Seguretat Humana

  Antoni Balmón Vicepresident executiu de la AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat: " AQUEST MANDAT TOCA CREAR UN MECANISME QUE MILLORI LA SEGURETAT METROPOLITANA" Ahir es va celebrar a Foment del Treball la  primera sessió del cicle de conferències  Fer Metrópoli,  que s'emmarca en la iniciativa  Rethink BCN de Foment del Treball . Que un cert discurs de la "seguretat metropolitana" sempre ha intentat ja des dels anys 90 cercar un paper rellevant per donar resposta local als problemes metropolitans amb els recursos dels ajuntaments metropolitans, no ens ha de sorprendre. Els ajuntaments per sí sols no poden donar les respostes glocals  que s'espera dels mateixos per separat i el sistema de policia de Catalunya, actualment en revisió en comissió parlamentària, al meu entendre va tard, degut a tots els anys esmerçats en utopies poc pragmàtiques que han distret a tots els responsables polítics en seguretat dels governs de torn. L'Estatut d'Autonomia d...

  L'avinguda Meridiana de Barcelona porta molt de temps sent un espai de reivindicació política generant moltíssimes molèsties i impediment de l'exercici, també dels seus drets, a molts ciutadans i ciutadanes. Recentment, després de molts i molts mesos de talls del trànsit rodat en aquesta via pública per la que hom té dret a circular lliurement sempre que compleixi amb les normes democràticament elaborades i regides en el cos normatiu de la ciutat, el departament d'interior ha resolt decretar posar fi a aquests talls del trànsit. Ahir dissabte 12 de febrer de 2022 era la prova de foc, i com era d'esperar, segons ens té acostumats ja una part de la ciutadania de Catalunya a la que malauradament li pesa més el seu sentit anàrquic i anòmic que el de respecte al cos normatiu donat democràticament entre totes i tots, hem tornat a veure com el cos de la policia de Catalunya, els mossos d'esquadra, quedaven abandonats a la seva sort en una situació kafkiana on entre els m...

  Les polèmiques polítiques que estem veient als mitjans de comunicació entre les diferents forces polítiques sobre les decisions al departament d'interior sobre la prefectura del cos de mossos d'esquadra no passen ja, a hores d'ara, inadvertides. Parlar d'orientacions ja és una nova moda, sembla ser, de parlar de com establir les prioritats en les polítiques públiques més adequades per a qualsevol departament. I és que nomenar a un cap de qualsevol cos policial ja és una feina complexa que porta una prèvia de mesos de preparació per arribar a executar el relleu amb la necessària complicitat, malgrat pugui haver desacords, del cap que plega o és cessat del seu nomenament. Ho han fet consellers d'interior anteriors, sense dubte, per quins motius?, cadascú tindria les seves orientacions a donar al nou cap del cos de mossos d'esquadra que com és natural i com a coneixedor de les persones que integren el cos, escollirà/ria sense cap mena de dubte al seu equip, com n...

  S'ha publicat recentment la  LLEI 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic. Enllaç a la Llei 2/2021   En la mateixa s'inclouen modificacions a la Llei 16/1991 de Policies locals de Catalunya, la Llei 10/1994 de la policia autonòmica de Catalunya i el Decret legislatiu de la funció pública 1/1997. No vull entrar en qüestions de com, de quina manera i en valorar en quina llei s'han produït aquestes modificacions i si tots els grups parlamentaris hi estan d'acord, informats i/o han participat en les comissions parlamentàries pertinents.  Podem entrar a remarcar moltes  qüestions de les modificacions que han hagut però a nivell local em centraré en dues modificacions que repercuteixen molt  directament a la figura del cap de la policia local ja que una de les grans modificacions que s'ha produït ha estat la de l'article 26 apartat 2 de la Llei 16/1991 de policies locals de Catalunya. Abans ...

  Nou cap al cos de mossos d'esquadra, una notícia que en els darrers 5 anys estem llegint molt a premsa i que cada vegada que es produeix, genera un allau de múltiples especulacions de tota mena. El fet en sí ens hauria de portar a plantejar-nos la pregunta del per què o a què responen tants canvis a la cúpula del cos de mossos d'esquadra. Una cosa és el que es versiona de forma oficial i altra seran les raons o estratègies traçades per qui lidera políticament el cos de mossos d'esquadra al departament d'interior.  És bo per a una organització canviar vàries vegades de cap, per tant, de cúpula del cos en tan poc temps? Tan forta era la figura del major Trapero que anul·lava la resta de lideratges que de ben segur hi ha a totes i cadascuna de les comissaries i unitats del cos de mossos? Tindrà alguna cosa a veure el manifestat pel major Trapero durant el judici del procés? Hi ha alguna cosa més enllà que se li pugui demanar a un policia que ser lleial a l'ordenament...

  Els debats són enriquidors sempre i quan no siguin sospitosos d'influències que estiguin suportades més enllà de l'estrictament professional i/o acadèmic. Però, això és possible? És inevitable fer una dissecció fina entre plantejaments purament tècnic-professionals i/o acadèmics i les influències ideològiques de les persones perquè no hem d'oblidar mai les paraules en la filosofia d'Aristòtil zòon politikon (animal polític). Les persones som animals polítics i per tant els nostres discursos quan tractem temes socials de millora de les ciutats ( polis ) sempre responen a un logos  (discurs) que no és neutre. Dit això, construir la idea de que les dretes tenen un debat sobre la seguretat més travat que les esquerres al meu entendre no és cert. M'explicaré, entenc que les polítiques públiques de seguretat no són ni de dretes ni d'esquerres quan parlem de seguretat ciutadana, si parlem de seguretat com a concepte més ampli i com a dret social llavors podem en...

La darrera Junta de Seguretat de Catalunya ens ha deixat un nou sostre per a la plantilla del cos de la policia de la Generalitat de Catalunya fixat en 22.006 efectius policials entre totes les categories. Un gran assumpte a dirimir per part dels màxims responsables de la seguretat pública a tots els nivells d'administració, és el nombre d'efectius de les plantilles dels cossos policials que han d'haver en cada cos policial. Havia una resolució del Parlament de Catalunya que fixava en 4,5 policies per cada 1.000 habitants la ràtio d'efectius que hauria d'haver en el territori, sigui quina sigui la part de territori a prestar aquest servei. Un servei que està contemplat i admés per totes les polítiques públiques de seguretat com a dret social que la ciutadania té dret a rebre. La qüestió que mai ha quedat clara en aquesta ràtio fixada pel Parlament de Catalunya és qui composa aquest 4,5 policies per cada 1.000 habitants i en funció de què i per a què. Si ...