CAP A UNA DEONTOLOGIA POLICIAL DE MÍNIMS

Els cossos policials estan composats per homes i dones molt diversos, de pares i mares diferents, de famílies distintes, i com a éssers temporals que són, han nascut en moments històrics concrets, crescut en circumstàncies diverses i es relacionen en uns determinats contexts que difereixen d'uns als altres.

D'aquesta diversitat en orígen de servidors públics el que s'espera és una deontologia de mínims alhora d'exercir la professió que permeti generar confiança en les institucions que representen, com a garants que són, de vetllar per al lliure exercici dels drets que la legalitat vigent atorga a la ciutadania.

No poden haver dubtes en què és allò reprovable en un policia ja sigui en l'àmbit de l'exercici de les seves funcions o en l'àmbit privat, independentment de què sigui, i, sigui quin sigui el context en el que s'ha format com a ciutadà abans de ser seleccionat.

Moltes vegades entre els incomplets flaixos dels mitjans de comunicació, els propis sistemes de garanties, el fals corporativisme, els populismes ja siguin polítics o sindicals, etc., fan perdre el nord a alguns professionals policials que es perden en la pura parauleria i obliden, que davant d'uns determinats fets, tot policia que comparteixi aquesta deontologia de mínims per exercir la professió, actuarà de la mateixa manera, garantint la llibertat de l'exercici dels drets dels ciutadans als qui li siguin vulnerats.