LA CORESPONSABILITAT, NO ÉS SUFICIENT

-
Les crides a la coresponsabilitat que es fan des de les institucions i altres entitats del teixit social per reduir l'incivisme a les poblacions no es mostren suficients.

Sant Cugat no és diferent a la resta de pobles, viles i ciutats, i cal treballar molts altres aspectes.

Els esforços que fan els municipis per presentar-se amb un bon "target de civisme" a la resta del món són cada vegada més ingents i sobretot necessaris per ser atractius per captar nous veïns, visitants i generar bones sinergies de negoci.

Els pobles, viles i ciutats no poden viure i desenvolupar-se només a base de la poca recaptació que representen els impostos municipals d'IBI, IVTM, entre altres que fluctuen ara mateix a la baixa, i transferències de l'Estat.

Tenir un "bon target de civisme" es convertirà cada vegada més en un element de qualitat de les ciutats i un pol d'atracció.

Neteja, civisme, seguretat, disseny i manteniment urbanístic i medi urbà sostenibles, requisits indispensables de les ciutats humanes d'èxit del segle XXI.

L'incivisme és un mal símptoma que cal tractar amb crides a la coresponsabilitat, sí, però també amb la revisió dels sistemes i protocols dels diferents àmbits que l'han d'evitar i combatre.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

UN SISTEMA DE MEDALLES QUE FA AIGÜES

-
Imatge
Cada any, el cos de Mossos d’Esquadra atorga medalles i distincions a persones i institucions que, segons criteris interns, han destacat en la col·laboració i coordinació amb el cos policial. A priori, res a dir.  De fet, seria lògic i fins i tot saludable reconèixer aquells qui han fet aportacions valuoses i duradores al servei públic. Però quan observem de prop el funcionament real d’aquests reconeixements, no triguen a sorgir dubtes —i no pocs. És legítim preguntar-se quin criteri objectiu i verificable guia l’atorgament d’aquestes medalles, especialment quan veiem com caps de policies locals que porten escassos mesos en el càrrec són condecorats abans que alts comandaments amb dècades de trajectòria, o sense cap mèrit destacat que transcendeixi el seu títol. Aquesta pràctica no només genera perplexitat, sinó que posa en qüestió la credibilitat d’un sistema que hauria de ser exemplar. La coordinació i col·laboració entre cossos policials —especialment entre Mossos ...
Més informació

LA COMPLEXITAT DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA A CATALUNYA

-
Imatge
El marc legal actual es basa en diversos textos normatius: la Llei Orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat (FCS) —que regula les competències estatals, autonòmiques i locals en matèria de seguretat i estableix el marc constitucional de cooperació entre administracions —; la Llei 4/2003 , de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que preveu la coordinació entre Mossos, policies locals, Generalitat i ajuntaments ; la Llei 16/1991 , de 10 de juliol, sobre els cossos de policies locals catalanes ; i la Llei 10/1994 que regula el cos dels Mossos d’Esquadra, amb successives modificacions (per exemple, lleis 2/2003, 2/2008…) . Malgrat aquest entramat normatiu per cobrir àmpliament les competències policials i de coordinació interadministrativa en matèria de seguretat ciutadana, convivència i civisme, la realitat demostra la insuficiència en la pràctica quotidiana. Sobretot pel que fa a revertir la tendència de la percepció d'inseguretat ciutadana...
Més informació

LA DIRECCIÓ GENERAL DE COORDINACIÓ DE POLICIES LOCALS DE CATALUNYA: UN SUPORT I EINA DE CONTROL PER AL MÓN LOCAL

-
Imatge
El mes d'agost del passat any 2023, coneixiem al nou director general de coordinació de les policies locals de Catalunya. Una direcció general que va estar assumida en un primer moment per la directora general d'administració de la seguretat. No ha donat gaire temps per molt, però, el que cal plantejar-se en el futur govern de la Generalitat i, sobretot, dins de la conselleria d'interior és el paper i funcions que ha de desenvolupar aquesta direcció general dins del marc estatutari en el que disposa el seu article 164, que, fent una interpretació amplia i generosa, dóna per molt. Per tothom és ben sabut que el món local opera en tot el seu àmbit competencial sobre un principi d'autonomia que li dóna cert marge d'independència alhora d'organitzar-se en totes les seves àrees, però, al meu entendre, el marc competencial estatutari pel que fa a les policies locals dóna per més del que s'ha fet i es fa. Només cal voluntat política, muscular la direcci...
Més informació