INDEPENDENTISME INSEGUR

L'INDEPENDENTISME PARANY DE L'INDEPENDENTISME

L'independentisme és un moviment polític que a Catalunya tradicionalment ha estat representat majoritàriament per partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Partit per la Independència (PI), en el seu moment, i la Candidatura per la Unitat Popular (CUP).

Molt recentment en termes històrics es suma Demòcrates i un Partit Demòcrata (PDeCat) sorgit d'una necessitat de trencar amb un passat que era un llast pel futur de molts i moltes aspiracions polítiques, però, que s'ha pogut comprovar amb el temps que els èxits i els fracassos del passat de l'antiga CiU no es podien deslligar de la nova marca. 

La opció d'adherir-se al moviment independentista del PDecat i de Demòcrates ha fet nèixer forces polítiques catalanistes no independentistes, alguna sobiranista, que lluny de presentar-se com una opció unitària, s'han dividit en forces polítiques diverses com Units per Avançar, Lliures, Convergents, etc.

Quan aquest moviment polític independentista que havia estat residual als anys 80, 90 i primera dècada del segle XXI, preten eixamplar-se des d'ideologies catalanistes que van des del socialisme, al liberalisme, etc. és quan més s'han fet visibles les febleses d'un moviment polític que sense una majoria amplia i clara i amb una manca d'unitat d'acció i generositat per part de tothom envers l'objectiu que es pretén, ha caigut en el seu propi parany, al meu entendre.

No és que l'independentisme hagi tocat fons. El problema és que l'independentisme no aixopluga a totes les opcions ideològiques sota una unitat d'acció política perquè la lògica de partits i les ferides dels fets viscuts en les dècades dels 80, 90 i primera dècada del segle XXI són presents en l'adn dels actors i actrius que intervenen en l'auca de l'independentisme. Aquest guirigai independentista cansa a la societat civil proindependència i la fa entrar en la política al marge de la lògica dels partits, però, estem veient com, lluny de funcionar, aquest invent encara dificulta més la governança d'aquest moviment amb aspiracions d'independència per a Catalunya.

L'independentisme ha d'acceptar moltes coses, i deixant de banda valoracions de fets terribles viscuts i altres encara vius, l'independententisme ha d'acceptar que no es mostra com un moviment polític capaç de superar la situació actual (no només per qui pugui arribar a tenir d'interlocutor per un suposat diàleg), però també ha d'acceptar que la manca d'unitat de les diferents ideologies que composen l'actual independentisme es tensionen permanentment, no s'entenen i van per lliure. Així és impossible eixamplar cap projecte perquè la malfiança no genera adhesions.

L'independentisme ha caigut en el propi parany de l'independentisme.

Calia que un espai central del catalanisme no independentista, sobiranista que havia representat CiU es desvertebrés?