LA SEGURETAT MUNDICENTRICA

Ara més que mai. Jaume Curbet. (EPD)

"Què s’interposa, doncs, entre l’evidència raonada d’un risc global –que ja no admet intents il·lusos d’escapatòria individual/local– i l’emergència d’aquesta imprescindible consciència mundicèntrica que ens permeti, finalment, eludir el perill d’autodestrucció? 

En l’estadi actual de l’evolució humana –encara dominat per l’exasperació de l’individualisme competitiu i consumista, així com per la proliferació de particularismes excloents–, el que necessitem amb més urgència (una seguretat mundicèntrica) és també, paradoxalment, allò per a què ens trobem menys capacitats. 

Són quatre, al meu parer, els obstacles principals que hem de superar. 

En primer lloc, hem perdut –en realitat oblidat– la consciència de la nostra vulnerabilitat davant els fenòmens naturals i, per tant, també la noció de quin és el nostre lloc a la Terra. 

En segon lloc, ebris d’orgull tecnocientífic, hem arribat a creure que ho podem fer tot i que tot el que es pot fer s’ha de fer; i, fins i tot, que podem arreglar tots i cada un dels desastres causats pel progrés.

En tercer lloc, l’individualisme desesperat tant com el particularisme excloent ens han fet oblidar el sentit d’Humanitat i, en la mesura en què ens enfronta competitivament a tots contra tots, ens incapacita per afrontar col·lectivament (com si no!) els riscos globals que amenacen la continuïtat de l’espècie. 

En quart lloc, per consegüent, vivim atemorits –per no dir aterrits– i, així doncs, busquem solitàriament i frenèticament seguretat a gairebé qualsevol preu, inclosa per descomptat la renúncia voluntària a la llibertat. Això constitueix, per si mateixa, una causa nova i rellevant de l’augment imparable de la inseguretat mundial." 

Apunts de Seguretat. Cita pag.100-101 Novembre 2012