Evolució i anàlisi dels factors que influeixen en la participació en les promocions internes a caporal/a de la Guàrdia Urbana de Barcelona L’evolució de la participació en els processos de promoció interna a la categoria de caporal/a de la Guàrdia Urbana de Barcelona mostra una dinàmica complexa en què interaccionen factors procedents tant de la gestió de recursos humans com de les condicions professionals i culturals del cos. En aquest article s’analitzen de manera objectiva els factors que poden perjudicar o, per contra, afavorir la participació en aquestes promocions, destacant especialment l’última convocatòria en la qual només 192 agents –d’una plantilla que supera els 3.000 efectius en la categoria d'agent– han optat a participar. Evolució dels processos de promoció interna especial a caporal/a Història recent El context de les promocions internes ha experimentat alts i baixos al llarg dels darrers anys. L’any 2020 va suposar una fita important amb la convocatòria més gran ...
Por más que a algunos les moleste admitirlo, la verdad demográfica de España es tan clara como devastadora: este país no se muere por la inmigración, se muere porque sus propios ciudadanos han renunciado a tener hijos. La crisis de natalidad no es un fantasma abstracto; es una realidad que lleva más de una década agravándose y que, en última instancia, hace que necesitemos más inmigración. Y no, no es opcional: es una cuestión de supervivencia nacional. Entre 2015 y 2024, España ha perdido un 25% de sus nacimientos . Es decir, uno de cada cuatro niños que debería haber nacido, no ha llegado a existir. En comunidades como Galicia o el País Vasco, los datos son directamente dramáticos. Las mujeres de entre 28 y 38 años , una franja de edad históricamente fértil, ya no tienen hijos o no encuentran hombres con los que tenerlos, una masculinidad que está renunciando a ser padre. La mayoría, como muestran los datos del INE, ni siquiera uno. Y las que lo hacen, lo hacen tarde y con uno...
Cada any, el cos de Mossos d’Esquadra atorga medalles i distincions a persones i institucions que, segons criteris interns, han destacat en la col·laboració i coordinació amb el cos policial. A priori, res a dir. De fet, seria lògic i fins i tot saludable reconèixer aquells qui han fet aportacions valuoses i duradores al servei públic. Però quan observem de prop el funcionament real d’aquests reconeixements, no triguen a sorgir dubtes —i no pocs. És legítim preguntar-se quin criteri objectiu i verificable guia l’atorgament d’aquestes medalles, especialment quan veiem com caps de policies locals que porten escassos mesos en el càrrec són condecorats abans que alts comandaments amb dècades de trajectòria, o sense cap mèrit destacat que transcendeixi el seu títol. Aquesta pràctica no només genera perplexitat, sinó que posa en qüestió la credibilitat d’un sistema que hauria de ser exemplar. La coordinació i col·laboració entre cossos policials —especialment entre Mossos ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada