Seguretat Humana

Cada vez más leemos preocupantes titulares en la prensa sobre procesos selectivos ya sea de nuevo acceso o promoción en los cuerpos de las policías locales, mayoritariamente, que nos hacen saber que han ocurrido y siguen ocurriendo hechos producto de la falta de una mayor seguridad jurídica en la ejecución de estos procesos administrativos de selección o promoción de personal que vienen regulados por normativas tanto estatales como autonómicas. Cabe decir que estos procesos no son fáciles de llevar a cabo para los diferentes tipos de administraciones locales que existen debido a que el volumen de participantes cada vez es mayor y el nivel de preparación de los y las aspirantes cada vez es superior y más orientados a defender sus intereses ante posibles errores o vulneraciones de sus derechos por parte de los responsables de la ejecución de los procesos selectivos, en definitiva por parte de la administración convocante. Existen unos principios por los cuales deben regirse todos estos p...

  Tres años después de aquel lamentable episodio de violencia policial, confrontación y desobediencia civil que vivimos en Cataluña el 1 de octubre de 2017 debido a una falta de altura de miras a la hora de abordar un conflicto de resolución política por parte de los actores diversos del momento (tanto políticos como sociales), que se dedicaron a judicializar al extremo y a forzar la legalidad vigente, todo y estar avisados mediante informes jurídicos por los altos funcionarios de las administraciones, incluso a los límites alcanzados que derivaron en lo vivido, nos encontramos aún gestionando las lamentables consecuencias. Unas consecuencias que han agravado las vías de posible solución y que siguen aún en vías de resolución judicial a diferentes esferas de algunos casos y cumplimiento de condenas penales en otros. A esto hay que añadir el daño (en forma de lesiones y moral) que se propinó a muchas personas que lo único que pretendían era expresar en unas urnas (aunque no fue...

L'assumpte de les ràtios policials és encara avui una qüestió que preocupa als responsables polítics i directius i als gestors tècnics policials. Establir quin és el nombre de policies per cada 1.000 habitants que hauria d'haver en cada barri de cada poble i ciutat és una feina que encara avui està per treballar, consensuar i establir de forma realista i ajustada al sistema de policia vigent. Enllaç de Notícia sobre ràtios policials a Galícia La complexitat que presenta determinar el nombre adient de recursos humans policials que s'han de desplegar durant 24 hores els 365 dies a l'any en un territori per complir la llei i prestar servei en les competències de seguretat pública que fixa la legislació de cada nivell d'administració, és enorme i aniria lligada a moltes variables que haurien d'anar suportades a unes diagnosis i anàlisis previs de les realitats que presenta cada territori (barri) i micro-territori (carrers, places, etc.) que donades les dinàmiques qu...

El terme seguretat humana apareix per primer cop a l'informe del programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'any 1994, consultar document en aquest enllaç : Informe PNUD 1994 La idea central és introduir el concepte de "seguretat humana" i avant-posar-lo al concepte de "seguretat nacional", és a dir, avant-posar la seguretat de les persones a la de l'estat nació. Què necessiten les persones per a sentir-se segures? Necessiten saber que podran menjar cada dia, que podran exercir una professió o tenir una feina que els permeti ingressar un salari digne i disposar de recursos econòmics suficients, necessiten sortir al carrer sense por de ser assaltades o que els seus drets siguin violentats, necessiten sentir-se segures davant l’estat, necessiten sentir-se lliures i acceptades independentment del seu origen, sexe, tendència ideològica, religió… En resum, i citant l’informe del PNUD de 1994, “la seguretat humana no és una preocupaci...

Recentment ha publicat l'Institut de Ciències Polítiques i Socials adscrit a la Universitat Autònoma  de Barcelona un dels seus tradicionals Working Papers, concretament el número 367 que es titula "Sistema de Policia de Catalunya: Un nou model Organitzatiu  Policial." Consultar el document,  https://www.icps.cat/publicacions/colleccio-working-papers El seu autor, el professor Andreu J. Martínez, que ha estat director general de l'administració de la Seguretat i també de la Policia en el departament d'interior en diferents etapes de govern, entre altres responsabilitats a nivell de l'ajuntament de Barcelona, ens ofereix un document prou interessant per tal de, si més no, començar a dibuixar un escenari nou per al sistema de policia de Catalunya. Aquest escenari passa per ser conservador pel que fa al marc legal estatal, ja que no demana cap modificació sobre textos legals estatals, fent una proposta merament autonòmica mirant d'extreure el màxim profit...

La nova moda entre els Ajuntaments que cerquen nou inspector cap de la policia local o cap de policia local en d'altres categories que no són la d'inspector, que la llei 16/1991 de policies locals de Catalunya no contempla, està entrant en fase d'obrir processos de comissió de serveis o interinatges, enlloc de convocar la plaça per concurs oposició lliure tal com fixa el decret 233/2002 del reglament d'accés, promoció i mobilitat en els cossos de policia local. La fórmula dels interinatges en la que s'han tingut i es tenen encara avui a molts caps de policia local, va a menys tot i que encara hi ha Ajuntaments que pretenen proveir interinament un lloc de treball que requereix d'una seguretat jurídica que la fórmula de l'interinatge no proveeix a l'interessat.  Ens trobem en un moment en que molts inspectors caps de policia local o caps de policia local d'altres categories s'estan jubilant i es jubilaran en breu espai de temps i ...

Els cossos de Guàrdies i Vigilants Municipals de Catalunya realitzen des de fa molts anys una aportació a la seguretat pública del país i al seu sistema de policia d'un valor que va més enllà del seu àmbit competencial definit a la Llei 16/1991 de les Policies locals de Catalunya. Cal remarcar que a ctualment, els Vigilants Municipals són un contingent de més de 500 efectius al servei de la seguretat pública del país, els primers en arribar als requeriments de violència de gènere (seguretat ciutadana), alarmes privades i municipals (seguretat ciutadana), baralles a bars i via pública (seguretat ciutadana), accidents de trànsit (dins i fora del casc urbà), i més serveis que en sentit estricte estan dins de l'àmbit competencial del cos de Mossos d’Esquadra que no arriben a poder donar una resposta ràpida per manca d’efectius al territori del cos autonòmic. Recordem una part de la legislació vigent que els afecta: L'article 51 de la Llei 2/1986 de Cossos i Fo...