Seguretat Humana

Recentment, arrel de la presentació del Pla d'Actuació Municipal 2019-2023, s’han començat a fer públiques pels mitjans locals algunes de les mesures, que des de l’àmbit de seguretat, ara sense un directiu professional expert al capdavant, s’endegaran durant el mandat. La reactivació del 092, presentat com a element de proximitat, topa frontalment amb la directiva europea sobre el 112. Dit això, la proximitat no és un tractament que s’hagi de fer a través d’un número de telèfon d’emergències. La proximitat és un model de servei que implica agents presents al territori fent patrullatge preventiu i de relacions amb la comunitat. “Subcomissaries”. Tema molt delicat, ja que la descentralització dels serveis implica necessàriament més personal per cobrir 24 hores 365 dies l’any els llocs estàtics i operatius en aquell territori que teòricament han d’oferir un servei de policia local. Si es posa gent no policial agafant el telèfon, Protecció Civil, ADF, i tot el que es vul

Que tenim una Policia a Catalunya molt millor de la que teníem fa 25 anys, podem cloure que sí, en termes generals, tot i que sempre hi haurà veus i persones anti-policia en una societat democràtica que respecta la diversitat ideològica. La Policia en democràcia representa l'ordre institucional i l'autoritat democràtica. La Policia ha de garantir la tranquil·litat i pau social necessària perquè la ciutadania pugui exercir els seus drets i llibertats i ha de vetllar pel compliment dels deures de la ciutadania. Sota un estricte marc normatiu i deontològic i amb una permanent auditoria que es realitza de forma transversal per part de múltiples actors (serveis interns de control de la pròpia Policia, entre cossos policials, polítics, judicials, mitjans de comunicació, sindicatures de greuges, associacions de defensa dels drets humans, etc.), la Policia ha d'exercir les funcions que li encomana la legislació vigent, legislació democràtica aprovada en els diferents p

La portada del libro de Norberto Ricardo Tavosnanska me ofrece la posibilidad de ilustrar la gran decepción a la que estamos asistiendo, en y sobretodo, lo que tiene que ver con la seguridad como espectáculo a la que nos estan sometiendo medios de comunicación y políticos de ámbito local en general. Ya en muchas otras ocasiones he manifestado en el blog mi gran preocupación sobre la seguridad local, municipal. Pero lo que estamos viviendo en Catalunya, con la situación en Barcelona, a la que se suman ayuntamientos de otras dimensiones gobernados por distintas sensibilidades políticas, es más de espectáculo grotesco que otra cosa. Recomiendo que hagan un repaso a la legislación básica a todos y todas aquellos/as que recientemente han tomado la responsabilidad política en los ayuntamientos que les confiere el mero hecho de ir en unas listas electorales ganadoras o resultantes de un pacto ganador y asumido ámbitos de acción política sin saber, y sin como mínimo haber trabajado

La tendència actual en el disseny de les polítiques públiques de seguretat passa per fer participar a la societat civil, a la ciutadania i a les seves entitats, associacions. Sant Cugat del Vallès va crear el Consell Local de Seguretat i Convivència fa uns anys desenvolupant preceptes de la llei 4/2003 d'ordenació del sistema de seguretat pública a Catalunya que segons consta en el pla de seguretat local 2017-2020 havia de reunir-se amb la freqüència determinada, un cop a l'any. Al meu entendre hauria de ser més sovint. ENLLAÇ AL REGLAMENT DEL CONSELL DE SEGURETAT I CONVIVÈNCIA A banda, aquest consell comptava amb una comissió permanent i les respectives comissions de treball que a dia d'avui desconec si s'han posat en marxa en mandats anteriors. (Gràcies a la aportació realitzada per Jaume González, actual director de l'àmit de seguretat Ajuntament de Sant Cugat, puc completar aquest apunt del bloc i informar que en el darrer mandat 2015-2019

L'INDEPENDENTISME PARANY DE L'INDEPENDENTISME L'independentisme és un moviment polític que a Catalunya tradicionalment ha estat representat majoritàriament per partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Partit per la Independència (PI), en el seu moment, i la Candidatura per la Unitat Popular (CUP). Molt recentment en termes històrics es suma Demòcrates i un Partit Demòcrata (PDeCat) sorgit d'una necessitat de trencar amb un passat que era un llast pel futur de molts i moltes aspiracions polítiques, però, que s'ha pogut comprovar amb el temps que els èxits i els fracassos del passat de l'antiga CiU no es podien deslligar de la nova marca.  La opció d'adherir-se al moviment independentista del PDecat i de Demòcrates ha fet nèixer forces polítiques catalanistes no independentistes, alguna sobiranista, que lluny de presentar-se com una opció unitària, s'han dividit en forces polítiques diverses com Units per Avançar, Lliures, Converg

Ara més que mai. Jaume Curbet. (EPD) "Què s’interposa, doncs, entre l’evidència raonada d’un risc global –que ja no admet intents il·lusos d’escapatòria individual/local– i l’emergència d’aquesta imprescindible consciència mundicèntrica que ens permeti, finalment, eludir el perill d’autodestrucció?  En l’estadi actual de l’evolució humana –encara dominat per l’exasperació de l’individualisme competitiu i consumista, així com per la proliferació de particularismes excloents–, el que necessitem amb més urgència (una seguretat mundicèntrica) és també, paradoxalment, allò per a què ens trobem menys capacitats.  Són quatre, al meu parer, els obstacles principals que hem de superar.  En primer lloc, hem perdut –en realitat oblidat– la consciència de la nostra vulnerabilitat davant els fenòmens naturals i, per tant, també la noció de quin és el nostre lloc a la Terra.  En segon lloc, ebris d’orgull tecnocientífic, hem arribat a creure que ho podem fer tot i que tot el qu

Que la democràcia es basa en una separació de poders efectiva entre el legislatiu, executiu i judicial, és una proposta que ja Montesquieu ens feia en la seva obra L'Esperit de les Lleis al 1748. La branca del poder legislatiu, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents. La branca del poder executiu, responsable d'assegurar-se que les lleis es portin a terme; inclou la creació de polítiques i l'elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen. La branca del poder judicial, responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions específiques. Sembla que amb el pas del temps una de les institucions més lligada al poder executiu orgànica i funcionalment, però alhora, també amb dependències funcionals al poder judicial no passa pels seus millors moments. Parlem de la policia. A Catalunya, concretament, és on es pot evidenciar més aquesta necessitat de repensar l'encaix de la instit

INSCRIPCIONES EN ÉSTE ENLACE

Sant Cugat no escapa a les conseqüències d'un més que possible fi d'etapa d'un sistema de policia a Catalunya que potser, o com gairebé la majoria d'experts coincideixen a diagnosticar, necessita una revisió i actualització profunda tant legislativa com de plantejament del mateix sistema. Recentment Cugat.cat ha publicat que quasi un 28% de santcugatencs no se senten segurs a casa seva i més del 45% se senten insegurs a la ciutat.   El que deixa palès el debat sobre la seguretat municipal arreu és que l'actual cohabitació del sistema policial, on mossos i policies locals operen, deixa zones del territori català on les administracions públiques es mostren incapaces de garantir el dret a la seguretat de persones i béns. Els fenòmens globals que produeixen inseguretat que es manifesten localment han mostrat les mancances del sistema policial actual i la limitació de recursos públics locals