Seguretat Humana

Fa ja uns mesos, una persona molt reconeguda i de prestigi nacional i internacional dins de la seguretat pública, tot comentant amb el grup promotor d'un possible projecte tècnic-acadèmic, ens deia que calia elaborar un discurs, més aviat crear un discurs d'esquerres en quant a seguretat pública com un dels objectius dins del projecte que plantejàvem. Afegia, les dretes ho tenen fàcil, el discurs de la dreta en quant a seguretat pública està clar. Amb la perspectiva d'uns quants mesos i analitzant com van les coses en quant a seguretat pública a Catalunya, a Espanya, a Europa, se'm fa cada cop més difícil davant l'obligació que tenen les administracions públiques de garantir l'exercici dels drets i llibertats de ciutadans i ciutadanes, així com vetllar pel compliment dels seus deures, com es poden crear discursos de seguretat pública de dretes o d'esquerres. Més aviat penso que estem en un moment en el què més que discursos de dretes o d...

Sobre la realitat que pateixen els caps de policia local arreu del país ja he escrit alguna que altra vegada en aquest bloc. Us torno a remetre a un enllaç on es torna a tractar la problemàtica que pateixen i alguns ja hem patit dels caps de policia local. Article sobre els caps de policia local

És precisament en aquests casos, quan ens resistim a acceptar la realitat dels fets objectius, quan passen fets com el d'ahir a París. Dos agents de policia que patrullaven per la ciutat de l'amor són tirotejats sense cap mena d'escrúpol i respecte a l'autoritat democràtica. El fet de voler fer veure que no passa res, de no acceptar la tossuderia de la realitat dels fets que es van succeint en forma d'atemptats terroristes en diferents països del món no ajuda a la sensació de seguretat que hom necessita per viure en un ja de per sí món insegur. No crec tampoc que sigui positiu crear alarmes innecessàries, però tampoc ho és fer com si no passes res. De fet, darrerament els atacs de pànic que hem vist produir-se al metro de New York, als actes de setmana santa a Sevilla, o d'altres exemples més propers que podríem trobar com el de Platja d'Aro, no deixen de ser una reacció del inconscient col.lectiu que precisament és conscient del que està ...

Consulta enllaç: http://fundacioudg.org/curs-despecialitzacio-en-mediacio-nocturna-gestio-de-conflictes-en-zones-droci-nocturn-semipresencial.html

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2017/03/09/actualidad/1489078250_691655.html

Van passant els anys i des del 1986, 1991, 1994 i 2003, a Catalunya, no hi ha hagut cap nova llei que afecti directament a una millora de l'organització de dependències orgàniques i funcionals, de l'eficiència i encara menys de la sostenibilitat dels cossos de seguretat pública de Catalunya. Han hagut molts esborranys de diferents actors polítics, però, al meu entendre, no ha hagut un abordatge realista i pragmàtic sobre els cossos de seguretat pública del país. El darrer text legal que fa referència directa a l'ordenació del sistema de seguretat pública ja veiem que data de fa quasi 14 anys. I es basa més en com s'organitzen i estableixen les interrelacions entre els diferents òrgans de les diferents administracions i cossos de policia de Catalunya, que en entrar al detall en plantejar una millora de la eficiència i sostenibilitat dels cossos de seguretat pública. És evident que la crisi econòmica i de valors de la societat de la segona dècada del segle XX...

La legitimitat policial és fonamental en tota societat d'ordre democràtic. Entendre que les funcions de la policia són legítimes i un bé comú que garanteix l'exercici dels drets i llibertats de tothom és, o hauria de ser quelcom a no posar mai en dubte en qualsevol societat democràtica. Per què ara, avui, hi ha debat al respecte de la legitimitat policial? Per què es percep amenaçada aquesta legitimitat? La figura d'ordre del policia, és una de les que hi ha en la nostra societat (com d'altres com poden ser els pares i mares, els/les mestres, els/les metges/ses, els capellans de les parròquies, etc.), i necessita ser legitimada i percebre's com a tal, així com la resta de figures d'ordre en una societat. És obvi que la primera font de legitimació han de ser els propis membres dels cossos policials que amb els seus actes ètics i actuacions d'acord als compromisos deontològics adquirits per les organitzacions policials, sempre ajustades a l...