Seguretat Humana

La desobediència ha estat sempre un indicador de què, quelcom establert, tensiona les normals relacions que en tota societat civil han d'existir, per tal que aquesta pugui desplegar-se acord a un ordre social i polític comunment acceptat pels ciutadans/nes. Aquesta desobediència civil no violenta a la que s'apel·la, mai acaba sent del tot no violenta, perquè en el fet de desobeir ja hi ha una tensió violenta al violentar a allò establert al que caldria obeir s'estigui o no d'acord i això acaba tenint conseqüències. Desobeir és no obeir i obeir és entre altres acepcions, executar allò que mana algú, cedir a alguna cosa, impuls  o a l'acció, complir un manament, etc. La desobediència civil no violenta que ve motivada per unes circumstàncies de creença i convicció contrària a allò establert, es troba finalment davant de la icona del que representa l'ordre establert, per excel·lència, que són els seus agents de policia. A Catalunya, sempre sota a