LA "GLOCALITZACIÓ" COM A NOVA ESCALA DE PENSAMENT I ACCIÓ EN SEGURETAT MUNDICÈNTRICA

Estem patint un dels pitjors mals que pot patir la humanitat a escala glocal, una pandèmia, que afecta a la salut de les persones arreu del món i produeix por, patiment i  morts de persones estimades.

Una de les majors causes d'inseguretat en la població és la por a patir malalties, a patir problemes de salut. La salut és un pilar fonamental de seguretat. Trobar-se bé físicament i mentalment és un punt de partida sobre el que continuar construint seguretat i malauradament aquesta pandèmia ha malmès aquesta falsa sensació de seguretat i ha permès adonar-nos novament com a espècie de la nostra vulnerabilitat.

Com deia en el darrer seminari "La seguretat en la societat del risc" que va impartir al 2011 el teòric de la seguretat Jaume Curbet (EPD): "El menyspreu generalitzat per una comprensió ajustada de l'evolució que registren els diferents riscos i conflictes que, en cada cas, alimenten els desastres i les violències més temudes, més que una mancança constitueix una opció interessada. Però, a qui podria beneficiar, realment, aquest despropòsit aparent? De fet, una amplia constel·lació d'interessos econòmics i polítics conflueixen en l'interès comú per mantenir l'atenció pública centrada en un consum compulsiu i massiu - privat i públic a la vegada- de seguretat. Certament, qualsevol expert en màrqueting podria confirmar l'irresistible potencial de negoci que presenta, en el mercat actual, una oferta -comercial i política a la vegada- orientada més a gestionar temors que a satisfer necessitats reals."

Què ens ha portat fins a qui? Hem sabut gestionar bé emergències sanitàries que afectaven a la salut en diferents punts del planeta?

Ens hem centrat com a humanitat en allò veritablement important i d'interès per a garantir una seguretat glocal o més aviat ens hem seguit tancant en les identitats i sobiranies, generant marcs mentals de falsa seguretat "fronteres", localismes alimentats per interessos econòmics determinats?

En la globalització del segle XXI, la lògica del pensar globalment actuar localment ha caducat i la crisi sanitària del coronavirus (COVID-19) ho ha evidenciat. El pensar globalment no s'ha fet en termes d'humanitat si no d'interessos econòmics, d'eixamplar el mercat i, actuar localment, ha estat la màxima d'acció per intentar afavorir als considerats "locals" enfront dels que no ho eren.

La "glocalitat" és la proposta de nova escala de pensament i acció que faig perquè un cop superat aquest episodi de crisi sanitària glocal comencem a pensar en quines han de ser les noves prioritats en les que actuem glocalment.

La glocalització com a nou marc mental sobre el que construir un nou escenari en el que cada individu, empresa, associació, etc., prioritzi en els seus plans d'acció de vida beneficis a escala glocal (què em plantejo fer per beneficiar glocalment la humanitat, perquè els localismes per sí sols ja no serveixen per afrontar epidèmies, pandèmies, desastres climàtics, investigació científica d'alta exigència, resoldre preguntes sobre les grans possibilitats que pot representar el coneixement de l'espai, etc.)

La glocalització com a base de la geoestratègia, una geoestratègia glocal amb aportació comú, pel bé de la humanitat, de tots els potenciadors de les seves capacitats com a base d'una seguretat mundicèntrica on el món és el centre d'atenció de tot el pensament i acció.