LA SEGURETAT LOCAL DAVANT DEL COVID-19

El món local, com ja va sent habitual en el nostre país, és aquell que pateix els fenòmens globals,i als que ha de donar resposta amb uns recursos locals que sempre, i amb no poques dificultats, estan dimensionats a escala local, com no pot ser d'altra manera, però, amb un nivell d'exigència que supera les capacitats operatives i en molts casos organitzatives i econòmiques dels municipis malgrat el principi d'autonomia municipal en en qual s'emparen sempre i que sempre acaba tenint límits, entre d'altres els que els actors socials acaben imposant en la gestió dels recursos humans. Agradi o no reconèixer.

A les ja minvades, en el cas de la seguretat local, plantilles dels cossos de policies locals i vigilants a molts municipis, la majoria, que estan en fase de renovació i recuperació de les plantilles després de la jubilació de molts dels seus efectius degut a l'envelliment que patien, cal afegir altres factors que fan molt complicada la gestió local de l'estat d'alarma en el que ens trobem per tal de combatre al virus COVID-19 des del món local:

1. La seguretat local està pensada per donar respostes de proximitat a la ciutadania, i en aquests moments d'estat d'alarma, el món local no està preparat tal i com està plantejat el sistema de policia a tres nivells de dependència orgànica (Estat, Autonomia, Municipi), per donar una resposta de sistema. Es donen respostes coordinades, col·laboratives, cooperatives, conjuntes amb la gestió dels recursos de que es disposen ja siguin locals, autonòmics (en el cas de les autonomies que disposen de policies autonòmiques) i estatals -malgrat que la dependència legal teòrica del ministre de l'interior és la mateixa-.

2. Un sistema de policia al que sent totalment asimètric i desconcentrat cal afegir que està esquarterat en quant a funcions, i dimensionat i dotat segons la capacitat econòmica de cada administració (Estat, Autonòmica i Local) i les simpaties i sensibilitat polítiques cap a la policia dels governs de torn de cada administració.

3. El COVID-19 ha superat tots els possibles escenaris que es podien imaginar a nivell global, per tant, era de lògica que a nivell local s'arribés on estem arribant.

4. Si el sistema de salut a nivell local amb els CAP s'ha vist estressat, sobresaturat i a punt del col·lapse; com no s'han d'estar donant situacions del mateix calat en els cossos de policia local i vigilants de la majoria de poblacions que en disposen? El símil de que el sistema de seguretat local amb els cossos de policia local i vigilants són els CAP del sistema de salut és el que exemplifica més la situació que s'està patint i de la que cal aprendre i analitzar un cop es recuperi la normalitat. Analitzar per fer, reflexionar per actuar, no per justificar.

5. El paper dels actors socials (Sindicats) a tots nivells d'administració, molt criticat i, fins i tot, davant d'algun jutge reprovat, tot i reconèixer que molt incòmode de gestionar i emprenyador en molts casos, no deixa d'estar complint amb el seu fi que és el de garantir la salut i els drets dels treballadors i treballadores, malgrat l'estat d'alarma (que no de guerra), i en conseqüència el de preservar les persones per garantir que el personal de les plantilles no caigui malalt al 100% i els serveis puguin ressentir-se i entrar en col·lapse.

6. El paper de les prefectures dels cossos de policia local i vigilants cal no oblidar-lo. Els nivells de tensió, estres, exigència tècnica, gestió de recursos materials i humans en plena crisi sanitària, manca de descans, està sent desgastant per a les mateixes. Als ja de per sí pressionats caps de policia local o de vigilants els dic, amb l'empatia que em generen a l'haver estat cap de policia local, sou uns pilars fonamentals del sistema de seguretat local i els menys valorats per les administracions (quan no hauria de ser així), de vegades poc valorats fins i tot per la mateixa administració local a la que pertanyeu. Total suport i ànims!

7. El paper dels mitjans de comunicació, com sempre (la majoria), generadors d'opinió més que comunicadors d'informació veraç i contrastada. Generadors de més adeptes optant per alarmar i carregant tintes contra els responsables de gestionar la ja de per sí difícil situació, servint als interessos de la subvenció que manté la cadena, el rotatiu i/o el digital.

8. Les xarxes socials que no ajuden, plenes de trols, bots, difonent i generant polèmiques, queixes, per canals on el que es pretén és desgastar, erosionar, fer mal. Tot el que podria ser una eina de bé per arribar a la gent, és mal aprofitat en moments com els que ens trobem. Una llàstima i cal aprendre.

9. Els embats polítics entre els que estan al govern i els que des de l'oposició van donant receptes. A tots nivells d'administració quina llàstima de polítics. Que difícil és callar quan toca i parlar quan cal per a alguns i algunes. En moments de crisi, la que sigui, la mala política sobra, les idees per sortir-ne són les que calen malgrat no es governi.

Per acabar, caldrà revisar moltes coses un cop passada aquesta crisi del COVID-19 que ens deixarà moltes persones estimades mortes, altres més malaltes del que potser estaven, dolor, patiment, una situació econòmica molt difícil, potser un nou ordre mundial, etc., però serà aleshores, el moment de la reflexió per a l'acció, perquè seria una temeritat oblidar el que ha passat un cop restablerta la normalitat. Una temeritat que ens portaria a no prendre les mesures i decisions necessàries perquè podem reaccionar millor davant d'una contingència com aquesta si es torna a produir. S'està veient el que és essencial per a la humanitat en el nostre planeta i el que no ho és, s'està evidenciant el que hem valorat i pagat més i que no era essencial. Lliçó de la que cal extreure valors, què és el que val i què és el que és accessori.

El segle XXI ens exigeix més solidaritat, humanisme, ètica, ciència i saber, i menys complaença i auto-complaença, menys egoismes i individualismes. Tot un repte a superar. Serem capaços?