CIUTADANIA D'ORDRE

DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME/DONA I DEL CIUTADÀ/ANA  (1789)

"Article 4. La liberté consiste à pouvoir faire tout ce qui ne nuit pas à autrui : ainsi, l’exercice des droits naturels de chaque homme n’a de bornes que celles qui assurent aux autres membres de la société la jouissance de ces mêmes droits. Ces bornes ne peuvent être déterminées que par la loi."

Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Així, l’exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d’aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la llei.

La majoria de ciutadans i ciutadanes són gent d'ordre, responsables, complidores, persones que comencen a estar tipes d'aquest escenari polític i social desordenat i incert que estem vivint producte de conflictes que estan sense resoldre i als que cal afegir el context de crisi econòmica i d'incertesa greu d'una manera de viure i guanyar-se la vida, el cansament, que ja és una realitat, que produeix la pandèmia amb les mesures de prevenció de contagi allargades en el temps.

Davant d'això, que ja és prou gros, hi ha qui s'apunta al quant pitjor, millor.

Ni els casos de corrupció que han estat sempre presents en el sí de la humanitat en diferents moments de la seva història i en la història política recent del país, sumat a una dura crisi econòmica que dura des de 2007 han aconseguit que les persones d'ordre  deixin de confiar en el sistema i les institucions democràticament escollides. I en aquest concepte d'ordre caldria incloure a totes les ideologies, perquè ser persona d'ordre no té res a veure en ser de dretes o d'esquerres, per simplificar.  

Una dada important a tenir en compte i que no pot passar desapercebuda és que oferir ordre a la ciutadania dona vots, oferir diàleg dins d'un ordre dona vots i en el sí de formacions polítiques més considerades d'ordre ja siguin de dretes o d'esquerres no poden aturar la intenció de vot cap a les mateixes altres plantejaments que no passin per oferir un ordre el més aproximat possible al conegut.

Ja hi ha prou incerteses en el context que estem com per seguir alimentant-ne més, pensa la gran majoria ciutadana entre abstencionistes i votants de formacions que ofereixen ordre o diàleg dins d'un ordre.

L'anàlisi del concepte d'ordre es fa urgent ja que les seves acepcions establertes i generalment acceptades, al meu entendre, no estan patint una transformació ontològica, estan intentant ser redefinides, construides de nou alrededor d'una nova acepció dins del concepte d'ordre que malauradament no entra.

Es vol estirar el concepte d'ordre, incloent aquest "nou ordre" que intenten establir determinades forces polítiques i personatges públics revolucionaris, però per a la majoria de ciutadans i ciutadanes, aquesta nova acepció forçada que està tensionant tant la relació entre la realitat coneguda, la realitat percebuda i la realitat desitjada s'apropa més a les acepcions del concepte de desordre entés per a la majoria ciutadana, d'aquí que les forces polítiques ja siguin de dretes o d'esquerres que representen l'ordre conegut cada cop pugin més a les enquestes i en els resultats electorals sumats a l'abstenció que sempre es pot considerar una mostra conservadora de població. El jo em quedo a casa no és que sigui molt revolucionari.

Els objectius polítics de les forces d'un pretés nou ordre, poden quedar reduits en un intent d'acció i res més perquè precisament no han estat capaces d'oferir un nou ordre atractiu i estable per a la majoria, han tensionat inoportunament la relació entre l'ordre conegut i la transició a un possible "nou ordre" que no engresca a la majoria de la ciutadania.

Davant de la malfiança que es va estenent en un tots contra tots, davant els escenaris de confrontació i conflictes permanents que estan derivant en violències al carrer i que afecten directament a persones d'ordre, davant la desconfiança que va inundant a la ciutadania envers les institucions per la seva manca de capacitat de resoldre els conflictes i mantenir l'ordre sobre el que construir, davant uns mitjans de comunicació més avesats a alentar i a prendre part de les polèmiques que a informar de forma objectiva i rigorosa, davant el que va passant al món per mantenir l'hegemonia dels blocs, USA, China, Rusia, paper d'Europa..., crec que l'ordre conegut s'imposarà, i aquest serà el menys dolent dels escenaris, perquè hi ha quelcom pitjor, que el "vell ordre" vagi agafant volada com a possible solució als conflictes sense resoldre que es van amanint amb pandèmies i les seves conseqüències.

Sense ordre no hi ha convivència en pau possible, no hi ha cohesió social, no hi ha futur, no hi ha progrés, no hi ha evolució, no hi ha salut, no hi ha ciència, no hi ha coneixement, no hi ha possibilitat de generar un espai de diàleg, no hi ha capacitat d'atracció de talent, no hi ha estabilitat necessària per atreure inversions i oportunitats, no hi ha seguretat pública per poder exercir els drets i llibertats, no hi ha tranquilitat per oferir a la resta de ciutadania del món, etc.

El nou ordre haurà d'esperar o canviar d'estratègies perquè les revolucionàries a Europa no es poden assumir si el que es pretén, per tal de poder subsistir, és ser un nou actor mundial, hi ha qui té ganes de veure a la vella Europa en "flames", però alguna cosa hem d'aprendre d'aquells revolucionaris i del seu llegat que va quedar en forma de DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME/DONA I DEL CIUTADÀ/ANA  (1789).