QUI PENSA I ES PLANTEJA UNA LLEI DE COSSOS DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA MÉS EFICIENT I SOSTENIBLE?

Van passant els anys i des del 1986, 1991, 1994 i 2003, a Catalunya, no hi ha hagut cap nova llei que afecti directament a una millora de l'organització de dependències orgàniques i funcionals, de l'eficiència i encara menys de la sostenibilitat dels cossos de seguretat pública de Catalunya.

Han hagut molts esborranys de diferents actors polítics, però, al meu entendre, no ha hagut un abordatge realista i pragmàtic sobre els cossos de seguretat pública del país.

El darrer text legal que fa referència directa a l'ordenació del sistema de seguretat pública ja veiem que data de fa quasi 14 anys. I es basa més en com s'organitzen i estableixen les interrelacions entre els diferents òrgans de les diferents administracions i cossos de policia de Catalunya, que en entrar al detall en plantejar una millora de la eficiència i sostenibilitat dels cossos de seguretat pública.

És evident que la crisi econòmica i de valors de la societat de la segona dècada del segle XXI, està fent que qüestions com aquesta estiguin eternament sobre la taula, i, malauradament, sembla que mai és el moment d'entrar a fons en aquesta qüestió. 

Fins a quan mantindrem l'organització actual d'un cossos de seguretat pública que es mostren a totes llums ineficients i insostenibles tal i com estan plantejats fins al moment, i donades les exigències que el món "glocal" ens planteja?

Què ha de succeir perquè es pensi la millor proposta, s'elabori, s'estudiï, s'implementi...?

Mentre alguns esperem a que passin coses, altres van avançant Nueva ley de Policía local en la comunidad de Valencia 

No entraré en valoracions del què fan els altres, simplement el que valoro és, que davant dels reptes, davant d'una manera adaptativa, madura, responsable de tractar un servei públic, es van proposant iniciatives per adaptar-se al segle XXI i a les seves demandes i exigències.

A Catalunya portem massa temps amb esborranys. 

A Catalunya portem massa temps copsant realitats en totes les juntes locals de seguretat dels municipis, en tots els consells d'alcaldes de les comarques,..., en definitiva en tots els òrgans d'interrelació que fixa la llei del sistema de seguretat pública de Catalunya que es van establir a l'any 2003.

Tot i copsar la realitat que viuen els actors de la seguretat pública a Catalunya, alhora de trobar el consens necessari entre els actors polítics, sorgeixen les discrepàncies, i, al meu entendre, lluny de l'amplitud de mires necessària, s'imposa a la situació urgent d'acabar amb l'atomització que viuen els cossos de seguretat pública del país, la continuïtat d'una precarització del sistema policial, i lluny de pactar i treballar per dissenyar una llei de cossos de seguretat pública eficient i sostenible per al país, seguim com estem, i podem anar pitjor si deixem passar un temps preuat que va passant dia a dia.