viable i sostenible econòmicament. I aquí han d'haver polítics valents i valentes que després de fer un bon diagnòstic juntament amb els tècnics sobre la situació actual que no obli

Avui és el Dia internacional contra la violència masclista. El calendari ens recorda aquesta xacra que patim. Com a societat tenim un repte, acabar amb la violència masclista i anant més enllà, com a espècie acabar amb tot tipus de forma i manifestació de violència al món. En el següent enllaç podem accedir a les dades que a Catalunya tenim sobre aquesta greu problemàtica: Dades Oficials Generalitat Catalunya Violència Masclista   Des dels cossos policials de les diferents administracions públiques es treballa per sensibilitzar i per tal d'eliminar aquesta xacra, però les dades ens demostren que no és suficient. La implicació de tota la societat i sobretot dels homes bons, és fonamental per tal d'eradicar la violència contra les dones a la nostra societat i al món. Cal seguir treballant i implicar-se des de tots els àmbits d'actuació, ja que les dades ens mostren que segueix sent un element de més risc, ser dona en la nostra societat, en def

La comunitat autònoma de València està a punt d'aprovar una altra nova llei de coordinació de policia local. Les comunitats autònomes amb competències estatutàries de coordinació de policia local al seu territori estan treballant de valent en elaborar i aprovar lleis de coordinació dels cossos de policia local del seu territori. Notícia sobre la nova llei de coordinació de policies locals de València És innegable el fet de que aquelles comunitats autònomes que legislen en aquest sentit i eleven a rang de llei una competència com és la coordinació de les policies locals del seu territori, estan donant la importància que es mereixen a aquests cossos de funcionaris de policia. Per què a Catalunya s'ha trigat tant en legislar a tal efecte tenint aquesta competència estatutària recollida a l'article 164 de l'EA? Com és possible que en una matèria que afecta a 215 municipis catalans, a més d'11.000 funcionaris de policia, encara a data d'avui

Les primeres reaccions a la votació del ple del Parlament de Catalunya del passat dia 27 d'octubre no s'han fet esperar. D'acord a les mesures adoptades en l'aplicació de l'article 155 de la CE, gairebé de forma automàtica s'ha decretat un relleu en la prefectura del cos dels mossos d'esquadra i s'han determinat les primeres decisions operatives del cos més visuals cara la ciutadania pel que fa a la protecció d'autoritats, retirar la protecció a aquells càrrecs cessats i mantenir-la segons grau de risc i vulnerabilitat d'algunes personalitats. A ningú se li pot escapar i pot negar el fet, doncs, que el control de les "eines d'estat" no estan sota control del suposat govern de la República de Catalunya. Agradarà més o agradarà menys, però aquesta és la realitat. Per tant, cal preguntar-se moltes coses i sobretot ser realistes i pragmàtics, perquè el realisme i el pragmatisme s'estan imposant clarament i d'u

Des de l'inici del conflicte polític que viu Catalunya les xarxes socials s'han convertit en autèntics pous on molts i moltes van aportant el seu granet d'odi. És espectacular seguir en directe qualsevol roda de premsa i observar com impunement es va fomentant l'odi per les xarxes socials . Jo em pregunto si hi ha patrullatge policial per les xarxes socials per tal d'investigar la quantitat de delinqüents que campen per les xarxes socials fomentant l'odi, o ara resultarà que emparats en el conflicte polític govern català-govern espanyol, el codi penal ja no és aplicable. Uns parlen d'aplicar el 155 de la CE, altres de fer la DUI o DI. Jo demano l'aplicació de l'article 510 del codi penal ( Article 510 CP El Ciberdret ) als que no saben viure un conflicte polític des de les més elementals normes de la democràcia, ja que atien l'odi enlloc de pensar en resoldre el conflicte de la millor manera, democràtica i pacíficament. Aques

No es pot negar, a aquestes alçades del conflicte polític que es viu a Catalunya, que si bé a la societat es palpa certa tensió entre els/les ciutadans/nes favorables a la independència de Catalunya, els/les que no i aquells/es als que els hi és indiferent, en el sí dels cossos policials de Catalunya també hi són presents aquestes tensions. Com és d'esperar i segons el codi ètic de la Policia de Catalunya, ( Codi Ètic de la Policia de Catalunya ) els i les professionals dels cossos policials catalans han de saber gestionar en l'exercici de les seves funcions i en la seva pròpia vida privada, les tensions derivades del moment de conflicte polític actual. No es pot negar, pel que portem fins el moment en el desplegament dels diferents escenaris que es van obrint i les corresponents actuacions, que els cossos de policia de Catalunya estan responent a l'alçada del que s'espera d'uns cossos de policia democràtics. Com les policies catalanes són organitza

