CONCEPTE D'ORDRE COM A FONAMENT DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE SEGURETAT

Parlar d'ordre com a concepte no ens hauria de remetre a res sospitós de ser considerat quelcom negatiu, ja que, dins de les múltiples accepcions del terme definit al diccionari, res fa pensar de per sí, que l'ordre sigui quelcom maligne.

Més aviat l'ordre ens ajuda en múltiples disciplines del coneixement a assolir major grau d'eficiència, de benestar, d'encert, de tranquil·litat, de disposició, de previsió, de normalitat, de disciplina, d'harmonia, d'equilibri, etc.

Per què no prendre el concepte d'ordre com a fonament de les polítiques públiques de seguretat?

L'ordre és patrimoni d'algú? 

Les polítiques de seguretat pública es poden qualificar de dretes o d'esquerres depenent de si el concepte d'ordre sobre el que es fonamenten beneficien a les esquerres o a les dretes? Això què voldria dir?

Realment hi ha un ordre de dretes i un ordre d'esquerres en les polítiques públiques de seguretat?

Podríem continuar fent-nos preguntes, i seguir fent-nos preguntes... Però sempre tindríem el concepte ordre com a element compartit. El que es podria acceptar com a certesa i sembla que ens apunten les reflexions que podem anar realitzant sobre aquest assumpte, és que ens podem posar d'acord en que necessitem un ordre per poder desplegar una disposició regular de les coses, i dins del terme "coses" hi cap qualsevol àmbit que vulguem tractar.

El concepte ordre no és propi, com abans apuntava, de la seguretat o de la milícia només, com algunes veus ens volen fer creure. És un concepte que resideix en moltes disciplines del coneixement i que les fa avançar. Recordo la llei de prevenció de riscos laborals on essencialment el concepte d'ordre i neteja en seguretat laboral és cabdal per a exercir la tasca de bon prevencionista.

Ens cal un concepte d'ordre que sigui el fonament de tota política pública de seguretat, ja sigui de dretes o d'esquerres. I precisament aquest ordre és el que ha de permetre l'exercici dels drets i les llibertats dels ciutadans i ciutadanes i la vigilància del compliment dels seus deures.

Altra qüestió seria tota aquella norma que emana dels parlaments o consells plenaris i que passaria a formar part de l'ordenament jurídic, del cos legal. Al meu entendre, aquest seria un altre debat en el que sí entraria en joc el ser d'esquerres o de dretes alhora de legislar, però, en el que ha de sustentar el concepte d'ordre com a garantia i fonament de tota política pública de seguretat, no pot haver debat.

Si políticament no es volen assumir els costos polítics de determinades actuacions ajustades a l'ordenament jurídic, a l'ordre establert, cal que es modifiquin, deroguin aquells textos legals que emparen les actuacions de manteniment de l'ordre establert.

És ben senzill i alhora prou complex, però ja va sent hora, com ja des del 2010 apuntava el sociòleg Loïc Wacquant, professor de la Universitat de Califòrnia i investigador del Centre de Sociologie Européenne a París, en la conferència titulada “La transformació de la seguretat com a missió de l’Estat en l’era neoliberal” que va fer a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que els professionals, tècnics de la seguretat pública, comencem a dir que NO, quan una problemàtica requereix una solució no policial, per tant, no requereix d'una solució d'ordre i menys de creació de desordre.

Cal que la política sigui valenta, i accepti els costos polítics de canviar l'ordre establert, el cos legal, i no jugui a fer-ho posant en risc als agents de l'ordre.

Que tinguem sort!!