Seguretat Humana

La desobediència ha estat sempre un indicador de què, quelcom establert, tensiona les normals relacions que en tota societat civil han d'existir, per tal que aquesta pugui desplegar-se acord a un ordre social i polític comunment acceptat pels ciutadans/nes. Aquesta desobediència civil no violenta a la que s'apel·la, mai acaba sent del tot no violenta, perquè en el fet de desobeir ja hi ha una tensió violenta al violentar a allò establert al que caldria obeir s'estigui o no d'acord i això acaba tenint conseqüències. Desobeir és no obeir i obeir és entre altres acepcions, executar allò que mana algú, cedir a alguna cosa, impuls  o a l'acció, complir un manament, etc. La desobediència civil no violenta que ve motivada per unes circumstàncies de creença i convicció contrària a allò establert, es troba finalment davant de la icona del que representa l'ordre establert, per excel·lència, que són els seus agents de policia. A Catalunya, sempre sota a...

A Europa, com a subjecte polític, des de l'any 1979, en fa 39 anys, tenen molt clar de la importància de les organitzacions policials com a actores de cohesió social i operadors de la seguretat pública en la garantia de l'exercici dels drets i llibertats democràtiques de la ciutadania. Només hem d'anar a llegir la Resolució del Consell d'Europa 690 (1979). Declaració sobre la policia. I la Recomanació (2001) 10 del Consell d'Europa sobre el Codi Europeu d'Ètica de la Policia (CEEP). A Catalunya l'acord de govern 25/2015 de 24 de febrer, aprova el Codi d'Ètica de la Policia de Catalunya. El Codi dona a cada agent de policia i als responsables i comandaments dels cossos policials la possibilitat i la responsabilitat d'avaluar les seves decisions i comportaments a partir d'uns principis comuns per a tothom: Garantir els drets i les llibertats de totes les persones; Actuar amb integritat, proporcionalitat, congruència i oportun...

Malauradament estem en un moment on les qüestions del dia a dia estan supeditades a l'esdevenir d'un escenari incert en el que molts ciutadans i ciutadanes no ens sentim còmodes, a banda de que tampoc es veu un gran interès en baixar tensions i crear clima adient al diàleg per a la negociació del conflicte polític generat entre algunes forces polítiques catalanes i altres d'àmbit estatal. El clima de conflicte, cada cop amb més violències entre la ciutadania a peu de carrer, mostra la incapacitat política i l'interès d'alguns polítics en seguir en una dinàmica que no ens portarà enlloc. Si uns pretenen eixamplar una suposada base independentista, que vol ser majoritària, i només atendre a aquells/es que creguin amb el Déu pare independentista, i altres, viure de generar encara més conflicte del que es genera només amb el fet de no combregar, no es veu una millora en un futur proper. El passat està molt farcit d'errors de càlcul ...

DOCUMENT ESTRATÈGIA GLOBAL POLÍTICA EXTERIOR I SEGURETAT DE LA UE

Consulteu enllaç:  Postgrau en Mediació i resolució de conflictes per la UdG

El futur de les organitzacions policials al segle XXI cal que es plantegi abandonar vicis del passat o més aviat llast que les fan sospitoses de ser serfs dels actors polítics del govern de torn siguin del nivell d'administració que sigui al que estiguin adscrites. L'aposta ha de passar per reivindicar-se com organitzacions altament qualificades, reconegudes acadèmicament i capaces de generar un coneixement a cada escala de necessitats adequat per a donar respostes tècniques d'alta qualitat. No s'ha de tractar tant de ser organitzacions reactives i complaents, sinó més aviat proactives i displaents però no només en intencions o a nivell d'aparador, darrera han d'haver treballs d'alta qualitat científic-tècnica i conseqüentment professionals més preparats i amb més mitjans científics-tècnics. No es tracta de generar estructures de pensament i coneixement científic fora de les organiztacions policials, només, perquè la materia primera, les...

Que a Europa s'estan movent fonaments sòlids que van estar forjats des de finals del segle XVIII fins a consolidar-se a partir de la segona meitat del segle XX, a ningú se li pot escapar. Aquests fonaments, fonts de l'Estat del Benestar, fonts de seguretat dels Estats nació del segle XX, construïts de revolució en revolució, de guerra mundial en guerra mundial, arriben molt tocats a la primera dècada del segle XXI. La forta crisi econòmica de finals de la primera dècada del segle XXI, de la que encara s'està sortint en ple any 2018, està posant sobre la taula qüestions de seguretat vital per als habitants de la Europa d'avui. Una Europa que segueix sense fer el pas, per passar de ser, una munió d'Estats sobirans amb una moneda única, un mercat comú, un espai de lliure circulació de persones membres d'algun Estat, un Parlament Europeu, Euroregions, directives UE, etc., a quelcom més adient a les necessitats dels i les europeus/es. Vivim un moment...