SEGURETAT HUMANA. EL PROJECTE HUMANISTA PER LA SEGURETAT LOCAL

El terme seguretat humana apareix per primer cop a l'informe del programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'any 1994, consultar document en aquest enllaç :Informe PNUD 1994

La idea central és introduir el concepte de "seguretat humana" i avant-posar-lo al concepte de "seguretat nacional", és a dir, avant-posar la seguretat de les persones a la de l'estat nació.

Què necessiten les persones per a sentir-se segures?

Necessiten saber que podran menjar cada dia, que podran exercir una professió o tenir una feina que els permeti ingressar un salari digne i disposar de recursos econòmics suficients, necessiten sortir al carrer sense por de ser assaltades o que els seus drets siguin violentats, necessiten sentir-se segures davant l’estat, necessiten sentir-se lliures i acceptades independentment del seu origen, sexe, tendència ideològica, religió…

En resum, i citant l’informe del PNUD de 1994, “la seguretat humana no és una preocupació per les armes; és una preocupació per la vida i la dignitat humana”. Ja l’any 1994 es va creure que aquest concepte seria revolucionari en la societat del segle XXI. I, tal com es reconeix en aquest mateix informe, és un terme difícil de definir però intuïtivament senzill, especialment quan hi ha una absència d’algun dels components que són la base de la seguretat humana.

Segons l’informe del PNUD, la seguretat humana es fonamenta en 4 pilars:

La universalitat. Les condicions perquè s’esdevingui la seguretat humana són comuns a totes les persones, independentment del lloc d’origen o residència. La necessitat d’una llar, d’alimentar-se, treballar i viure en condicions dignes (eliminació de la violència, de la delinqüència,…),la prevenció i lluita contra les malalties, la protecció dels drets humans,…formen part de les condicions que garanteixen la seguretat humana.

La interdependència. El fet que en una part del món es vegin amenaçats els drets humans, que hi hagi fam, terrorisme, que la violència i la delinqüència s’incrementin o s’aguditzin, que el tràfic de persones sigui una realitat, etc. afecta directament o indirectament la resta de països del món. Els casos de terrorisme i fam són els que millor exemplifiquen la interdependència global, ja que generen atacs preventius o polítiques de seguretat nacional internacionalitzades, en el primer cas; i, en el segon cas, moviments migratoris que, sense una gestió eficaç i sense polítiques adequades, acaben en crisis humanitàries greus que afecten molts territoris.

La prevenció és l’element clau en la consecució de la seguretat humana. La violència, la malaltia, la fam,… es poden prevenir amb accions, locals, nacionals i internacionals de foment de la cultura de la pau, d’informació i formació de professionals i població, de gestió de cultius…

L’ésser humà. Altres conceptes relacionats amb el tema de seguretat, com és el cas del terme “seguretat nacional”, se centren en el manteniment de la seguretat d’un estat, mentre que les persones queden en un segon o tercer pla. El concepte de seguretat humana situa les persones en la primera línia d’acció. En resum, les persones som objectes i subjectes d’unes accions que han d’anar orientades a la consecució real del desenvolupament humà i l’exercici i ple gaudi dels drets humans.

En qualsevol cas, el concepte de seguretat humana és interpretable. Igual que ho és el de drets humans. I, de fet, es parla d’un concepte de seguretat humana restringida i d’un concepte més ampli. La seguretat humana entesa des del punt de vista restringit implicaria respondre les amenaces a la integritat física en situacions de conflicte, especialment de conflicte armat, i estaria en la línia del concepte de seguretat nacional, amb intervenció armada,… El concepte ampliat estaria en la línia d’avançar per a la consecució del desenvolupament humà global o planetari.

Feta aquesta petita introducció sobre el concepte de seguretat humana, cal plantejar-se com des del món local, des de les polítiques públiques de seguretat local, es pot contribuir a sumar accions, plans d'acció, per tal de ser un actor important en la consecució dels objectius fixats ja a finals del segle XX i que encara avui, finals de la segona dècada del segle XXI, encara no estan prou desenvolupats o m'atreviria a dir, ni plantejats en molts municipis.

El model de policia de proximitat o millor dit, els models de policia de proximitat que hi ha als diferents cossos de policia a Catalunya, intenten acostar-se als propòsits d'aquest informe de PNUD de 1994, la qüestió que ens hem de plantejar és si realment les plantilles de les policies locals i autonòmica a Catalunya estan més avesades a integrar-se més al que s'entén com a Seguretat Nacional (més pròpia del cossos del CNP i Guàrdia Civil) que al que seria més desitjable, per a la ciutadania com a policies més properes als pobles i ciutats, i s'entén com a Seguretat Humana.

Quin és el servei que les policies locals donen a dia d'avui i quin és el que haurien de donar seguint els preceptes d'aquest informe PNUD de 1994?

Què fan les policies locals a dia d'avui segons la capacitat operativa de cada cos policial local i què haurien de fer seguin els preceptes de la Seguretat Humana?

Què és el que fan les policies autonòmiques, allà on hi ha, i què és el que haurien de fer? És eficient que es dupliquin estructures de policia de proximitat, en el cas català, per intentar cobrir i complir amb els preceptes de Seguretat Humana?

Hi ha prou consens i capacitat per legislar de tal manera que es pugui garantir a tot el territori de Catalunya, cas que tractem, un servei de policia local per a tots els municipis que desenvolupi un model de policia de proximitat que s'ocupi dels preceptes de Seguretat Humana? 

Caldria deixar al cos de mossos d'esquadra per a funcions més avesades a donar suport especialista als cossos de policia local en qüestions de Seguretat Humana i Seguretat Nacional que el municipi o mancomunació de municipis no puguin donar resposta?

Algunes qüestions a pensar i reflexionar per als temps que venen, i intentar portar a la praxi en un nou sistema policial a Catalunya.

Això no s'hauria d'entendre com a un gest d'intentar reduir a paper secundari a les policies locals com a cossos policials, tot el contrari. Crec que els cossos de policia local han de ser els impulsors de projectes de Seguretat Humana, d'introduir l'humanisme a la funció policial, com a cossos de seguretat pública més propers a les realitats dels diferents municipis han de ser formats i capacitats per a detectar i vetllar que els ciutadans i ciutadanes dels pobles i ciutats tenen una vida digna i que disposen del necessari per a sentir-se segures així com per garantir els seus drets i llibertats.

Tot un repte!