SEGURETAT I ELECCIONS MUNICIPALS

 Tenim ben a prop l'inici de la campanya electoral per a les eleccions municipals de 2023. Estem a menys d'un mes de l'inici de la mateixa i les formacions polítiques ja tenen els programes electorals pràcticament a punt de ser presentats.

La seguretat novament tornarà a ser juntament amb la neteja, el manteniment i la mobilitat eixos centrals dels programes electorals de la majoria dels municipis.

Cal analitzar, però, que la seguretat en sentit ampli, seguint les tesis de la seguretat humana, inclou molts més aspectes a tenir en compte que en els programes electorals només es redueix a plantejar noves estratègies policials, com poden ser el model de policia del municipi, augmentar el nombre d'efectius de la policia local o de vigilants municipals, millorar la coordinació amb el cos de mossos d'esquadra i exigir més presència, etc.

Quan parlem de seguretat en els debats de les eleccions municipals i en concret en els seus programes electorals en realitat ens estem referint a allò que pot fer l'alcalde/essa en el municipi on governarà amb els recursos de què disposi pel que fa a la seguretat ciutadana, però, no hem d'oblidar que en seguretat humana no només s'actua amb els recursos policials davant de les percepcions d'inseguretat ciutadana. Hi ha una mena de tendència a la focalització en els debats municipals sobre seguretat ciutadana en plantejar propostes poc realistes i que en major mesura no dependran del futur alcalde/essa.

Les percepcions d'inseguretat ciutadana des d'un punt de vista de l'afectació a la ciutadania de qualsevol municipi dels fets delictius que es produeixen (coneguts o no policialment) i d'aquelles conductes (conegudes o no policialment) que manquen al respecte a les normes administratives, no només es poden revertir amb els recursos municipals propis de les àrees de seguretat ciutadana o també anomenades de prevenció i seguretat.

Tenim un sistema de seguretat pública de Catalunya amb una gran llei d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya 4/2003 al que manca una llei del sistema de policia de Catalunya. Encara tenim una legislació policial a Catalunya, la de policies locals del 1991 i la del cos de policia de la Generalitat del 1994 amb reformes exprés quan es vol, que penja d'una llei orgànica de forces i cossos de seguretat de l'estat de l'any 1986 i que determina quins i de qui depenen els recursos que es destinaran a la seguretat ciutadana en cada nivell d'administració.

Aquest escenari que ens dibuixa la legislació orgànica estatal per tal de poder garantir el dret a la seguretat ciutadana arreu del territori bé mereix una actualització urgent perquè en primer lloc, els temps de 1986 no són els de 2023, i segon, des d'un punt de vista pragmàtic el sistema de policia avui encara vigent es veu superat per donar resposta a les demandes de seguretat ciutadana i el que és més important a ser més efectiu en la prevenció dels delictes.

Una altra qüestió a tenir en compte en els debats és que no tothom parla del mateix quan es refereix a la seguretat, mentre que per uns la seguretat es refereix només a les forces i cossos de seguretat i tot el pes i responsabilitat de resoldre les percepcions d'inseguretat ha de recaure en la policia, com si en el cas de la salut només hagués de recaure en el metge/essa, altres es perden en la complexitat de les actuacions transversals de les diverses àrees de govern per resoldre qüestions de seguretat ciutadana.

Doncs bé, com diu el refranyer espanyol Zapatero a tus zapatos. Com tot a la vida, tot ésser humà penso que veu clarament quan pren una decisió, en qualsevol àmbit, quines conseqüències se'n poden derivar.

En seguretat humana es tracta d'això. Que les percepcions de seguretat siguin bones en qualsevol municipi no dependran només dels responsables de la seguretat ciutadana, dependran de totes aquelles persones amb capacitat de decisió en tots els àmbits de govern i no només dels que tenen competències municipals si no que també dels que les tenen comarcals, provincials, autonòmiques i estatals. Complexitat, tota, molta. Repte. Ingent.

També la responsabilitat de la millora de la percepció de seguretat serà de l'administració de justícia, com no potser d'altra manera i del sistema penitenciari i de reinserció social.

Per això, quan només es carrega tota la responsabilitat de la millora de la percepció de seguretat de la ciutadania sobre les diferents policies i cossos de vigilants, s'està fent una reducció simplista a la real i efectiva possibilitat de poder plantejar seriosament una millora que la societat demana en els seus municipis i que passa, com en els temes de salut, per coresponsabilitzar-nos tots i totes en allò que puguem fer per millorar la seguretat humana dels nostres entorns més immediats que són des de la comunitat on resideixo, el carrer de casa, el barri, el districte, la ciutat, l'àrea metropolitana, la comarca, la província, la comunitat autònoma, l'estat...

La policia només és un actor que té un paper important en la millora de la percepció de seguretat i de la seguretat humana, però, només és un actor, no carreguem els programes electorals d'impossibles.