ÈTICA I CONCURSOS OPOSICIÓ EN LES POLICIES LOCALS

Novament el debat ètic ens reclama a participar. Ja són masses les vegades que la sospita ètica entra en l'escenari dels anomenats concursos oposició als cossos de policia local.

Ja no per entrar en el que sembla ser ha succeït aquest passat dissabte 5 de juny de 2021 en la convocatòria de les 259 places d'agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que també.

Arrel del succeït i del que s'ha pogut llegir i escoltar i veure en diferents mitjans de comunicació, pel que sembla, i això és el més greu, els concursos oposició ja sigui per nou accés o per promoció, sempre acaben sent fruit de la polèmica i sobre tot fruit de la sospita. Això no és gens, però que gens bo per a la reputació, prestigi i el bon nom de la institució policial local arreu.

La percepció que queda de tot plegat és que qui pot pagar-se una preparació a la carta i èticament molt discutible en tot el seu procés, pot burlar i entrar a formar part d'una de les institucions catalanes que hauria de gaudir d'un millor prestigi i generar més confiança a la ciutadania com és la policia local. 

Aquella policia local que serà l'eix bàsic de les estratègies de policia de proximitat i que conformarà, majoritàriament, els equips de policia de barri d'arreu de les viles, pobles i ciutats del país, queda com una institució de la que es pot aconseguir formar part burlant tot un sistema de selecció que es mostra, segons els fets, perfectament vulnerable a la picaresca i els plans traçats per determinades ments que fan el negoci de la seva vida ajudant a burlar el sistema.

Cal recordar novament que hi ha un codi d'ètica de la policia de Catalunya de l'any 2015, encara sense reglament que el desplegui i al qual vagi associat un règim disciplinari.

I és aquí d'on plora la criatura, al meu entendre.

Si deixem en mans de l'ètica personal de cadascú, una qüestió tan important com és la que estem tractant, ens trobarem amb el que ens trobem.

Formar-se per a ser més competitiu, competent és un fi qualificable de bo, profitós per a tothom. Entrenar-se per a superar unes determinades proves com poden ser les proves físiques, és una qüestió raonable i altament recomanable perquè tots i totes els/les participants saben quines proves s'han de preparar i superar, amb quins temps, etc.

Preparar-se per a burlar a un tribunal de selecció per superar unes oposicions a més d'antiètic, si hom rep ajudes impròpies i planificades per a tals propòsits, es pot qualificar de joc brut per no entrar en qüestions legals que pot ser són tipificades i associades a aquests fets.

Malgrat tot el que passa, i passa massa sovint, amb les conseqüències negatives per a les organitzacions de policia local, la ciutadania, amb recels després d'aquests episodis, segueix confiant, però menys, en els cossos de policia local.

Després ens estranya que la valoració del cos de mossos d'esquadra vagi per davant de les policies locals com a institució més ben valorada. Aquests episodis recurrents en els concursos de selecció i promoció en les policies locals no ajuden.

En escrits que tinc publicats en aquest bloc, d'anys anteriors, aquest tema és recurrent i malauradament massa.

Tots els que formem part d'aquesta professió i ens estimem els cossos de policia local del país, cal que d'una vegada per totes, acabem amb aquestes males pràctiques, unes males pràctiques que ens perjudiquen. Cal denunciar les males pràctiques ètiques de les que es pugui arribar a tenir coneixement igual que denunciem qualsevol fet recollit en el dret positiu.

Hem de tenir en compte que molta ciutadania que es presenta a les oposicions creu en el sistema, en les organitzacions policials locals, i amb fets com els que van succeint arreu, la credibilitat de la policia local perd.

Com a cap de policia local vaig poder gestionar un concurs oposició de promoció interna per dues places de caporal/a en un cos policial local català. La Subdirecció de policia de Catalunya del departament d'interior ens va felicitar per la manera de procedir i gestionar aquell concurs. Potser no van sortir les dues persones que dins del propi cos la gent volia o imaginava, o els hagués agradat. Amb això vull dir que quan les coses es fan èticament, amb la sensibilitat que requereixen aquests processos, garantint la seguretat jurídica, amb imparcialitat, garantint els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat, acaba superant les mateixes qui ho mereix.

El propi sistema de selecció ha de vetllar perquè no es generin situacions de discriminació quan no es garanteix que totes i tots els aspirants tinguin accés a les mateixes eines i recursos per preparar i entrenar les proves, si d'això se'n fa un negoci per a lucrar-se al marge de les administracions públiques convocants i no es fa una observança per part dels poders públics i tots els seus agents per evitar vulneració de principis legals i ètics com poden ser els que reflexa el propi codi d'ètica de la policia de Catalunya, anirem de mal en pitjor com a organitzacions policials i no ens dotarem de les millors persones per a ser policies, ens dotarem d'aquells i aquelles entrenats per a burlar uns tribunals de concursos oposicions.