VIOLÈNCIES CALCULADES I ORGANITZADES
Malauradament Barcelona està patint aquesta setmana una onada de
violència calculada i organitzada que intenta desafiar l'autoritat
democràtica legítima de governs de diferents nivells d'administració.
Mirin, crec que això viscut aquesta setmana a Barcelona, amb tota la meva humilitat, no es pot permetre. Què hagués passat si a qualsevol dels Estats del món que han viscut i viuen onades de violència en determinats moments de la seva història recent, s'hagués cedit davant els violents?
Com deia el mestre Jaume Curbet (en pau descansi) en el plantejament del problema o conflicte està l'inici de la seva solució. Negociar davant de conflictes que han derivat en VIOLÈNCIES, no és negociar el que toca, però per això cal tenir clar que el principi d'autoritat democràtica està per sobre de tot, fins i tot de la resolució del propi conflicte si cal, ja que si no et reconeixen autoritat i la capacitat d'interlocutar en el conflicte, i el conflicte ha derivat en violència ja no hi ha res a negociar i el que correspon és mantenir l'ordre democràtic que unilateralment una part dels actors del conflicte han decidit trencar amb finalitats que podríem entrar a analitzar.
No em puc imaginar als ministres francesos d'interior Sarkozy o al ministre d'interior Valls o al ministre d'interior español Fernández Díaz, cedint sota la pressió dels violents en els diversos casos que han gestionat de VIOLÈNCIES en els seus respectius moments en el govern.
La seguretat pública i sobretot l'ordre públic, va lligat al principi d'autoritat democràtica, des d'abans de Thomas Hobbes però on clarament en la seva obra el Leviatan, ens presentava a l'Estat com aquella entitat a la que tots hem cedit el monopoli de l'exercici de l'Ús de la violència com a garantia de l'existència d'aquest ens que ha de vetllar pels interessos generals. En el moment en què uns pocs, organitzats i violents, trenquen aquest pacte, els mecanismes de l'Estat i les institucions públiques han d'actuar amb exemplaritat i eficàcia sumant tots els esforços que siguin necessaris per mantenir la pau social democràtica.
Mala peça al teler i aquest és el repte que té aquest petit país que és Catalunya, si no ens creiem que voler i ser un Estat significa ser garants en tot moment de l'ordre públic, la seguretat i la defensa dels drets i llibertats democràtiques dels ciutadans i ciutadanes, que democràticament han decidit conformar un nou Estat i defensar la legalitat vigent i convinguda democràticament pels seus òrgans de govern.
Mirin, crec que això viscut aquesta setmana a Barcelona, amb tota la meva humilitat, no es pot permetre. Què hagués passat si a qualsevol dels Estats del món que han viscut i viuen onades de violència en determinats moments de la seva història recent, s'hagués cedit davant els violents?
Com deia el mestre Jaume Curbet (en pau descansi) en el plantejament del problema o conflicte està l'inici de la seva solució. Negociar davant de conflictes que han derivat en VIOLÈNCIES, no és negociar el que toca, però per això cal tenir clar que el principi d'autoritat democràtica està per sobre de tot, fins i tot de la resolució del propi conflicte si cal, ja que si no et reconeixen autoritat i la capacitat d'interlocutar en el conflicte, i el conflicte ha derivat en violència ja no hi ha res a negociar i el que correspon és mantenir l'ordre democràtic que unilateralment una part dels actors del conflicte han decidit trencar amb finalitats que podríem entrar a analitzar.
No em puc imaginar als ministres francesos d'interior Sarkozy o al ministre d'interior Valls o al ministre d'interior español Fernández Díaz, cedint sota la pressió dels violents en els diversos casos que han gestionat de VIOLÈNCIES en els seus respectius moments en el govern.
La seguretat pública i sobretot l'ordre públic, va lligat al principi d'autoritat democràtica, des d'abans de Thomas Hobbes però on clarament en la seva obra el Leviatan, ens presentava a l'Estat com aquella entitat a la que tots hem cedit el monopoli de l'exercici de l'Ús de la violència com a garantia de l'existència d'aquest ens que ha de vetllar pels interessos generals. En el moment en què uns pocs, organitzats i violents, trenquen aquest pacte, els mecanismes de l'Estat i les institucions públiques han d'actuar amb exemplaritat i eficàcia sumant tots els esforços que siguin necessaris per mantenir la pau social democràtica.
Mala peça al teler i aquest és el repte que té aquest petit país que és Catalunya, si no ens creiem que voler i ser un Estat significa ser garants en tot moment de l'ordre públic, la seguretat i la defensa dels drets i llibertats democràtiques dels ciutadans i ciutadanes, que democràticament han decidit conformar un nou Estat i defensar la legalitat vigent i convinguda democràticament pels seus òrgans de govern.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada