Seguretat Humana

L'INDEPENDENTISME PARANY DE L'INDEPENDENTISME L'independentisme és un moviment polític que a Catalunya tradicionalment ha estat representat majoritàriament per partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el Partit per la Independència (PI), en el seu moment, i la Candidatura per la Unitat Popular (CUP). Molt recentment en termes històrics es suma Demòcrates i un Partit Demòcrata (PDeCat) sorgit d'una necessitat de trencar amb un passat que era un llast pel futur de molts i moltes aspiracions polítiques, però, que s'ha pogut comprovar amb el temps que els èxits i els fracassos del passat de l'antiga CiU no es podien deslligar de la nova marca.  La opció d'adherir-se al moviment independentista del PDecat i de Demòcrates ha fet nèixer forces polítiques catalanistes no independentistes, alguna sobiranista, que lluny de presentar-se com una opció unitària, s'han dividit en forces polítiques diverses com Units per Avançar, Lliures, Converg...

Ara més que mai. Jaume Curbet. (EPD) "Què s’interposa, doncs, entre l’evidència raonada d’un risc global –que ja no admet intents il·lusos d’escapatòria individual/local– i l’emergència d’aquesta imprescindible consciència mundicèntrica que ens permeti, finalment, eludir el perill d’autodestrucció?  En l’estadi actual de l’evolució humana –encara dominat per l’exasperació de l’individualisme competitiu i consumista, així com per la proliferació de particularismes excloents–, el que necessitem amb més urgència (una seguretat mundicèntrica) és també, paradoxalment, allò per a què ens trobem menys capacitats.  Són quatre, al meu parer, els obstacles principals que hem de superar.  En primer lloc, hem perdut –en realitat oblidat– la consciència de la nostra vulnerabilitat davant els fenòmens naturals i, per tant, també la noció de quin és el nostre lloc a la Terra.  En segon lloc, ebris d’orgull tecnocientífic, hem arribat a creure que ho podem fer tot i...

Que la democràcia es basa en una separació de poders efectiva entre el legislatiu, executiu i judicial, és una proposta que ja Montesquieu ens feia en la seva obra L'Esperit de les Lleis al 1748. La branca del poder legislatiu, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents. La branca del poder executiu, responsable d'assegurar-se que les lleis es portin a terme; inclou la creació de polítiques i l'elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen. La branca del poder judicial, responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions específiques. Sembla que amb el pas del temps una de les institucions més lligada al poder executiu orgànica i funcionalment, però alhora, també amb dependències funcionals al poder judicial no passa pels seus millors moments. Parlem de la policia. A Catalunya, concretament, és on es pot evidenciar més aquesta necessitat de repensar l'encaix de la instit...

INSCRIPCIONES EN ÉSTE ENLACE

Sant Cugat no escapa a les conseqüències d'un més que possible fi d'etapa d'un sistema de policia a Catalunya que potser, o com gairebé la majoria d'experts coincideixen a diagnosticar, necessita una revisió i actualització profunda tant legislativa com de plantejament del mateix sistema. Recentment Cugat.cat ha publicat que quasi un 28% de santcugatencs no se senten segurs a casa seva i més del 45% se senten insegurs a la ciutat.   El que deixa palès el debat sobre la seguretat municipal arreu és que l'actual cohabitació del sistema policial, on mossos i policies locals operen, deixa zones del territori català on les administracions públiques es mostren incapaces de garantir el dret a la seguretat de persones i béns. Els fenòmens globals que produeixen inseguretat que es manifesten localment han mostrat les mancances del sistema policial actual i la limitació de recursos públics locals...

La desobediència ha estat sempre un indicador de què, quelcom establert, tensiona les normals relacions que en tota societat civil han d'existir, per tal que aquesta pugui desplegar-se acord a un ordre social i polític comunment acceptat pels ciutadans/nes. Aquesta desobediència civil no violenta a la que s'apel·la, mai acaba sent del tot no violenta, perquè en el fet de desobeir ja hi ha una tensió violenta al violentar a allò establert al que caldria obeir s'estigui o no d'acord i això acaba tenint conseqüències. Desobeir és no obeir i obeir és entre altres acepcions, executar allò que mana algú, cedir a alguna cosa, impuls  o a l'acció, complir un manament, etc. La desobediència civil no violenta que ve motivada per unes circumstàncies de creença i convicció contrària a allò establert, es troba finalment davant de la icona del que representa l'ordre establert, per excel·lència, que són els seus agents de policia. A Catalunya, sempre sota a...

A Europa, com a subjecte polític, des de l'any 1979, en fa 39 anys, tenen molt clar de la importància de les organitzacions policials com a actores de cohesió social i operadors de la seguretat pública en la garantia de l'exercici dels drets i llibertats democràtiques de la ciutadania. Només hem d'anar a llegir la Resolució del Consell d'Europa 690 (1979). Declaració sobre la policia. I la Recomanació (2001) 10 del Consell d'Europa sobre el Codi Europeu d'Ètica de la Policia (CEEP). A Catalunya l'acord de govern 25/2015 de 24 de febrer, aprova el Codi d'Ètica de la Policia de Catalunya. El Codi dona a cada agent de policia i als responsables i comandaments dels cossos policials la possibilitat i la responsabilitat d'avaluar les seves decisions i comportaments a partir d'uns principis comuns per a tothom: Garantir els drets i les llibertats de totes les persones; Actuar amb integritat, proporcionalitat, congruència i oportun...