POLÈMIQUES POLÍTIQUES ALS RELLEUS DEL CAP DEL COS DE MOSSOS

 

Les polèmiques polítiques que estem veient als mitjans de comunicació entre les diferents forces polítiques sobre les decisions al departament d'interior sobre la prefectura del cos de mossos d'esquadra no passen ja, a hores d'ara, inadvertides.

Parlar d'orientacions ja és una nova moda, sembla ser, de parlar de com establir les prioritats en les polítiques públiques més adequades per a qualsevol departament.

I és que nomenar a un cap de qualsevol cos policial ja és una feina complexa que porta una prèvia de mesos de preparació per arribar a executar el relleu amb la necessària complicitat, malgrat pugui haver desacords, del cap que plega o és cessat del seu nomenament.

Ho han fet consellers d'interior anteriors, sense dubte, per quins motius?, cadascú tindria les seves orientacions a donar al nou cap del cos de mossos d'esquadra que com és natural i com a coneixedor de les persones que integren el cos, escollirà/ria sense cap mena de dubte al seu equip, com no pot ser d'altra manera, i com passa en aquelles organitzacions grans on el cap del cos pot triar entre un bon nombre de persones comandaments sense necessàriament haver de respectar la jerarquia policial. Ser membre de l'escala superior ja és prou aval dins del que suposa la jerarquia policial per comandar un cos, no cal ostentar la màxima divisa de l'escala superior, i si no, només cal fixar-se en la reforma exprés que s'ha efectuat de la Llei 16/1991 de policies locals on pot ser cap del cos de la policia qualsevol membre de la plantilla de la màxima graduació que existeixi al cos i només cal un nomenament de l'alcalde/essa a escollir entre els que ostentin la mateixa jerarquia (val a dir que les responsabilitats per llei 16/1991 del cap del cos de la policia local són les mateixes independentment de la categoria i escala a la que pertanyi, ara bé, el sou no és el mateix segons categoria i escala a la que es pertanyi). Per altra banda, també hi ha la fórmula del nomenament d'interinatge d'urgència sempre que es compleixin els requisits de la categoria i escala a la que es serà nomenat, fórmula que després de la reforma exprés que també s'ha produït dins la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat que afecta a la funció pública, anirà en desús tot i recollir-se en el decret 233/2002 d'accés, promoció i mobilitat de les policies locals a Catalunya. 

Els relleus en qualsevol equip de comandament no es pot afirmar amb rotunditat que es visquin amb normalitat, ja que són canvis que afecten professionalment i fins i tot personalment als comandaments que són destinats a altres responsabilitats dins de la pròpia organització.

Que a un professional amb determinades responsabilitats en una organització el canviïn, rellevant-lo a altres responsabilitats que poden ser de la seva categoria i escala professional, però, no de la seva especialitat, preparació i expectativa de realització i promoció professional, no genera precisament bones sensacions i menys quan els destins que poden ser assignats es poden interpretar com a d'involució professional o d'etapes ja passades viscudes com a reptes en el seu moment, però, que poden ser valorades com una forta frenada professional.

Tot canvi produeix efectes dins de l'organització policial, per petit que sigui, ja que cal que les persones es tornin a reubicar, a trobar els seus espais i relacions de confiança tan necessàries per assolir cohesió en els equips de treball que han de treballar plegats posant tot el seu talent a disposició de la consecució dels mateixos objectius.

Els canvis poden ser necessaris per a poder complir amb les orientacions donades des de la política, cal recordar la definició del terme orientació que fa el diccionari de l'enciclopèdia catalana: "Determinació de la posició d’una persona o una cosa amb relació als punts cardinals.". Podríem dir que el cos de mossos d'esquadra havia perdut el nord seguint aquesta definició? Per això calia una nova orientació canviant al cap del cos?

Els canvis poden venir de vegades imposats per circumstàncies no volgudes, però, els canvis producte de noves orientacions que es volen donar a una organització com és el cos de mossos d'esquadra poden ser interpretats com una ingerència que segons la seva etimologia deriva del llatí ingerens-ntis, participi present de ingerĕre que traduït al català pel diccionari de l'enciclopèdia catalana es ve a referir a "introduir; llançar contra; imposar."

I és veritat que la suposada "purga" de la que parlen alguns no l'ha fet directament l'orientador. Les "purgues internes" que poden haver en qualsevol organització policial, perquè les hi ha, malgrat es vulguin vestir com es vulguin vestir, són més pròpies de canvis en les dinàmiques de lideratge, afinitat, confiança, reconeixement, que el nou cap nomenat té, com a nou responsable de l'organització, potestat de fer internament.

Es poden dir despectivament "purgues" o constructivament nou organigrama de responsabilitats organitzatives, el què, en tot cas això implica, són noves dinàmiques organitzatives, canvis i resituacions que permetin les transformacions volgudes per l'orientador.

De tota manera cal comptar amb l'escala bàsica, intermitja i executiva per assolir-ho, la seva implicació, compromís i professionalitat, i aquests canvis que hi ha a l'escala superior, per molt que es digui, afecten a tota l'organització del cos de mossos d'esquadra.

Veurem amb el temps, si els deixen, cap on van les orientacions. El que queda palès és que les forces polítiques han generat una forta polèmica amb el darrer relleu al cos de mossos d'esquadra, un episodi més del trist i baix nivell polític de respecte cap a una estructura i institució que és el cos de mossos d'esquadra.

La política a Catalunya ja fa massa temps que ha perdut una bona orientació, i aquest és un altre exemple més.