Avui dia 3 d'octubre de 2017 és un dia de protestes a Catalunya. Protestes que es manifestaran de diverses formes: aturades, absències, manifestacions, vaga, talls de vies, etc. Aquestes protestes d'avui a Catalunya van en un sentit clar, contra la violència policial exercida per alguns efectius policials del Cos Nacional de Policia i de la Guardia Civil el passat dia 1 d'octubre de 2017 sobre part de la població del país que volia votar en una comesa electoral que no reunia totes les garanties democràtiques tradicionals, però, que ha estat tractada des d'un punt de vista judicial i policial per part de l'Estat i el poder Judicial com si ho fos, i encara més, com si sobre la mateixa, es poguessin prendre decisions polítiques de gruix. Amb aquest tractament i gestió de la situació que s'ha fet i l'exercici de la violència de part de les forces policials estatals vulnerant drets fonamentals que algú ha ordenat a l'empara d'una interpretaci

Ayer fue un día de constatación del fracaso de muchos valores y principios. Ayer fue un día triste en Catalunya. Pero no sólo en Catalunya, lo fue en España, en Europa, en el mundo democrático. Un pueblo y sus representantes más directos decidieron ir a votar a unos colegios sobre una cuestión que les preocupa y de la que no se les ha permitido hacer con las máximas garantías democráticas desde hace unos años cuando lo plantearon. En el orígen se halla siempre la raíz del problema. En cómo se plantea la solución de cualquier cuestión, se origina un conflicto que puede acabar derivando en violencia. El conflicto que vive Catalunya y España viene de muy lejos, pero lejos de encontrar soluciones, lo que se ha hecho entre las partes responsables de encontrar solución, es generar tensiones cada vez más grandes, y en esos escenarios de tensión, de tensar la situación, es difícil encontrar buenas soluciones, es más que probable que tanto unos como otros caigan en la sin razón

En seguretat passa com en futbol, tothom s'atreveix a opinar sense conèixer la gran quantitat de legislació que l'afecta i el més greu, sense haver gestionat mai en aquest àmbit de servei públic. Les policies de qualsevol nivell d'administració depenen orgànicament de l'administració pública que ha creat el cos, ja sigui un ajuntament, autoritat portuària, comunitat autònoma o l'e stat. Aquesta dependència orgànica no hauria de confondre mai a ningú en el sentit de lligar el color polític del govern de torn al cos policial i menys als seus membres, i malauradament, aquest lligam, moltes ocasions es fa malintencionadament per ciutadans/nes i el pitjor, per periodistes dels mitjans de comunicació. A més es produeix tot aquest batibull amanit amb les crítiques dels polítics dels grups de l'oposició. He parlat en algun que altre escrit en aquest bloc de que cal un pacte per a la seguretat, un pacte de mínims en el sentit de que mani qui mani políti

El que estan evidenciant els atemptats de Barcelona i Cambrils a mesura que van passant els dies, és que, pel que sembla, tenim greus problemes de coordinació, cooperació i complementarietat entre cossos de policia dels diferents nivells d'administració. A part estem constatant com el màxim òrgan de coordinació policial europeu Europol, es desenten del que denomina "qüestions nacionals", però que sense cap mena de dubte repercuteixen en el territori europeu. Mentre entre uns i altres es van esbatussant i repartint protagonismes per bé i per mal, tot això amanit per uns mitjans de comunicació que lluny de complir amb els seus propòsits professionals i deontològics, prenen part, els dolents de la pel.lícula segueixen la seva particular yihad. En tot això, agències privades d'intel.ligència què, pel que sembla, tenen més i millors mitjans humans i materials que els propis estats, van jugant amb la seguretat pública de tots i totes, sense desaprofitar a

Aena ha optat per externalitzar tasques de seguretat en els aeroports. Aeroports que no deixen de ser infraestructures essencials en tots els paísos del món. La gestió dels serveis en moltes ocasions no acaba de tenir en compte que amb determinades qüestions, externalitzar, resulta més econòmic des d'un punt de vista de la gestió teòrica, però a la praxi està posant en risc qüestions essencials de determinats serveis que per la seva importància, no poden quedar subjectes al dret legítim de vaga que tenen la majoria de col.lectius de treballadors. Cert és que quan funcionaritzes un determinat servei no està exempt de problemàtiques i negociacions sindicals, però també ho és, que des del punt de vista de la seguretat i prestació del servei essencial, resulta més garantista, al meu entendre, dotar d'un cos de Policia Aeroportuària, per exemple, la gestió de la seguretat de la infraestructura essencial, com bé té el port de Barcelona amb el seu cos de Policia Portuària,

Consultar enllaç notícia premsa Diari Ara

Novament, per desgràcia, s'evidencia una fissura en el sistema de seguretat pública de Catalunya, en aquest cas en el servei de vigilància i salvament en les platges del litoral del país.  No és un tema menor el nombre de morts que s'està produint a les platges catalanes aquest estiu. Malauradament hi ha qui fa temps està advertint a les autoritats locals de la manca de respecte que en l'exercici de les seves funcions reben per part de la ciutadania tot aquell personal (voluntari i d'empreses contractades pels ajuntaments) que presta servei de vigilància i salvament en no totes les platges del litoral català. En alguns municipis, amb pressupost i possibles, aquests serveis de vigilància i salvament al litoral, es reforcen amb presència de la figura d'autoritat de la policia local, però aquesta situació no es dona malauradament a tot el litoral català. És responsabilitat de tothom, però de les administracions locals amb litoral més que de ningú

