Por más que a algunos les moleste admitirlo, la verdad demográfica de España es tan clara como devastadora: este país no se muere por la inmigración, se muere porque sus propios ciudadanos han renunciado a tener hijos. La crisis de natalidad no es un fantasma abstracto; es una realidad que lleva más de una década agravándose y que, en última instancia, hace que necesitemos más inmigración. Y no, no es opcional: es una cuestión de supervivencia nacional. Entre 2015 y 2024, España ha perdido un 25% de sus nacimientos . Es decir, uno de cada cuatro niños que debería haber nacido, no ha llegado a existir. En comunidades como Galicia o el País Vasco, los datos son directamente dramáticos. Las mujeres de entre 28 y 38 años , una franja de edad históricamente fértil, ya no tienen hijos o no encuentran hombres con los que tenerlos, una masculinidad que está renunciando a ser padre. La mayoría, como muestran los datos del INE, ni siquiera uno. Y las que lo hacen, lo hacen tarde y con uno...
Cada any, el cos de Mossos d’Esquadra atorga medalles i distincions a persones i institucions que, segons criteris interns, han destacat en la col·laboració i coordinació amb el cos policial. A priori, res a dir. De fet, seria lògic i fins i tot saludable reconèixer aquells qui han fet aportacions valuoses i duradores al servei públic. Però quan observem de prop el funcionament real d’aquests reconeixements, no triguen a sorgir dubtes —i no pocs. És legítim preguntar-se quin criteri objectiu i verificable guia l’atorgament d’aquestes medalles, especialment quan veiem com caps de policies locals que porten escassos mesos en el càrrec són condecorats abans que alts comandaments amb dècades de trajectòria, o sense cap mèrit destacat que transcendeixi el seu títol. Aquesta pràctica no només genera perplexitat, sinó que posa en qüestió la credibilitat d’un sistema que hauria de ser exemplar. La coordinació i col·laboració entre cossos policials —especialment entre Mossos ...
El mes d'agost del passat any 2023, coneixiem al nou director general de coordinació de les policies locals de Catalunya. Una direcció general que va estar assumida en un primer moment per la directora general d'administració de la seguretat. No ha donat gaire temps per molt, però, el que cal plantejar-se en el futur govern de la Generalitat i, sobretot, dins de la conselleria d'interior és el paper i funcions que ha de desenvolupar aquesta direcció general dins del marc estatutari en el que disposa el seu article 164, que, fent una interpretació amplia i generosa, dóna per molt. Per tothom és ben sabut que el món local opera en tot el seu àmbit competencial sobre un principi d'autonomia que li dóna cert marge d'independència alhora d'organitzar-se en totes les seves àrees, però, al meu entendre, el marc competencial estatutari pel que fa a les policies locals dóna per més del que s'ha fet i es fa. Només cal voluntat política, muscular la direcci...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada