ÉS ADIENT OBRIR DEBATS SOBRE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE SEGURETAT EN TERMES D'ESQUERRA I DRETA?

 

Els debats són enriquidors sempre i quan no siguin sospitosos d'influències que estiguin suportades més enllà de l'estrictament professional i/o acadèmic. Però, això és possible?

És inevitable fer una dissecció fina entre plantejaments purament tècnic-professionals i/o acadèmics i les influències ideològiques de les persones perquè no hem d'oblidar mai les paraules en la filosofia d'Aristòtil zòon politikon (animal polític). Les persones som animals polítics i per tant els nostres discursos quan tractem temes socials de millora de les ciutats (polis) sempre responen a un logos (discurs) que no és neutre.

Dit això, construir la idea de que les dretes tenen un debat sobre la seguretat més travat que les esquerres al meu entendre no és cert.

M'explicaré, entenc que les polítiques públiques de seguretat no són ni de dretes ni d'esquerres quan parlem de seguretat ciutadana, si parlem de seguretat com a concepte més ampli i com a dret social llavors podem entrar en matisos però penso que a dia d'avui són imperceptibles. 

Partint d'aquest axioma el que sí que puc arribar a entendre i acceptar és que hi ha plantejaments de les problemàtiques i "receptes" diferents per a resoldre les conseqüències de la fallida de l'aplicació de les polítiques públiques que han de garantir drets de les diferents àrees de gestió de les diferents administracions que tenen un impacte directe sobre la seguretat ciutadana.

Al meu entendre el dret social a la seguretat no està garantit perquè la resta de polítiques públiques de les diferents àrees de gestió dels diferents nivells d'administració no gestionen bé els recursos disponibles, i al referir-me a bé no vol dir que tècnicament no és gestionin de forma legal o correcta en l'execució dels processos, en aquest cas bé es referiria als plantejaments i les prioritats.

Penso que quan es preten establir polítiques públiques per garantir drets sense els suficients recursos públics per a dur-les a terme, hi ha conseqüències i efectes, passa què del que s'havia pretés, a l'assolit en realitat, arriba a generar conflictivitat, i és ben sabut que dels conflictes es poden derivar violències.

Al meu entendre hi ha un efecte de vasos comunicants, els requeriments en seguretat ciutadana augmenten degut al fracàs dels plantejaments de les prioritats dels recursos disponibles per a la gestió de la resta de polítiques públiques com poden ser les de serveis socials, família, habitatge, immigració, treball, seguretat socials, salut, educació, justícia, reinserció, etc.

Quan tot això falla, llavors és quan es demana a la policia com actor principal, no l'únic de la seguretat com a concepte ampli, que actuï com a element de contenció, reconducció, etc.

La policia actuarà per garantir la seguretat ciutadana sempre i en tot moment, però, quan els vasos comunicants la inunden de requeriments per la falla i el fracàs dels plantejaments i les prioritats de les polítiques públiques establertes en altres àrees, la policia es troba sola i és el darrer recurs polític amb el que sempre s'acaba comptant siguin governs de dretes o d'esquerres.

Si parlem de receptes per a acompanyar, coproduir, coresponsabilitzar-se i no només reaccionar als efectes de la possible falla de les polítiques públiques de les diferents àrees de govern de les diferents administracions, la policia com a tal, ha fet passos de gegant en la seva manera de prestar servei i organitzar els seus recursos sense mai oblidar que els seus dos àmbits de servei tant la reacció com la prevenció han d'estar coberts i ben dotats de recursos humans amb bons experts i materials, i que van lligats la seva potenciació o replegament en funció de l'èxit de la resta de polítiques públiques.

La seguretat, en sentit ampli, inclou la suma de l'eficiència i l'eficàcia de la gestió de la suma de totes les polítiques públiques de les diferents administracions, pretendre que les polítiques públiques de seguretat es centrin només en la seguretat ciutadana és un error de plantejament.

I per acabar, si entenem que la seguretat en sentit ampli, inclou l'eficiència i l'eficàcia de la gestió de la suma de totes les polítiques públiques de les diferents administracions amb els seus governs, podem cloure que sí que hi ha seguretat de dretes i d'esquerres, i que per tant el debat en sentit ampli s'ha de produir.

El que no hi ha és policia de dretes o d'esquerres.