Fa ja uns mesos, una persona molt reconeguda i de prestigi nacional i internacional dins de la seguretat pública, tot comentant amb el grup promotor d'un possible projecte tècnic-acadèmic, ens deia que calia elaborar un discurs, més aviat crear un discurs d'esquerres en quant a seguretat pública com un dels objectius dins del projecte que plantejàvem. Afegia, les dretes ho tenen fàcil, el discurs de la dreta en quant a seguretat pública està clar. Amb la perspectiva d'uns quants mesos i analitzant com van les coses en quant a seguretat pública a Catalunya, a Espanya, a Europa, se'm fa cada cop més difícil davant l'obligació que tenen les administracions públiques de garantir l'exercici dels drets i llibertats de ciutadans i ciutadanes, així com vetllar pel compliment dels seus deures, com es poden crear discursos de seguretat pública de dretes o d'esquerres. Més aviat penso que estem en un moment en el què més que discursos de dretes o d'

Sobre la realitat que pateixen els caps de policia local arreu del país ja he escrit alguna que altra vegada en aquest bloc. Us torno a remetre a un enllaç on es torna a tractar la problemàtica que pateixen i alguns ja hem patit dels caps de policia local. Article sobre els caps de policia local

És precisament en aquests casos, quan ens resistim a acceptar la realitat dels fets objectius, quan passen fets com el d'ahir a París. Dos agents de policia que patrullaven per la ciutat de l'amor són tirotejats sense cap mena d'escrúpol i respecte a l'autoritat democràtica. El fet de voler fer veure que no passa res, de no acceptar la tossuderia de la realitat dels fets que es van succeint en forma d'atemptats terroristes en diferents països del món no ajuda a la sensació de seguretat que hom necessita per viure en un ja de per sí món insegur. No crec tampoc que sigui positiu crear alarmes innecessàries, però tampoc ho és fer com si no passes res. De fet, darrerament els atacs de pànic que hem vist produir-se al metro de New York, als actes de setmana santa a Sevilla, o d'altres exemples més propers que podríem trobar com el de Platja d'Aro, no deixen de ser una reacció del inconscient col.lectiu que precisament és conscient del que està

Consulta enllaç: http://fundacioudg.org/curs-despecialitzacio-en-mediacio-nocturna-gestio-de-conflictes-en-zones-droci-nocturn-semipresencial.html

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2017/03/09/actualidad/1489078250_691655.html

Van passant els anys i des del 1986, 1991, 1994 i 2003, a Catalunya, no hi ha hagut cap nova llei que afecti directament a una millora de l'organització de dependències orgàniques i funcionals, de l'eficiència i encara menys de la sostenibilitat dels cossos de seguretat pública de Catalunya. Han hagut molts esborranys de diferents actors polítics, però, al meu entendre, no ha hagut un abordatge realista i pragmàtic sobre els cossos de seguretat pública del país. El darrer text legal que fa referència directa a l'ordenació del sistema de seguretat pública ja veiem que data de fa quasi 14 anys. I es basa més en com s'organitzen i estableixen les interrelacions entre els diferents òrgans de les diferents administracions i cossos de policia de Catalunya, que en entrar al detall en plantejar una millora de la eficiència i sostenibilitat dels cossos de seguretat pública. És evident que la crisi econòmica i de valors de la societat de la segona dècada del segle XX

La legitimitat policial és fonamental en tota societat d'ordre democràtic. Entendre que les funcions de la policia són legítimes i un bé comú que garanteix l'exercici dels drets i llibertats de tothom és, o hauria de ser quelcom a no posar mai en dubte en qualsevol societat democràtica. Per què ara, avui, hi ha debat al respecte de la legitimitat policial? Per què es percep amenaçada aquesta legitimitat? La figura d'ordre del policia, és una de les que hi ha en la nostra societat (com d'altres com poden ser els pares i mares, els/les mestres, els/les metges/ses, els capellans de les parròquies, etc.), i necessita ser legitimada i percebre's com a tal, així com la resta de figures d'ordre en una societat. És obvi que la primera font de legitimació han de ser els propis membres dels cossos policials que amb els seus actes ètics i actuacions d'acord als compromisos deontològics adquirits per les organitzacions policials, sempre ajustades a l&

Quan qualsevol organització es planteja seleccionar persones per incorporar a la seva plantilla de recursos humans té per davant tot un gran repte de futur. Un repte que va més enllà del propi fet d'incorporar o promocionar persones. Dins de les organitzacions policials locals, proveir les ofertes d'ocupació i les de promoció a Catalunya, fa molts anys, gairebé 15, que estan regulades per la legislació específica del decret 233/2002, de 25 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Accés, Promoció i Mobilitat de les Policies locals. Malgrat aquesta regulació, i els continguts mínims i requisits específics per a cada situació i forma de provisió legal que recull el decret, penso que hi ha tot un debat a realitzar sobre unes qüestions, al meu entendre, de gruix, sobre aquests processos, que dinamitzaria en positiu les organitzacions i generaria més bones sinergies professionals depenent dels fruits generats pel debat. No caldria una revisió del que est