D'UNIFICACIONS, FUSIONS I CINTES DE VÍDEO
Que s'ha de fer quelcom davant la situació en la que es troben la majoria d'ajuntaments que van optar per crear una policia local, tot sigui dit, autoritzada pel departament d'interior, quan la llei 16/91 de les policies locals de Catalunya fixa uns requisits que no complien, és una realitat a resoldre.
El temps ha demostrat igual que amb la crisi del "totxo" que no es pot especular i estirar més el braç que la màniga. Es van autoritzar massa a la lleugera la creació d'uns cossos de policia local que ni la mateixa llei contempla, a no ser que sigui amb una autorització especial del departament d'interior.
Així les coses. Ens trobem ara amb una situació que obliga a prendre decisions per no arribar a viure situacions com la de la policia local de Jerez de la Frontera.
Les policies locals a Catalunya suposen gaire bé el 45% dels efectius policials i donen servei bàsic de policia a 213 municipis i en els municipis més grans aquestes policies locals a més presten serveis d'especialitats policials que la llei els faculta. Un altra dada rellevant és que les policies locals presten servei a més d'un 60% de la població catalana, per tant, no estem parlant d'un servei menor.
Estem d'acord en que hi ha policies locals molt petites que tenen enormes dificultats per garantir un servei bàsic de policia, és en aquests casos on plantejar fusions, unificacions i fins i tot desautoritzacions de permisos que es van atorgar per crear aquests cossos, tindrien sentit.
Plantejar fusions, unificacions d'altres cossos de policia local amb el cos de mossos d'esquadra o amb altres cossos de policies de municipis veïns, és simplificar-ho tot massa i no plantejar un sistema de policia de Catalunya amb rigor i creible, a més de possible.
El cos de mossos d'esquadra és la policia de l'administració de la Generalitat de Catalunya que sumada als cossos de policia local dels 213 municipis autoritzats pel departament d'interior a poder crear el cos de policia local, formen la policia de Catalunya. Aquesta és la realitat que hi ha, que ens possibilitat l'Estatut i la diferent legislació estatal i catalana sobre policia.
Fora raonable que ens plantegéssim una modificació en la normativa policial estatal per poder tirar endavant segons quins plantejaments de sistema de policia de Catalunya, que trobaran dificultats en el seu desenvolupament, si aquest fet no es dóna.
Amb l'actual marc normatiu policial es poden donar respostes a aquestes situacions extremes que estan patint alguns municipis, altra cosa és la prova que es durà a terme a Girona passat l'estiu.
El cas de Girona no crec que respongui a una situació dramàtica o extrema de la qual se'n pugui derivar la fusió, unificació del cos de la policia municipal de Girona amb el cos de mossos d'esquadra. Això més aviat sembla una aplicació de la llei 4/2003 d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, d'aquí el nom de les noves dependències policials.
L'espectativa generada envers a l'elaboració d'una nova llei de sistema de policia de Catalunya és tan alta i la situació que viuen determinats ajuntaments és tan preocupant que, al meu entendre, s'estan mesclant les coses. A tot això, val a dir que des del departament d'interior no s'ha cessat d'intentar aplicar la normativa vigent sobre policia i sistema de seguretat pública.
Massa gurús en una cosa tan seriosa com la seguretat pública d'un país. Deixem treballar als experts i tècnics, i sumem talent per intentar fer un bon esborrany d'una nova llei del sistema de policia de Catalunya.
No es tracta tant de complir designis de ningú, com de crear d'una forma participada, transversal i amb sentit comú una policia de Catalunya que respongui i s'adeqüi a les necessitats de seguretat del país amb tota la seva diversitat d'escenaris possibles.
Notícies relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada