LA SEGURETAT HUMANA: L'Eix Renovat de l'Esquerra Democràtica

L'esquerra a les democràcies occidentals s'enfronta al desafiament de reconnectar amb les majories que estan començant a veure en partits extremistes i radicals, una possible opció per a resoldre els seus problemes sense valorar les conseqüències per a la democràcia. Per aconseguir-ho, ha de transcendir la dicotomia tradicional de la política i adoptar un marc que ressoni amb les preocupacions quotidianes de la ciutadania: la Seguretat Humana. Aquest concepte, impulsat per les Nacions Unides, va molt més enllà de la defensa militar o policial, redefinint la seguretat com la protecció integral de les persones davant d’amenaces greus i generalitzades en la seva vida diària.

Per a un partit d'esquerra, adoptar aquesta visió no és només una estratègia política, sinó la manifestació més pura del seu compromís amb la justícia social i l'equitat.

Més Enllà del PIB: Seguretat Econòmica i Social

El nucli de la inseguretat per a milions de ciutadans és la precarietat econòmica. La Seguretat Humana exigeix que l'esquerra se centri a blindar les persones contra la pobresa i la inestabilitat laboral.

Ingrés Bàsic Garantit: Impulsar sistemes de renda mínima o ingrés bàsic que actuïn com un sòl social infranquejable, assegurant que ningú caigui per sota del llindar de subsistència.

Ocupació Digna: Combatre la dualitat i la temporalitat del mercat laboral mitjançant la regulació estricta, l'enfortiment de la negociació col·lectiva i un Salari Mínim Interprofessional (SMI) que realment garanteixi un nivell de vida adequat.

Habitatge com a Dret: La garantia d'un habitatge assequible ha de deixar de ser una promesa per convertir-se en una política activa, regulant els mercats de lloguer i augmentant el parc d'habitatge social.

La Triple Amenaça: Salut, Clima i Medi Ambient

El segle XXI ha demostrat que les majors amenaces a la vida no provenen de conflictes interestatals, sinó de crisis sanitàries i l'emergència climàtica.

Sanitat Universal Reforçada: La salut és la primera línia de la seguretat humana. Un sistema de salut públic, universal i ben dotat —incloent-hi l'atenció a la salut mental— és un pilar innegociable. No es tracta només de curar, sinó de prevenir i garantir l'accés equitatiu als tractaments.

 Seguretat Ambiental: El canvi climàtic és l'amenaça de seguretat més gran a llarg termini, afectant desproporcionadament els més pobres i vulnerables. L'esquerra ha de liderar una transició ecològica justa, invertint en energies renovables, protegint els ecosistemes i assegurant que les comunitats afectades per la contaminació siguin les primeres a ser compensades i protegides.

Seguretat Alimentària: Garantir l'accés físic i econòmic a aliments nutritius mitjançant el suport a la producció local i sostenible, i la lluita contra l'especulació a la cadena alimentària.

Protecció de Drets i Llibertats

La seguretat humana també implica viure lliure de violència i opressió.

Seguretat Ciutadana Integral: Les polítiques de seguretat han d'anar més enllà de la mera reacció policial. Requereixen invertir en prevenció social, abordant les causes de la delinqüència (exclusió social, manca d'educació) i promovent una justícia restaurativa.

Eradicació de la Violència de Gènere: La violència masclista és una de les fallades més greus de la nostra seguretat personal. Es necessiten recursos il·limitats per a la prevenció, la protecció de les víctimes i la persecució efectiva dels agressors.

Enfortiment Democràtic: La polarització, la desinformació i l'atac a les institucions soscaven la seguretat política. L'esquerra ha de ser la defensora més ferma de la transparència, la rendició de comptes i la protecció dels drets civils.

Un Nou Contracte Social

La Seguretat Humana és l'eina conceptual que permet a l'esquerra presentar un nou contracte social per al segle XXI. En centrar-se a protegir les persones —i no només l'Estat o els mercats— de la pobresa, la malaltia, el col·lapse ambiental i la violència, els partits d'esquerra poden demostrar que són l'única força capaç d'oferir una visió de prosperitat i dignitat per a tothom.

Aquest enfocament no és un gir tàctic, sinó un aprofundiment ideològic: situar la vida de les persones al centre de la política. És el camí per tornar a ser l'alternativa majoritària a les nostres democràcies. I, sobretot, aturar el creixement de forces polítiques d'extrema dreta que presenten solucions dicotòmiques a problemàtiques complexes.