Seguretat Humana

  Nou cap al cos de mossos d'esquadra, una notícia que en els darrers 5 anys estem llegint molt a premsa i que cada vegada que es produeix, genera un allau de múltiples especulacions de tota mena. El fet en sí ens hauria de portar a plantejar-nos la pregunta del per què o a què responen tants canvis a la cúpula del cos de mossos d'esquadra. Una cosa és el que es versiona de forma oficial i altra seran les raons o estratègies traçades per qui lidera políticament el cos de mossos d'esquadra al departament d'interior.  És bo per a una organització canviar vàries vegades de cap, per tant, de cúpula del cos en tan poc temps? Tan forta era la figura del major Trapero que anul·lava la resta de lideratges que de ben segur hi ha a totes i cadascuna de les comissaries i unitats del cos de mossos? Tindrà alguna cosa a veure el manifestat pel major Trapero durant el judici del procés? Hi ha alguna cosa més enllà que se li pugui demanar a un policia que ser lleial a l'ordenament

  Els debats són enriquidors sempre i quan no siguin sospitosos d'influències que estiguin suportades més enllà de l'estrictament professional i/o acadèmic. Però, això és possible? És inevitable fer una dissecció fina entre plantejaments purament tècnic-professionals i/o acadèmics i les influències ideològiques de les persones perquè no hem d'oblidar mai les paraules en la filosofia d'Aristòtil zòon politikon (animal polític). Les persones som animals polítics i per tant els nostres discursos quan tractem temes socials de millora de les ciutats ( polis ) sempre responen a un logos  (discurs) que no és neutre. Dit això, construir la idea de que les dretes tenen un debat sobre la seguretat més travat que les esquerres al meu entendre no és cert. M'explicaré, entenc que les polítiques públiques de seguretat no són ni de dretes ni d'esquerres quan parlem de seguretat ciutadana, si parlem de seguretat com a concepte més ampli i com a dret social llavors podem entrar

La darrera Junta de Seguretat de Catalunya ens ha deixat un nou sostre per a la plantilla del cos de la policia de la Generalitat de Catalunya fixat en 22.006 efectius policials entre totes les categories. Un gran assumpte a dirimir per part dels màxims responsables de la seguretat pública a tots els nivells d'administració, és el nombre d'efectius de les plantilles dels cossos policials que han d'haver en cada cos policial. Havia una resolució del Parlament de Catalunya que fixava en 4,5 policies per cada 1.000 habitants la ràtio d'efectius que hauria d'haver en el territori, sigui quina sigui la part de territori a prestar aquest servei. Un servei que està contemplat i admés per totes les polítiques públiques de seguretat com a dret social que la ciutadania té dret a rebre. La qüestió que mai ha quedat clara en aquesta ràtio fixada pel Parlament de Catalunya és qui composa aquest 4,5 policies per cada 1.000 habitants i en funció de què i per a què. Si

  El Parlament de Catalunya amb el posicionament de 85 diputats i diputades dels grups parlamentaris d'ERC, Junts, CUP i VOX en contra de la resolució 14 proposada pel PSC que il·lustra el vídeo, deixa ben clar en quin escenari es mouen aquests grups polítics. Penso que no es poden retratar millor les ideologies de la transgressió. Una votació com la que ahir es va produir al Parlament de Catalunya que deixa a PSC, Comuns, Ciutadans i PP com a úniques forces que donen recolzament als cossos de seguretat pública catalans, de la democràcia a Catalunya, que representen part de les famoses estructures d'Estat de les que molts i moltes s'han omplert la boca però que alhora de la veritat voten aquesta resolució amb VOX, una resolució més que necessària en els moments que vivim de crisi institucional, política, social, econòmica i de salut. Com a membre de cos policial em sento novament decebut per l'incompliment del que el codi d'ètica de la policia de Catalunya reclama a

  El fenomen del botellot està generant una problemàtica d'inseguretat i incivisme cada cop més estesa en les localitats catalanes i de la resta de l'estat.    Cal anar a la definició de la problemàtica per intentar aconseguir primer, entendre-la i tot seguit, cercar de quina manera es pot abordar la mateixa de la forma més efectiva, assolint sumar tots els actors que poden ajudar a resoldre la mateixa. El fenomen del botellot no és nou, i va associat al costum tan arrelat a la nostra societat de consumir begudes alcohòliques per tal de passar-ho bé. Moltes veus associen aquest nou escenari del botellot post-pandèmia al costum que ja venia de lluny i molt arrelat a les pràctiques de divertiment de la gent jove, i la necessitat d'alliberació de la pressió que ha viscut la població arrel dels confinaments i restriccions que han hagut de resoldre les autoritats degut a les exigències de salut per tal de mitigar els efectes de la pandèmia del COVID-19. També val a dir que el ta

Certament, amb la creació de la nova direcció general de coordinació de les policies locals al departament d'interior, cal celebrar dins del món local que per fi, després de moltes reivindicacions ja sigui des de l'associacionisme professional, sindical i per part de les sectorials dels diferents grups dels partits polítics, tenim un espai dins de l'estructura del departament d'interior. Les competències que l'article 164 de l'estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) atribueix als òrgans de la Generalitat competents en seguretat pública pel que fa al món local són ben clares i es redueixen a dues qüestions fonamentals, l'ordenació dels cossos de policia local del territori de Catalunya i una altra no menor i, al meu entendre, sense entrar en conflicte amb el principi d'autonomia municipal perquè hi ha una qüestió  de principi de jerarquia que garanteix el principi de legalitat, que va lligada i així ho expressa  l'EAC a la coordinació de l'actu

Novament el debat ètic ens reclama a participar. Ja són masses les vegades que la sospita ètica entra en l'escenari dels anomenats concursos oposició als cossos de policia local. Ja no per entrar en el que sembla ser ha succeït aquest passat dissabte 5 de juny de 2021 en la convocatòria de les 259 places d'agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que també. Arrel del succeït i del que s'ha pogut llegir i escoltar i veure en diferents mitjans de comunicació, pel que sembla, i això és el més greu, els concursos oposició ja sigui per nou accés o per promoció, sempre acaben sent fruit de la polèmica i sobre tot fruit de la sospita. Això no és gens, però que gens bo per a la reputació, prestigi i el bon nom de la institució policial local arreu. La percepció que queda de tot plegat és que qui pot pagar-se una preparació a la carta i èticament molt discutible en tot el seu procés, pot burlar i entrar a formar part d'una de les institucions catalanes que hauria de gaudir d'

Las injerencias  políticas en seguridad pública local siempre han existido, existen y lamentablemente existirán si el sistema de policía local no cambia. Se presentan de formas muy sutiles, algunas bochornosamente descaradas, pero ahí están. Víctimas o cómplices de ellas principalmente los jefes o jefas (las menos) de policía local y su staff de mando más próximo. Es una realidad que desde el momento que un alcalde o alcaldesa decide quién va a ser nombrado jefe o jefa de policía local la sutil injerencia del solo nombramiento ya de por sí va a hacer entrar en deuda al nombrado o nombrada. Por lo tanto, se puede decir que la injerencia más importante de la política en lo profesional, ya se da en ese simple acto administrativo.  Dicho acto administrativo se puede vestir como se quiera en multitud de formas y procesos legalmente soportados que la interpretación de los juristas tengan a bien realizar en favor de lo hablado entre bambalinas. La injerencia política por tanto, es máxima, y l

  La recent reforma de la llei 16/1991 de policies locals de Catalunya ja ens va portar el primer brot de polèmica en alguns comentaris per les xarxes socials i en els debats de cafè en el sí dels entorns dels cossos de policia local. Automàticament la seva aplicació es veu reflexada, per exemple, en aquesta nota de premsa d'aquest enllaç  Nota de Premsa Ajuntament de Barcelona . Aquesta setmana la polèmica ha tornat a encendre les xarxes socials i aquesta vegada els entorns del cos de mossos d'esquadra davant la modificació de la llei 10/1994 de la policia de Catalunya, cos de mossos d'esquadra. Consultar notícia en aquest enllaç  Les dones tindran preferència per accedir i ascendir en cas d'empat al cos de mossos . Que hi ha professions encara a dia d'avui que estan molt més masculinitzades i altres més feminitzades és una realitat. La qüestió rau en si aquesta manera de repartir funcions en la societat ha estat producte d'una imposició o ha estat producte d&#