POLICIA. SELECCIÓ, FORMACIÓ I PROMOCIÓ EN UNA SOCIETAT DEL SEGLE XXI.

Que tenim una Policia a Catalunya molt millor de la que teníem fa 25 anys, podem cloure que sí, en termes generals, tot i que sempre hi haurà veus i persones anti-policia en una societat democràtica que respecta la diversitat ideològica.

La Policia en democràcia representa l'ordre institucional i l'autoritat democràtica. La Policia ha de garantir la tranquil·litat i pau social necessària perquè la ciutadania pugui exercir els seus drets i llibertats i ha de vetllar pel compliment dels deures de la ciutadania.

Sota un estricte marc normatiu i deontològic i amb una permanent auditoria que es realitza de forma transversal per part de múltiples actors (serveis interns de control de la pròpia Policia, entre cossos policials, polítics, judicials, mitjans de comunicació, sindicatures de greuges, associacions de defensa dels drets humans, etc.), la Policia ha d'exercir les funcions que li encomana la legislació vigent, legislació democràtica aprovada en els diferents parlaments.

Dit això, i d'una forma molt pròpia de post de bloc i no d'una tesi doctoral, podem entreveure el grau de complexitat, que no entraré al detall a analitzar, que suposa exercir de Policia en una societat democràtica europea en el segle XXI.

Si a tota aquesta complexitat i dificultat que representa exercir la funció policial en una situació de normalitat, li afegim un context sostingut en el temps d'inestabilitat social, política, econòmica, de crisis (de valors, de models d'autoritat, de règims establerts, de convivència, etc.), de canvi de paradigmes globals que afecten localment, de conflictes que augmenten la seva resolució amb violències, entre d'altres factors que potser ara no em venen a l'anàlisi, ens haurem de començar a preguntar pel tipus de persones que hauran de formar part de la Policia en un futur proper, perquè molts ja es comencen a jubilar anticipadament, i també per com gestionem a les persones que ja formen part de la Policia i que han operat en contexts més estables i de normalitat.

Cal preguntar-se si hi ha marge de millora en la selecció, en la formació i en els processos de promoció dins dels cossos de Policia.

Cal preguntar-se si el que s'ha fet fins ara i que podia donar resposta a situacions en uns contexts determinats més estables és vàlid per a les exigències dels nous contexts socials.

Cal preguntar-se pels estils de lideratge i els referents en els cossos de Policia que haurien de ser escrupolosament validats pels preceptes del codi d'ètica de la Policia de Catalunya.

Cal preguntar-se per què avui a Catalunya la Policia està sent maltractada per part de determinades persones referents del teixit social, polític i organitzacions quan compleix amb les seves funcions en un context molt i molt complicat.

Cal preguntar-se si els processos d'adaptació institucional per a servir millor a la societat de cada moment que històricament han fet i fan els cossos de Policia, estan avui dia a l'alçada de les exigències i van per davant o per darrere de la resposta adient a les incidències que es produeixen en els nous contexts als que cal prestar un servei policial.

Cal preguntar-se, entre moltes altres més coses, sobre la conveniència de ser més exigents en quant a la formació necessària requerida per a ser policia en un segle XXI que es presenta prou complex.

Cal preguntar-se, però, sobretot, cal començar a fer accions, i per ara, seguim igual davant de contexts en els que no serem eficients ni eficaços si el que reflexionem no ho acabem materialitzant en accions que a banda de ser adaptatives, transformin a millor a la Policia.

El segle XXI exigeix una transformació a la Policia, no tan sols uns canvis legislatius i/o organitzatius.

I aquesta transformació, passa per nous lideratges, més humils, empàtics, noves formes i processos de selecció i promoció. Si volem resultats diferents hem de fer coses diferents, si fem les coses igual tindrem resultats situats en un espai temps anacrònic on el divorci entre la societat i les organitzacions policials serà cada cop més gran.