LA COMPLEXITAT DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA A CATALUNYA

El marc legal actual es basa en diversos textos normatius: la Llei Orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat (FCS) —que regula les competències estatals, autonòmiques i locals en matèria de seguretat i estableix el marc constitucional de cooperació entre administracions—; la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que preveu la coordinació entre Mossos, policies locals, Generalitat i ajuntaments; la Llei 16/1991, de 10 de juliol, sobre els cossos de policies locals catalanes; i la Llei 10/1994 que regula el cos dels Mossos d’Esquadra, amb successives modificacions (per exemple, lleis 2/2003, 2/2008…).

Malgrat aquest entramat normatiu per cobrir àmpliament les competències policials i de coordinació interadministrativa en matèria de seguretat ciutadana, convivència i civisme, la realitat demostra la insuficiència en la pràctica quotidiana. Sobretot pel que fa a revertir la tendència de la percepció d'inseguretat ciutadana com a un dels principals problemes que es recullen als baròmetres de les enquestes ciutadanes sempre agreujada per la manca de civisme que es manifesta en la manca de respecte a les normes de convivència establertes pel bon funcionament de l'espai públic en els nostres pobles i ciutats..

Causes de la permissivitat davant la multirreincidència i les ocupacions

Multirreincidència creixent

• A Catalunya, entre 2021 i 2024, els multirreincidents (set o més detencions) van augmentar un 140 %, passant de 265 casos a 637, amb gairebé 7.000 detencions el 2024.

• A Barcelona, al primer semestre del 2025, 266 individus van acumular 1.776 detencions i es van vincular a 5.284 actes delictius principalment de furts i robatoris.

Ocupacions il·legals i conflictes socials

Les ocupacions il·legals sense resolució judicial ràpida agreugen la sensació d’impunitat i deterioren la convivència. La lentitud en l’aplicació de la legislació sobre estrangeria i ocupació contribueix a situacions sostingudes que tensionen la percepció de seguretat ciutadana.

La lentitud judicial i el desigual accés a l’aplicació de la llei

• L’augment de jutjats ad hoc: l’any 2024 es van crear cinc nous jutjats a Barcelona per tractar ràpidament delictes lleus com furts, amb l’objectiu d’accelerar els judicis ràpids i reduir el temps entre detenció i vista judicial.

• Malgrat això, molts casos s’ajornen o s’arxiven per falta d’informació accessible prèvia per part dels agents locals, tot i que ara la Guàrdia Urbana de Barcelona i altres policies locals tenen accés al registre SIRAJ en el cas de la GUB des del març del 2025.

• Quan es doblega el ritme judicial, els multirreincidents poden continuar delinquint repetidament sense conseqüències immediates.

Reflexió: la unió de cossos policials i la justícia com a clau

La normativa ja preveu coordinació entre Mossos, policies locals i administracions, però aquesta no sempre es tradueix en pràctiques operatives eficients en tots els municipis. La col·laboració existent s'ha intensificat en plans com Tremall i Kanpai, enfocats a la multirreincidència, furts i zones turístiques.

Propostes concretes

1. Coordinació estructurada: crear protocols operatius conjunts amb fiscalia i jutjats per garantir instrucció immediata, amb Mossos i policies locals actuant com una unitat integrada.

2. Judicis ràpids efectius: mantenir i consolidar els jutjats reforç per delictes lleus que funcionin durant tot l’any si la pressió delinqüencial persisteix.

3. Aplicació efectiva de la llei d’estrangeria: agilitzar els procediments administratius i judicials per ocupacions i situacions irregulars, donant prioritat als casos que afecten la convivència ciutadana. Operativitat conjunta i implicació del Cos Nacional de Policia en tots aquells municipis que ho necessitin.

4. Revisió legislativa en profunditat: impulsar modificacions com les proposades pel Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), que volen que els furts reiterats es considerin delicte encara que siguin de baix import i imposar pena de 1 a 3 anys per reincidència múltiple sense justificar el valor econòmic acumulat.

Percepció de seguretat i sostenibilitat social

La reducció de delictes a Barcelona (‑8,8 % al primer semestre del 2025 respecte al 2024 i ‑22,9 % respecte al 2019) no ha canviat substancialment la percepció de seguretat del ciutadà, especialment en zones com Ciutat Vella i l’Eixample, on es concentra la multirreincidència i furts repetits.

La convivència comunitària no depèn només de les xifres, sinó de la sensació de fiabilitat en la resposta institucional que dependrà de com els màxims comandaments policials empatitzin amb les persones afectades i els donin la millor resposta possible en cada problemàtica no resolta sumant tots els esforços i apel·lant a la suma de totes les administracions.

Un sistema amb cobertura normativa que necessita acció coordinada

Els instruments legals (LO 2/1986, les lleis catalanes 4/2003, 16/1991 i 10/1994) són suficients sobre el paper per garantir la seguretat pública i la convivència ciutadana. Però el que falta és:

• Una estructura operativa integrada entre Mossos, policies locals, jutges i fiscals. Sumar als cossos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil si s'escau a determintas operatius amb competències de diferents administracions que afecten una mateixa problemàtica.

• Una aplicació judicial àgil, especialment per a multirreincidència i ocupacions. També en matèria d'estrangeria.

• Canvis legislatius puntuals, per fer efectives les condemnes de reincidència repetida i ocupacions conflictives.

Si sumem esforços, l’aplicació efectiva de la legislació vigent actual i una implicació sinèrgica de tots els cossos i institucions, es pot revertir una situació que ara és considerada insostenible i, massa sovint, utilitzada com arma política llançable entre les diferents forces, donant volada a les opcions extremes que des de la no governança donen solucions fàcils a problemàtiques complexes.

El que cal és passar de la norma vigent a l’acció: treball conjunt per millorar, actuació ràpida i transparència, per recuperar la normalitat cívica que mereixen ciutats i pobles de Catalunya.