És precisament en aquests casos, quan ens resistim a acceptar la realitat dels fets objectius, quan passen fets com el d'ahir a París. Dos agents de policia que patrullaven per la ciutat de l'amor són tirotejats sense cap mena d'escrúpol i respecte a l'autoritat democràtica. El fet de voler fer veure que no passa res, de no acceptar la tossuderia de la realitat dels fets que es van succeint en forma d'atemptats terroristes en diferents països del món no ajuda a la sensació de seguretat que hom necessita per viure en un ja de per sí món insegur. No crec tampoc que sigui positiu crear alarmes innecessàries, però tampoc ho és fer com si no passes res. De fet, darrerament els atacs de pànic que hem vist produir-se al metro de New York, als actes de setmana santa a Sevilla, o d'altres exemples més propers que podríem trobar com el de Platja d'Aro, no deixen de ser una reacció del inconscient col.lectiu que precisament és conscient del que està
