EL DRET A L'OBLIT. NOU DRET FONAMENTAL.

Cal començar sempre tot escrit que es pretén publicar amb una gran dosi de prudència i humilitat que no sempre es veu. I si a sobre el que escriu és llicenciat en periodisme, la deontologia a la que es deu encara és de més exigir.

Tot allò que s'expressa sota el dret a la llibertat d'expressió, com a exercici de dret fonamental caldria sempre realitzar-ho amb més cura, prudència, bona informació de fonts i fiables i sobretot contrastant amb els actors i actrius interessats.

Quants escrits volten per diaris digitals, xarxes socials i, els més antics, per hemeroteques, faltant a la veritat? 

Veritat només hi ha una i la resta són aproximacions, constructes que hom fa sobre conjectures i informacions.

Com passa a la tasca d'investigació policial, calen proves per tal de que un jutjat condemni, elements de prova per demostrar la culpabilitat, responsabilitat del presumpte autor/a d'uns fets. En periodisme i en escrits d'opinió caldria exigir aquesta lògica alhora de presentar qualsevol argument en favor o encontra de qualsevol persona.

La condemna del Google, la violació d'un dret que ha de ser també fonamental com és el dret a l'oblit, pesa sobre moltíssimes persones d'una forma injusta, descarnada, afectant a les reputacions digitals i, per tant, personals, faltant a la veritat.

La veritat no està en tot allò que llegeixes o t'expliquen, però, el mal, si hi ha intenció de fer-lo, ja està fet i aquesta altra forma de maldat cal combatre-la i per sobre de tot cal eliminar-la de les xarxes socials, dels diaris digitals, de les hemeroteques, en forma de dret a l'oblit, perquè la condemna de Google no pot ser perpetua i menys quan els fets no han estat constitutius de cap infracció a tipus administratiu o penal i ni arribats a ser jutjats ni sentenciats per cap autoritat judicial.

El dret a l'oblit ha de ser reconegut com a un nou dret fonamental.