Seguretat Humana

Cal començar sempre tot escrit que es pretén publicar amb una gran dosi de prudència i humilitat que no sempre es veu. I si a sobre el que escriu és llicenciat en periodisme, la deontologia a la que es deu encara és de més exigir. Tot allò que s'expressa sota el dret a la llibertat d'expressió, com a exercici de dret fonamental caldria sempre realitzar-ho amb més cura, prudència, bona informació de fonts i fiables i sobretot contrastant amb els actors i actrius interessats. Quants escrits volten per diaris digitals, xarxes socials i, els més antics, per hemeroteques, faltant a la veritat?  Veritat només hi ha una i la resta són aproximacions, constructes que hom fa sobre conjectures i informacions. Com passa a la tasca d'investigació policial, calen proves per tal de que un jutjat condemni, elements de prova per demostrar la culpabilitat, responsabilitat del presumpte autor/a d'uns fets. En periodisme i en escrits d'opinió caldria exigir aquesta lò...

Recentment, arrel de la presentació del Pla d'Actuació Municipal 2019-2023, s’han començat a fer públiques pels mitjans locals algunes de les mesures, que des de l’àmbit de seguretat, ara sense un directiu professional expert al capdavant, s’endegaran durant el mandat. La reactivació del 092, presentat com a element de proximitat, topa frontalment amb la directiva europea sobre el 112. Dit això, la proximitat no és un tractament que s’hagi de fer a través d’un número de telèfon d’emergències. La proximitat és un model de servei que implica agents presents al territori fent patrullatge preventiu i de relacions amb la comunitat. “Subcomissaries”. Tema molt delicat, ja que la descentralització dels serveis implica necessàriament més personal per cobrir 24 hores 365 dies l’any els llocs estàtics i operatius en aquell territori que teòricament han d’oferir un servei de policia local. Si es posa gent no policial agafant el telèfon, Protecció Civil, ADF, i tot el que es vul...

Que tenim una Policia a Catalunya molt millor de la que teníem fa 25 anys, podem cloure que sí, en termes generals, tot i que sempre hi haurà veus i persones anti-policia en una societat democràtica que respecta la diversitat ideològica. La Policia en democràcia representa l'ordre institucional i l'autoritat democràtica. La Policia ha de garantir la tranquil·litat i pau social necessària perquè la ciutadania pugui exercir els seus drets i llibertats i ha de vetllar pel compliment dels deures de la ciutadania. Sota un estricte marc normatiu i deontològic i amb una permanent auditoria que es realitza de forma transversal per part de múltiples actors (serveis interns de control de la pròpia Policia, entre cossos policials, polítics, judicials, mitjans de comunicació, sindicatures de greuges, associacions de defensa dels drets humans, etc.), la Policia ha d'exercir les funcions que li encomana la legislació vigent, legislació democràtica aprovada en els diferents p...

La portada del libro de Norberto Ricardo Tavosnanska me ofrece la posibilidad de ilustrar la gran decepción a la que estamos asistiendo, en y sobretodo, lo que tiene que ver con la seguridad como espectáculo a la que nos estan sometiendo medios de comunicación y políticos de ámbito local en general. Ya en muchas otras ocasiones he manifestado en el blog mi gran preocupación sobre la seguridad local, municipal. Pero lo que estamos viviendo en Catalunya, con la situación en Barcelona, a la que se suman ayuntamientos de otras dimensiones gobernados por distintas sensibilidades políticas, es más de espectáculo grotesco que otra cosa. Recomiendo que hagan un repaso a la legislación básica a todos y todas aquellos/as que recientemente han tomado la responsabilidad política en los ayuntamientos que les confiere el mero hecho de ir en unas listas electorales ganadoras o resultantes de un pacto ganador y asumido ámbitos de acción política sin saber, y sin como mínimo haber trabajado ...

La tendència actual en el disseny de les polítiques públiques de seguretat passa per fer participar a la societat civil, a la ciutadania i a les seves entitats, associacions. Sant Cugat del Vallès va crear el Consell Local de Seguretat i Convivència fa uns anys desenvolupant preceptes de la llei 4/2003 d'ordenació del sistema de seguretat pública a Catalunya que segons consta en el pla de seguretat local 2017-2020 havia de reunir-se amb la freqüència determinada, un cop a l'any. Al meu entendre hauria de ser més sovint. ENLLAÇ AL REGLAMENT DEL CONSELL DE SEGURETAT I CONVIVÈNCIA A banda, aquest consell comptava amb una comissió permanent i les respectives comissions de treball que a dia d'avui desconec si s'han posat en marxa en mandats anteriors. (Gràcies a la aportació realitzada per Jaume González, actual director de l'àmit de seguretat Ajuntament de Sant Cugat, puc completar aquest apunt del bloc i informar que en el darrer mandat 2015-2019...

L'INDEPENDENTISME PARANY DE L'INDEPENDENTISME L'independentisme és un moviment polític que a Catalunya tradicionalment ha estat representat majoritàriament per partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Partit per la Independència (PI), en el seu moment, i la Candidatura per la Unitat Popular (CUP). Molt recentment en termes històrics es suma Demòcrates i un Partit Demòcrata (PDeCat) sorgit d'una necessitat de trencar amb un passat que era un llast pel futur de molts i moltes aspiracions polítiques, però, que s'ha pogut comprovar amb el temps que els èxits i els fracassos del passat de l'antiga CiU no es podien deslligar de la nova marca.  La opció d'adherir-se al moviment independentista del PDecat i de Demòcrates ha fet nèixer forces polítiques catalanistes no independentistes, alguna sobiranista, que lluny de presentar-se com una opció unitària, s'han dividit en forces polítiques diverses com Units per Avançar, Lliures, Converg...

Ara més que mai. Jaume Curbet. (EPD) "Què s’interposa, doncs, entre l’evidència raonada d’un risc global –que ja no admet intents il·lusos d’escapatòria individual/local– i l’emergència d’aquesta imprescindible consciència mundicèntrica que ens permeti, finalment, eludir el perill d’autodestrucció?  En l’estadi actual de l’evolució humana –encara dominat per l’exasperació de l’individualisme competitiu i consumista, així com per la proliferació de particularismes excloents–, el que necessitem amb més urgència (una seguretat mundicèntrica) és també, paradoxalment, allò per a què ens trobem menys capacitats.  Són quatre, al meu parer, els obstacles principals que hem de superar.  En primer lloc, hem perdut –en realitat oblidat– la consciència de la nostra vulnerabilitat davant els fenòmens naturals i, per tant, també la noció de quin és el nostre lloc a la Terra.  En segon lloc, ebris d’orgull tecnocientífic, hem arribat a creure que ho podem fer tot i...