SEGURETAT (G)LOCAL I MUNICIPIS

Recentment s'estan produint convencions a nivell d'entitats municipalistes com l'Associació Catalana de Municipis, en les que estan sorgint conclusions que de ben segur acabaran fent replantejar la prestació de serveis a nivell local que actualment s'ofereixen des dels ajuntaments.

L'esforç de gestió que han fet les entitats municipals per a complir les imposicions de dèficit i les restriccions de contractació, entre d'altres, han portat als ajuntaments a haver de fer més amb menys i a posar en risc, en algunes ocasions, l'òptima prestació dels serveis.

En el cas de la seguretat pública, els ajuntaments han estat des de fa molt de temps assumint uns costos molt elevats en les partides dels seus pressupostos en quant a la prestació d'aquest servei, que no oblidem, és de competència exclusiva estatal segons la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat (article 1), i que deixa a comunitats autònomes i ents locals la possibilitat de participar en el manteniment de la seguretat pública. 

Un servei bàsic de policia local i uns nivells cada cop més exigents en quant a la normativa de protecció civil representen la despesa més important del pressupost de tots aquells ajuntaments que presten servei de policia local, que a Catalunya representen 213 municipis, amb un total de 10.631 efectius segons dades del departament d'interior de l'any 2014.

Composen aquesta plantilla 1 superintendent, 11 intendents majors, 31 intendents, 104 inspectors, 141 sotsinspectors, 408 sergents, 1.263 caporals i 8.672 agents.

Els 213 municipis que gestionen des del principi d'autonomia municipal aquest contingent policial ho fa de forma diversa des d'un punt de vista de protocols, imatge corporativa i prioritats d'actuació, atomitzada des d'un punt de vista territorial -prestant servei bàsicament a aquells ciutadans que viuen en un municipi on hi ha policia local-, adequant a cada realitat pressupostària municipal la remuneració dels efectius, i sota la legislació específica que afecta a aquests cossos de policia local i que en moltes ocasions i cada cop més obliga a unes despeses que fan a aquest model cada cop més insostenible.

Els recents fets de naturalesa global que s'han manifestat en forma d'atemptats terroristes en les localitats que han patit aquestes tragèdies en països veïns, han despertat i posat al descobert en el sí del món local, la seva impossibilitat de respondre d'una forma (g)local al manteniment de la seguretat pública, que li fixa la llei, d'una forma sostenible, perquè els nivells d'exigència de seguretat pública cada vegada són menys locals (fets que majoritàriament poden ser atesos només des de la proximitat i amb recursos propis) i més (g)locals (fets que han de ser atesos des de la proximitat però com són de naturalesa global requereixen d'un més alt nivell d'exigència de recursos, on els propis no són suficients).

Davant d'aquesta situació, tornar a insistir, com ja he fet en d'altres ocasions, en que cal obrir un debat a fons sobre el futur de la policia local a Catalunya.

Una policia local que si es mira de forma (g)local amb 10.631 efectius, segons dades de 2014, pot plantejar-se afrontar els reptes (g)locals de manteniment de la seguretat pública amb millor disposició que no tal i com es presenta a data d'avui, fragmentada en 213 dependències orgàniques, prefectures, maneres de fer, etc.

Hi ha feina i decisions importants a prendre.