REFLEXIONS SOBRE EL FUTUR SISTEMA POLICIAL CATALÀ

Voldria començar per dir que el model policial espanyol actualment vigent resta inalterable en el seu disseny polític des de la redacció de la Constitució Espanyola de 1978 i de la Llei Orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat.

Per tant, el sistema policial català  és només un dels possibles. És una opció que fins ara s’ha pres en el nostre país per donar resposta a les nostres necessitats i és fruit d’un context normatiu, històric, polític  i social que l’han condicionat molt, però que de cap manera és l’única forma d’estructurar un sistema complex i de tant de pes i importància per a un Estat com el policial.


Per poder plantejar-nos un futur model de sistema de policia  a Catalunya, caldria, en un primer moment, independentment del marc normatiu del que sigui originari, ja sigui la Constitució Espanyola de 1978 –amb les possibles reformes constitucionals que es puguin fer, si es fan -, o una nova Constitució Catalana, tenir en compte que els diversos sistemes policials europeus, malgrat les seves diferències organitzatives i competencials, tenen un element comú unificador: la necessitat d’adaptar-se a la nova realitat que deriva del procés d’unificació europeu. 

Aquest procés obliga als diferents cossos policials a adoptar mesures que en més o menys grau reformaran les seves estructures operatives i organitzatives a curt, mig i llarg termini. De ben segur, a mesura que aquest procés d’unificació europea avanci i es vagi consolidant políticament, en molts casos, es crearan unitats noves, s’unificaran i refundaran cossos policials independents i uns altres desapareixeran. En un procés cap a l’exercici del dret a decidir que viu Catalunya, de futur incert, a ningú se li pot escapar que el model de seguretat espanyol en general i el català en particular, viuen una situació especialment particular i interessant, per tal com la prospecció respecte al que cal fer i a la manera de dur-ho a terme és especialment important per intentar no cometre errors que es podrien pagar molt cars en el futur d’un nou Estat català.


Si hi ha alguna cosa que caracteritza el nostre actual model policial a Catalunya és l’estructura tripartida de tres nivells d’administració amb les seves corresponents policies tendencialment integrals, que impedeix el veritable desenvolupament d’un sistema policial integral, almenys en el seu sentit tradicional més pur.


El nou sistema de policia de Catalunya ha d’anar de la mà de l’estructuració del supramodel europeu, això està clar. El que cal veure i acabar sabent és si el nou sistema de policia de Catalunya continuarà estant sotmès al marc normatiu actual caracteritzat per tres nivells d’administració que presten un mateix servei, encara que calgui millorar-ne els sistemes de col•laboració, coordinació i cooperació sumant esforços, per millorar el potencial del sistema des de la seva mateixa diversitat o canviarà el marc normatiu i per tant, serà el moment de plantejar un model que s’adapti a una societat canviat i en contínua evolució a la que les estructures policíaques han de donar un servei efectiu.