DEMOCRÀCIA EN SITUACIÓ DE CRISI
Les protestes, manifestacions, violències, que estem patint aquests últims dies a Barcelona en els diferents escenaris que el sistema democràtic ens ha permés viure, estan entrant, al meu entendre, en un terreny cada cop més pantanós on al final qui més se'n resent de tot és la democràcia.
Protestar, manifestar-se, és un dret democràtic que no tots el tenim garantit, igual que el dret a la vaga. Malgrat tot, cal tenir present, que la democràcia penja d'un fil i que cada dia s'ha de construir de nou amb la contribució de totes i tots, amb accions democràtiques de totes i tots els ciutadans.
Recentment estic observant com hi ha certa part de ciutadans i ciutadanes que no precisament són exemples de comportaments democràtics, més aviat tot el contrari. On és el respecte, malgrat la situació personal de cadascú, que ha de prevaldre perquè la democràcia pugui tirar endavant? On són els valors democràtics fonamentals?
Cada dia observo amb més preocupació com s'avantposa una voluntat d'erosionar la democràcia, de possar-la també en situació de crisi sense proposar alternatives que vagin més enllà d'un radicalisme assembleari de pel·lícula de Mad Max.
L'estat del benestar no va lligat a la democràcia, al sistema democràtic. La democràcia és més antiga que l'estat del benestar perquè es sustenta en uns valors que van més enllà que el mateix estat del benestar perquè són facilitadors i propiciadors d'entesa entre homes i dones.
No comentem l'error de carregar contra el que no s'ha de carregar, no cometem l'error de possar en situació de crisi allò que possibilita la convivència en Pau d'homes i dones que és el sistema democràtic.
La democràcia i les seves fórmules de manifestació i organització no són el problema. El que s'ha de treballar i el que cal abordar és el sistema de com repartir la riquesa que es genera en els diferents territoris perquè no quedi en mans d'uns pocs, i que la riquesa reverteixi en uns bons serveis als ciutadans.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada