CRISI I OPORTUNITAT EN EL SISTEMA DE POLICIA

Sant Cugat no escapa a les conseqüències d'un més que possible fi d'etapa d'un sistema de policia a Catalunya que potser, o com gairebé la majoria d'experts coincideixen a diagnosticar, necessita una revisió i actualització profunda tant legislativa com de plantejament del mateix sistema. Recentment Cugat.cat ha publicat que quasi un 28% de santcugatencs no se senten segurs a casa seva i més del 45% se senten insegurs a la ciutat.

 

El que deixa palès el debat sobre la seguretat municipal arreu és que l'actual cohabitació del sistema policial, on mossos i policies locals operen, deixa zones del territori català on les administracions públiques es mostren incapaces de garantir el dret a la seguretat de persones i béns.

Els fenòmens globals que produeixen inseguretat que es manifesten localment han mostrat les mancances del sistema policial actual i la limitació de recursos públics locals allà on hi ha policial local (218 municipis sobre 948).

Més de 700 municipis a Catalunya no disposen de cos de policia local i, al meu entendre, cal que el dret a la seguretat de persones i bens es garanteixi arreu. Estan sorgint noves fórmules imaginatives d'interpretació legislativa que ens porten a patrullatges de seguretat privada, serenos, i per altra banda, es potencien els cossos de vigilants municipals quan la pròpia llei 16/1991 de policies locals contemplava la seva conversió en cossos de policia local.

Tot plegat ens deixa un escenari en el que cal prioritzar en les agendes dels partits polítics la seguretat pública, el dret a la seguretat dels ciutadans, realitzant les inversions necessàries per garantir aquest dret als ciutadans i ciutadanes de tot el territori.

Serem capaços de superar aquest repte entre tothom i prioritzar-lo en les agendes polítiques o se seguirà instrumentalitzant-se la seguretat com eina llancívola entre partits polítics?