Seguretat Humana

  Les polèmiques polítiques que estem veient als mitjans de comunicació entre les diferents forces polítiques sobre les decisions al departament d'interior sobre la prefectura del cos de mossos d'esquadra no passen ja, a hores d'ara, inadvertides. Parlar d'orientacions ja és una nova moda, sembla ser, de parlar de com establir les prioritats en les polítiques públiques més adequades per a qualsevol departament. I és que nomenar a un cap de qualsevol cos policial ja és una feina complexa que porta una prèvia de mesos de preparació per arribar a executar el relleu amb la necessària complicitat, malgrat pugui haver desacords, del cap que plega o és cessat del seu nomenament. Ho han fet consellers d'interior anteriors, sense dubte, per quins motius?, cadascú tindria les seves orientacions a donar al nou cap del cos de mossos d'esquadra que com és natural i com a coneixedor de les persones que integren el cos, escollirà/ria sense cap mena de dubte al seu equip, com n...

  S'ha publicat recentment la  LLEI 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic. Enllaç a la Llei 2/2021   En la mateixa s'inclouen modificacions a la Llei 16/1991 de Policies locals de Catalunya, la Llei 10/1994 de la policia autonòmica de Catalunya i el Decret legislatiu de la funció pública 1/1997. No vull entrar en qüestions de com, de quina manera i en valorar en quina llei s'han produït aquestes modificacions i si tots els grups parlamentaris hi estan d'acord, informats i/o han participat en les comissions parlamentàries pertinents.  Podem entrar a remarcar moltes  qüestions de les modificacions que han hagut però a nivell local em centraré en dues modificacions que repercuteixen molt  directament a la figura del cap de la policia local ja que una de les grans modificacions que s'ha produït ha estat la de l'article 26 apartat 2 de la Llei 16/1991 de policies locals de Catalunya. Abans ...

  Nou cap al cos de mossos d'esquadra, una notícia que en els darrers 5 anys estem llegint molt a premsa i que cada vegada que es produeix, genera un allau de múltiples especulacions de tota mena. El fet en sí ens hauria de portar a plantejar-nos la pregunta del per què o a què responen tants canvis a la cúpula del cos de mossos d'esquadra. Una cosa és el que es versiona de forma oficial i altra seran les raons o estratègies traçades per qui lidera políticament el cos de mossos d'esquadra al departament d'interior.  És bo per a una organització canviar vàries vegades de cap, per tant, de cúpula del cos en tan poc temps? Tan forta era la figura del major Trapero que anul·lava la resta de lideratges que de ben segur hi ha a totes i cadascuna de les comissaries i unitats del cos de mossos? Tindrà alguna cosa a veure el manifestat pel major Trapero durant el judici del procés? Hi ha alguna cosa més enllà que se li pugui demanar a un policia que ser lleial a l'ordenament...

  Els debats són enriquidors sempre i quan no siguin sospitosos d'influències que estiguin suportades més enllà de l'estrictament professional i/o acadèmic. Però, això és possible? És inevitable fer una dissecció fina entre plantejaments purament tècnic-professionals i/o acadèmics i les influències ideològiques de les persones perquè no hem d'oblidar mai les paraules en la filosofia d'Aristòtil zòon politikon (animal polític). Les persones som animals polítics i per tant els nostres discursos quan tractem temes socials de millora de les ciutats ( polis ) sempre responen a un logos  (discurs) que no és neutre. Dit això, construir la idea de que les dretes tenen un debat sobre la seguretat més travat que les esquerres al meu entendre no és cert. M'explicaré, entenc que les polítiques públiques de seguretat no són ni de dretes ni d'esquerres quan parlem de seguretat ciutadana, si parlem de seguretat com a concepte més ampli i com a dret social llavors podem en...

La darrera Junta de Seguretat de Catalunya ens ha deixat un nou sostre per a la plantilla del cos de la policia de la Generalitat de Catalunya fixat en 22.006 efectius policials entre totes les categories. Un gran assumpte a dirimir per part dels màxims responsables de la seguretat pública a tots els nivells d'administració, és el nombre d'efectius de les plantilles dels cossos policials que han d'haver en cada cos policial. Havia una resolució del Parlament de Catalunya que fixava en 4,5 policies per cada 1.000 habitants la ràtio d'efectius que hauria d'haver en el territori, sigui quina sigui la part de territori a prestar aquest servei. Un servei que està contemplat i admés per totes les polítiques públiques de seguretat com a dret social que la ciutadania té dret a rebre. La qüestió que mai ha quedat clara en aquesta ràtio fixada pel Parlament de Catalunya és qui composa aquest 4,5 policies per cada 1.000 habitants i en funció de què i per a què. Si ...

  El Parlament de Catalunya amb el posicionament de 85 diputats i diputades dels grups parlamentaris d'ERC, Junts, CUP i VOX en contra de la resolució 14 proposada pel PSC que il·lustra el vídeo, deixa ben clar en quin escenari es mouen aquests grups polítics. Penso que no es poden retratar millor les ideologies de la transgressió. Una votació com la que ahir es va produir al Parlament de Catalunya que deixa a PSC, Comuns, Ciutadans i PP com a úniques forces que donen recolzament als cossos de seguretat pública catalans, de la democràcia a Catalunya, que representen part de les famoses estructures d'Estat de les que molts i moltes s'han omplert la boca però que alhora de la veritat voten aquesta resolució amb VOX, una resolució més que necessària en els moments que vivim de crisi institucional, política, social, econòmica i de salut. Com a membre de cos policial em sento novament decebut per l'incompliment del que el codi d'ètica de la policia de Catalunya reclama a...

  El fenomen del botellot està generant una problemàtica d'inseguretat i incivisme cada cop més estesa en les localitats catalanes i de la resta de l'estat.    Cal anar a la definició de la problemàtica per intentar aconseguir primer, entendre-la i tot seguit, cercar de quina manera es pot abordar la mateixa de la forma més efectiva, assolint sumar tots els actors que poden ajudar a resoldre la mateixa. El fenomen del botellot no és nou, i va associat al costum tan arrelat a la nostra societat de consumir begudes alcohòliques per tal de passar-ho bé. Moltes veus associen aquest nou escenari del botellot post-pandèmia al costum que ja venia de lluny i molt arrelat a les pràctiques de divertiment de la gent jove, i la necessitat d'alliberació de la pressió que ha viscut la població arrel dels confinaments i restriccions que han hagut de resoldre les autoritats degut a les exigències de salut per tal de mitigar els efectes de la pandèmia del COVID-19. També val a d...