REFLEXIONS I COMENTARIS ABANS DEL 27-S

El president Artur Mas ha donat per convocades les properes eleccions al parlament de Catalunya. 

El que a partir d'ara passi dependrà de la voluntat dels catalans i catalanes que tenen dret a vot el proper 27-S i l'exerceixin.

Us he de confessar que ja en tinc ganes de que passin les properes setmanes i que d'una vegada per totes s'aclareixi quina és la voluntat majoritària del poble de Catalunya.

La por i la manca d'esperit democràtic ha endarrerit molt, massa, el moment de tenir clarament sobre el paper, uns resultats que ens proporcionin els posicionaments necessaris de la majoria del poble de Catalunya per tal de dibuixar i projectar els escenaris futurs d'aquest país, acabi sent o no un nou estat d'Europa.

Penso que aquest és un debat prou important i de gruix com per superar-lo definitivament pel bé del país. Cal superar-lo urgentment perquè es perd temps i energies que cal emprar en altres qüestions.

Un cop ho tinguem tots clar, caldrà acceptar el resultat democràticament, sigui quin sigui, i caldrà alinear-se cap a la decisió majoritària que entre tots haguem manifestat per tal de treballar per veure quina és la millor manera de sortir d'aquesta crisi de la que no acabem de sortir. Contemplant els canvis legistatius que calgui per tenir estructures de governança més eficients.

Cal cercar quina és la millor manera perquè els serveis públics funcionin i siguin més eficients, prenent decisions valentes i de conjunt.

Cal una reforma profunda de les estructures d'Estat actual o futures.

Com fins ara no podem seguir, hi hagi el resultat que hi hagi el 27-S. Ho tinc claríssim, perquè no serà bo per a ningú, i es pot dibuixar un escenari on els populismes arribin a uns plantejaments de capitalització del descontent en forma de vots, que ens portin a unes propostes de resolució de la situació que no podran aplicar, ja que els grans interessos i capitals mundials que es mouen en els escenaris de les grans marques i oportunitats de negoci, no els permetran.

Els móns de les revolucions del segle XX han mort, com Nietzsche va dir amb el seu famós Déu ha mort.

No es tracta de que el nihilisme s'instal.li en els homes i dones del segle XXI i serveixi perquè els populismes d'esquerra o dreta facin de les seves, això ja sabem quin resultat té en la Europa del segle XX. Es tracta de que l'existencialisme i el vitalisme arrelin en els homes i dones del segle XXI i poguem construir un futur molt millor del que fins ara ens ha tocat viure, cal que les persones puguin desenvolupar-se i realitzar-se. Tenim dret a tenir governants i responsables que siguin d'on siguin, pensin com pensin, ens donin oportunitats de realitzar-nos i sentir-nos complerts.

Si després de tot, les coses continuen igual, no haurem guanyat res, ni haurem pogut canviar res. Serà el moment dels adéus, d'acomiadar-nos del que hem fet i conegut fins ara i reinventar-nos tots, cadascú de nou, perquè el que ens ha portat fins aquí, quedarà en via morta.