PER QUAN UN DEBAT A FONS DE LA SEGURETAT A CATALUNYA?

La Constitució espanyola article 148.1.22 i l'Estatut de Catalunya Article 164 atorguen al Govern de Catalunya la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública i l'ordenació de les policies locals. Aquesta competència està desenvolupada a la Llei 16/1991 de les policies locals de Catalunya.

El marc legal determina que tots els municipis de més de 10.000 habitants tenen la potestat, que no l'obligació, de crear un cos de policia local. Actualment, tots els que superen aquesta població tenen policia local i alguns altres de més petits, per autorització excepcional del Departament d'Interior, també. Així, dels 948 municipis que té Catalunya, 213 tenen policia municipal, amb més d'11.000 policies que donen servei directe a una població de més de 5 milions d'habitants, el 73% del total català, tot i que només és present en els nuclis principals de població, és a dir, en el 20% del territori català. S'ha passat de 162 policies locals l'any 1983 a 213 el 2011, amb un increment del 31,48%.

L'àmbit d'actuació de les policies locals és constituït pel territori del seu municipi. Només poden actuar fora del seu àmbit territorial en situacions d'emergència i amb l'autorització prèvia de les autoritats competents, donant compte d'aquestes actuacions al Departament titular de les competències en matèria de seguretat pública.

Cada policia local és un cos únic, sota la direcció superior de l'alcalde o alcaldessa, tot i que el comandament directe l'exerceix el cap del cos que és el comandament policial de major graduació.

La diferència de població entre els municipis catalans configura un escenari de les policies municipals molt plural i diversificat. Determinats municipis compten amb cossos policials amb només 4 o 5 agents, mentre que la Guàrdia Urbana de Barcelona té al voltant de 3.000 agents (vegeu taula de distribució d'efectius a IDESCAT).

El model de desplegament territorial de la Policia de la Generalitat és d'àmbit supramunicipal, en demarcacions comarcals dependents de regions policials. Aquesta organització preveu concentrar determinats serveis en els principals municipis catalans i des d'aquestes bases desplegar els serveis a la resta del territori.

El desplegament ha configurat un model d'implantació policial diferent segons els municipis. Així, alguns municipis tenen comissaria de la Policia de la Generalitat i de la Policia local, altres només de la Policia local, altres només de la Policia de la Generalitat i uns darrers no tenen base operativa de cap policia i els serveis de seguretat són assumits per la Policia de la Generalitat des de la comissaria més propera.

Que ens cal un debat a fons sobre la seguretat a Catalunya, és una qüestió que darrerament molts actors de la seguretat del país es plantegen ja no com una mera retòrica basada en una manca de dades objectives.

Que es mouen les diferents veus del país per tal d'intentar generar espais d'anàlisi, diagnosi i proposta cada cop és més una necessitat que un caprici o moda.

El nou model de seguretat del país ha de sorgir de la reflexió sobre l'anàlisi i diagnosi de la objectivitat que presenten les dades de les que disposem i del que fins ara s'ha desenvolupat.

El Pla director de la Guàrdia Urbana de Barcelona no deixa de ser un exercici d'anàlisi i diagnosi a nivell de policia local de Barcelona en el que es presenten unes propostes a desenvolupar que tindran els seus indicadors sobre els que avaluar l'impacte de la nova organització i disposició dels efectius del cos a la ciutat. Però no és suficient i cal entroncar aquest Pla director de la Guàrdia Urbana de Barcelona a una nova proposta de nou model de seguretat a Catalunya.

Aquest Pla director de la GUB ha estat, sens dubte, un bon exercici d'introspecció, i reflexió d'un dels actors més importants de la seguretat a la capital de Catalunya, però no ha de quedar-se aquí.

El Pla director de la GUB hauria de ser motor d'inici d'un anàlisi i diagnosi més profund sobre el paper de la Policia local de Catalunya. Els reptes que planteja el Pla director de la GUB al cos, són perfectament assimilables, a escala, per a la resta de serveis de Policia local, amb la particularitat, de què molts dels reptes importants que planteja són inassumibles per organitzacions de serveis de Policia local més petites, fet que ve a demostrar el que en moltes ocasions he escrit. Hi ha fenòmens (g)locals que afecten als serveis de Policia local que no poden ser atesos amb l'actual model de Policia local a Catalunya.

Mentre tinguem aquesta organització dels serveis de Policia local a Catalunya, seguirem en molts municipis habitats per molts ciutadans i ciutadanes amb dret a la seguretat sense servei de Policia local ni de reacció i menys de proximitat, amb unes policies locals de dimensions i remuneracions diverses adaptades als pressupostos municipals de cada ajuntament, comandades segons els criteris de les prefectures i grups polítics de govern municipal de torn, amb uns procediments operatius heterogenis, unes imatges corporatives al gust del consumidor i territorialment desproporcionadament distribuides deixant zones amb ombres sense cobertura de servei de Policia local.