Seguretat Humana

Cada any, el cos de Mossos d’Esquadra atorga medalles i distincions a persones i institucions que, segons criteris interns, han destacat en la col·laboració i coordinació amb el cos policial. A priori, res a dir.  De fet, seria lògic i fins i tot saludable reconèixer aquells qui han fet aportacions valuoses i duradores al servei públic. Però quan observem de prop el funcionament real d’aquests reconeixements, no triguen a sorgir dubtes —i no pocs. És legítim preguntar-se quin criteri objectiu i verificable guia l’atorgament d’aquestes medalles, especialment quan veiem com caps de policies locals que porten escassos mesos en el càrrec són condecorats abans que alts comandaments amb dècades de trajectòria, o sense cap mèrit destacat que transcendeixi el seu títol. Aquesta pràctica no només genera perplexitat, sinó que posa en qüestió la credibilitat d’un sistema que hauria de ser exemplar. La coordinació i col·laboració entre cossos policials —especialment entre Mossos ...

  En un mundo marcado por la desigualdad, la violencia estructural y la incertidumbre climática, los gobiernos de todas las latitudes parecen haber encontrado un punto de coincidencia: gastar más en armas y menos en cuidados. En lugar de invertir en salud pública, vivienda digna, atención a nuestros mayores o protección social, las potencias mundiales —y también aquellas que apenas llegan a fin de mes— están desviando sus presupuestos hacia el gasto militar como si estuviéramos en plena Guerra Fría. Es escandaloso y profundamente inmoral. Mientras hospitales cierran plantas enteras por falta de personal, miles de personas mayores mueren en soledad en residencias sin supervisión adecuada. Mientras millones de jóvenes ven negado su derecho a una vivienda asequible, se firman contratos multimillonarios para adquirir cazas, tanques, drones y misiles. Mientras nuestras culturas y religiones siguen sin aprender a convivir con respeto y diálogo, los gobiernos prefieren preparar la próxim...